Sant Vicent Ferrer a l´Equador, per R. Peris - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > ANY JUBILAR VICENTÍ
 
Sant Vicent Ferrer a l´Equador

 
  En l'Any Jubilar Vicentí amb motiu del 6é centenari de la mort de sant Vicent Ferrer, decretat pel nostre arquebisbe Antoni Cañizares, vull donar a conéixer la devoció que se li rendix ací a l'Equador i a l’Amèrica Llatina, al sant més universal de València.
 
 
Des de l'Equador, Ramon Peris i Pla, missioner de l’OCSHA, de València
 
  Quan vaig arribar a l'Equador l'any 2005 em vaig adonar de seguida de la gran devoció que li tenen al nostre sant paisà Vicent Ferrer. Carrers, places, avingudes, pobles i ciutats dedicades a ell, capelles, parròquies i basíliques dedicades a ell, col·legis, associacions i germandats dedicades al valencià més internacional que tenim: Sant Vicent Ferrer. Cal destacar que moltes persones, hòmens i dones, porten este nom prestigiós: Vicent. Als xiquets se'ls diu afectuosamentChentito, i als jóvens Chente.
 
  Es coneix la seua vida, els seus miracles, els seus sermons i la seua ciutat natal, València. Es coneix sobretot la seua pertinença a l'ordre de Predicadors. Francament, ací hi ha la clau que coneguen i veneren, potser més que a Espanya (a excepció del País Valencià), a este gran sant. L'any jubilar s'ha obert a les diòcesis valencianes i a la de Vannes, a la Bretanya francesa, on reposen les seues restes mortals, a la catedral de tan bonica ciutat.
 
  Amb novenes, resos, processons i expressions de religiositat popular, en molts pobles equatorians s'exalta la persona de sant Vicent Ferrer, anomenat patró dels humils i senzills de cor. El religiós dominic espanyol (1350-1419) va brillar com a predicador i en 1395 el papa Benet XIII el va elegir confessor.
A Guayaquil (ciutat costanera de 4 milions d'habitants) hi ha fidels que acudixen cada dilluns a ell, són «los Lunes de San Vicente». La seua imatge està a l'església de Santo Domingo, barri de Las Peñas, on centenars de persones el veneren amb gran devoció. Els fidels assistixen per a pregar, donar ofrenes i recollir aigua beneïda que beuen o porten a sa casa . Hi ha pobles equatorians que el tenen com a patró; Latacunga, La Maná i SanVicente, a Manabí.
 
  En este Any Jubilar Vicentí li donem gràcies a Déu per tan gran sant valencià, que amb passió i esperit missioner va estimar a Jesús i a la dividida Església de la seua època fins al punt de gastar tota sa vida pregant per la unitat eclesial i perquè els hòmens i dones temeren a Déu i li rendiren glòria i honor. «Timete Deum et date illi honorem quia venit hora iudicius eius...»
 
  Hem d’examinar el que en estos anys ha passat amb la litúrgia en valencià; si hem avançat o anat arrere, i preguntar-nos i preguntar a la nostra jerarquia per què encara està estancat i arrimat al marge el projecte de l'aprovació definitiva dels textos en llengua valenciana.
 
  Vull acabar amb la pregària de Bausset a Sant Vicent: «[...] et demane la teua intercessió sobre el nostre País i la nostra Església. Gose demanar-te, Pare Sant Vicent, un últim miracle. Segurament el més gran de tots els que has fet! Si vas curar tants i tants malalts, jo et demane que cures la nostra Església de la seua animadversió a la nostra llengua. Et demane la teua intercessió, perquè l'Església Valenciana siga sensible a la nostra llengua i a la nostra cultura. Que els bisbes i els capellans del nostre País, Pare Sant Vicent, normalitzen el valencià a la litúrgia i a la catequesi, als seminaristes i als llibres eclesiàstics i als cantorals. Et demane, Pare Sant Vicent fer possible una litúrgia fidel a les nostres arrels i a la nostra cultura" («Pregària a sant Vicent Ferrer», per Josep Miquel Bausset, 28 d'abril de 2014, en laveupv).
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal