Una espurna del Ciri Pasqual Per Rafael Guinart - Revista Cresol

Vaya al Contenido
Cresol, una espurna  del Ciri Pasqual
Rafael Guinart

Em complau ser un entre molts que agraïx rebre en les seues mans (i amb esta són ja cent cinquanta vegades) la revista Cresol, la llum de la qual, encara que humil i tènue, ens fa fàcil caminar per camins, ni tan sols insinuats o intuïts, que ha de recórrer en el futur, ja present, la societat i també l’Església. La seua claror, reflectida en la blancor de les seues pàgines, ens ha acompanyat amb peu prudent i serena decisió per perifèries humanes i socials, fins ara inexplorades, les quals estan necessitades de la llum de l’Evangeli. En veritat que la flama de Cresol no aconseguix transparències fulgurants, perquè les seues pretensions no tenen la força d’un potent reflector, sinó la constància d’una humil «animeta»; però cada vegada que el prenem a les nostres mans ens il·lumina l’existència d’una eixida, la qual ens descobrix noves visions de la societat i la necessitat de nous projectes o procediments pastorals, per tal d’afrontar evangèlicament les noves realitats humanes, socials i religioses del nostre temps.

La flama de Cresol crema sempre viva, daurada i densa, presentant diverses tonalitats o matisos de color. Pren un color vermell en arriscar-se en paisatges socials o eclesials moderns i complexos, amb la intenció d’aconseguir saborosos fruits pastorals, tal com el sol fa per madurar les noves collites i fruites del camp. Quan vol destacar o descriure situacions marginals que degraden les persones i els grups humans, o enlletgixen l’Església, adquirix una coloració violàcia o moradenca; però, encara que humil, la flama de Cresol és sempre viva, constant i animosa. Les pàgines de Cresol reflectixen brillantor humana, transparenten claror evangèlica, les pàgines de Cresol transparenten llum, que sovint sorprén la mirada i l’ànima del lector. Una anàlisi més íntima i acurada de la flama de Cresol ens fa descobrir una gran diversitat d’espurnes, espurnes de fe, d’esperança, d’il·lusions diverses, de testimoniatges, guspires que mantenen viu i encés el Cresol. Gosaria dir que una misteriosa espurna del Ciri Pasqual manté encés el nostre Cresol.

A mantenir viu el caliu de Cresol acudixen sempre un bon nombre de col·laboradors, uns alimentant la flama amb materials combustibles, és a dir, il·luminant qüestions obscures o suggerint maneres pastorals oportunes, altres acollint a les seues mans el Cresol com a lectors, i tots posant-hi cor, gust i bona gana, tal com tots ho estem fent. Perquè Cresol declara projectes pastorals, aclarix intel·ligències teològiques, manté encesa la memòria eclesial, i la seua prudència mai no deixa que ningú es creme, més aviat ens caldeja a tots l’esperit, creant una atmosfera intensa de comunió sacerdotal al servici del Poble de Déu, atmosfera que ens proporciona a tots, escriptors i lectors, un caliu de família i una bona dosi d’audàcia evangèlica i gosadia humana.

Cresol va ser encés per primera vegada, i continua encenent-se, gràcies a l’esperit i coratge de la UAC, els membres actuals de la qual són com la resta d’aquella –en altres temps, vigorosa– «Unión Apostólica del Clero», fundada en la nostra diòcesi pel venerable don José Bau Burguet per a servir i promoure la comunió i la fraternitat dels capellans diocesans. És per això que Cresol es considera com una revista diocesana que oferix les seues pàgines a tots els membres de la diòcesi, pensant sempre en el benefici de la diòcesi. Els 150 números de Cresol han avivat al llarg de 20 anys l’esperit evangelitzador, han repensat els objectius i les maneres d’evangelitzar, i han mostrat de deveres el seu amor a la diòcesi perquè «sense fidelitat de l’Església a la seua vocació qualsevol estructura nova es corromp en poc de temps» (EG 26). I Cresol ja fa 20 anys que està encés i net.

Amb motiu d’esta grata avinentesa del naiximent del número 150, tots els qui mantenen sempre encés el ble de Cresol, des de l’esforçat director fins als lleials lectors, i passant pels nombrosos redactors, tots, satisfets per la llum que ens dona, ens penjarem al doblec del nostre cor una flor, ben visible i bonica, d’agraïment i felicitació.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido