Visita a Aula Grial Per Vicent Ruix - Revista Cresol

Vaya al Contenido
Visita a Aula Grial
Vicent Ruix

Temps arrere, cap al final del matí d’un dels dimecres, travessant el carrer de Cabillers per eixir a la plaça de la Reina, i després d’admirar la làpida que assenyala la casa on visqué Ausiàs March, a la nostra esquerra descobrírem un rètol: Aula Grial. Moguts per la curiositat, entràrem per preguntar i conéixer el lloc però, com que era ja al final del matí, i per falta de temps, ajornàrem la visita per a un altre dimecres.

Així és com quedàrem a la mateixa porta, en este cas acompanyats per Vicent Artur, que havia preparat la visita. El fet és que a les 12.00 h entràrem al lloc indicat i vam ser rebuts molt atentament per Alícia, que es convertí en una esplèndida acompanyant en tot el que anàvem a descobrir i gaudir en este matí del «Dimecres cultural».

Si vos dic en este moment que la meua «sorpresa» fou majúscula i que augmentà positivament al llarg de tot el recorregut, ja vos estic posant davant un matí esplèndid, que jo mateix no esperava trobar-me, entre altres coses perquè no havia estat previngut del que anàvem a «descobrir».

Alícia ens posà de seguida al corrent del que era o volia ser Aula Grial: una iniciativa familiar amb la finalitat de donar a conéixer tot el possible, tant en l’àmbit local com en el turístic, coses sobre el Sant Grial. Aprofitant la proximitat de la Catedral, i que a la seua entrada, per la porta dels Ferros, es troba la capella que guarda i exposa el Sant Calze, havien trobat a faltar una bona informació sobre ell. Molt poca era la informació que es donava sobre «la copa de la Santa Cena» i de com havia anat a parar eixa gran relíquia ací a València: ni història, ni proves per a poder fonamentar la creença sobre l’autenticitat de la tan valuosa relíquia de tan enorme transcendència per al cristianisme. Feia falta un Centre on d’una manera més plàstica s’exposara la seua història i el seu recorregut fins a Hispània, i la seua arribada a València. Omplir eixe buit i facilitar el millor coneiximent de tot el que hi ha al voltant del Sant Calze de l’Última Cena del Senyor fou la idea eix per a posar en marxa este projecte. Aula Grial naix per a ocupar un espai tan necessari; i, sobretot, pensant en la poca distància i la proximitat (a penes 50 metres).

Alícia, gran promotora d’este objectiu, per motivació personal i per ampliació voluntària de saber sobre ell, ens anà assabentant, primerament sobre el material pedrenc de «la copa», amb els detalls que en ella figuraven, i sobre la catalogació del material de què estava feta; i també dels possibles menús dels jueus en aquella època, donat que l’objecte en qüestió fou tan fonamental per a la Santa Cena. I, en segon terme, ens va fer un recorregut diacrònic dels llocs per on anà passant la gran relíquia, fugint dels avatars dels temps: en el segle primer, des de Jerusalem a Roma, portat per Sant Pere; en l’any 256, davant la persecució de l’emperador Valerià, el papa Sixt II el posà en mans del diaca sant Llorenç, que se l’emportà a Osca d’on era originari, per tal de posar-lo a bon recapte; a partir de l’any 711, a causa de la invasió musulmana, estigué en distints llocs pirinencs aragonesos; entre els segles IX i X estigué protegit en el monestir de Sant Pere de Siresa, i entre els segles X i XI en l’ermita de Sant Adrià de Borau; entre anys 1014 i 1045 en l’església de la Cort de Bailo; i en l’any 1071 arribà a Sant Joan de la Penya on continuà fins al 1399. Aleshores el rei Martí I d’Aragó sol·licità que la relíquia passara al seu palau de l’Aljaferia de Saragossa i d’allí, més tard, a Barcelona; en morir sense descendència, el seu nebot, Ferran d’Antequera, es responsabilitzà de la relíquia, i el seu fill i successor, Alfons d’Aragó, se l’emportà al seu palau a València. En l’any 1437 l’entregà, com a garantia, a la Catedral de València pels diners prestats pel Consell de la Ciutat per a costejar la guerra que sostenia a Nàpols. Definitivament quedà custodiat a la Catedral a partir d’aleshores. Però en l’any 1809, per la imminent arribada de les tropes franceses de Napoleó, el Sant Calze començà un pelegrinatge per terres d’Alacant i les Illes, tornant, després a la Catedral de València. I durant la guerra de 1936, estigué amagat a Carlet, des d’on, aconseguida la pau, tornà de nou a València, que és ja el lloc definitiu on hui es pot visitar i contemplar.

Una llarga història, com veiem, i de tan ric contingut que, en ser conegut, ajuda a apreciar el valor que té esta relíquia de tanta importància per al cristianisme.

Com podem apreciar, tot el recorregut ompli un buit al voltant del Sant Grial. La visita, per a qui vulga visitar i conéixer coses sobre la matèria en qüestió, tant podria ser abans com després de la visita a la capella on es troba a la Catedral. Complementa i respon al mateix temps a tots els interrogants que es poden presentar al visitant. Hi ha qui és de l’opinió de visitar i conéixer el Sant Grial a la Catedral primer, i després passar a l’Aula Grial; com també hi ha qui opina que la visita primerament a l’Aula Grial prepara per a contemplar el Sant Calze i venerar-lo a la Catedral després.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido