Un dissabte extraordinari Per Vicent Ruix - Revista Cresol

Vaya al Contenido
UN DISSABTE EXTRAORDINARI
Vicent Ruix

Em permetreu que per primera vegada esta crònica done cabuda, sols per hui, al dissabte, ja que la Mare de Déu sempre té preferència i sempre és garantia de la presència del seu Fill. No debades el dissabte és dia «ma-rià».

I és que el dissabte, dia 23, i també el divendres anterior i el diumenge posterior, la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, Porta de la saviesa, Salut dels malalts, Refugi dels pecadors, Consoladora dels afligits i Au-xili dels cristians “com proclama la lletania del Sant Rosari”, ha visitat el barri de València batejat, fa enguany 50 anys, com la Ciutat de l’Artista Faller. Es complixen també els 50 anys de l’erecció de la parròquia anome-nada de Sant Josep Artesà.

La Mare de Déu sempre és ben acollida i sempre és benvinguda allà on és invitada. La que és anomenada la Pelegrina “nom que millor li escau”, la que vol aproximar-se als seus fills estimats, la que és porta d’entrada i aval de la presència del seu Fill, entre els fills que també l’admiren abans fins i tot de conéixer-la.

Dissabte, dia 23 “com dic”, ens acostàrem al barri dels artistes i ens arrimàrem a la que ja presidia des de l’altar oferint la seua presència a tots els qui als seus peus li prestaven homenatge i buscaven al mateix temps la seua mirada amorosa. Allí, efectivament, hi havia una comunitat que li cantava, fervorosa, un càntic darrere d’un altre, i immortalitzava el moment amb fotografies que sempre serviran per a recordar el privilegi d’haver estat als seus peus i davall de la seua bella mirada.
Eren les 12 del migdia quan, amb l’Àngelus valencià, s’iniciava l’acte programat per a eixe moment: l’eixida al carrer cap a la plaça dels Escuts Fallers, on totes les falles de València tenen la seua plàstica representació en uns taulellets, enmig d’una rotonda d’este assenyalat barri de València.
Entre càntics fervorosos, acompanyada per la feligresia present, i presidida per mossén Jesús Belda, nou rector de la parròquia des de fa poc temps, la comitiva arribà a la plaça, ben sincronitzada “pel que fa al trànsit” pels efectius de la policia, i amb una bona sintonia en els cors dels presents, que volien sentir-se prop de la Mare de Déu en esta eixida programada.

Un matí lluminós que no era d’esperar en un mes de febrer que no feia honor al refrany «Febrerito el corto, un dia peor que otro». Ben al contrari, un matí més prompte del mes de maig, lluminós i clar.
És difícil oblidar la mirada de la imatge pelegrina, obra mestra d’Octavio Vicent, quan, situat davant d’ella, es creuen les mirades. És difícil no sentir emoció quan es llancen a l’aire sentits «piropos» que ixen de l’ànima emocionada. Es fa difícil cantar amb emoció himnes i càntics que la tenen com a protagonista. És difícil també expressar ara i ací en paraules els sentiments que afloraven als llavis dels presents.

Però no puc acabar esta crònica sense fer menció del fet que el matí culminà amb un «àpat de germanor». Dos esplèndides paelles, guisades per mans expertes, alegraren simpàticament la celebració. Unes mans servicials de jóvens de la parròquia oferiren tot el que feia falta a la taula, acompanyats per un grup d’immigrants arri-mats al senyor rector. I no faltaren els càntics i cànons per a amenitzar l’esplèndida trobada.

Han estat, sens dubte, intensos els tres dies de la visita mariana, i els fruits, potser, no seran constatables de moment, però ben cert, al temps, seran beneficiosos per a un barri dels més pobres que té València i que necessita una atenció més aplicada.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido