Rois de Corella, més que un traductor Per Xavier Martí - Revista Cresol

Vaya al Contenido
Roís de Corella,     més que un  traductor
F. Xavier Martí

Joan Maria Furió Vayà: Introducció al Cartoixà de Joan Roís de Corella, Institució Alfons el Magnànim, València 2018, 290 pp.
En els últims anys els estudis sobre la figura i l’obra de Roís de Corella (1435-1497) ens oferixen una imatge més rica i completa de l’home, cristià, cavaller, clergue, predicador, bibliste, poeta i prosiste valencià. Ho devem, en part, al prevere diocesà Antoni López Quiles, qui ja en 1985, juntament amb l’inoblidable Vicent Ribes Palmero, va editar una transcripció i actualització del Psalteri, al qual han seguit diversos llibres i articles. En menor quantitat però en igual interés també hi han contribuït els teòlegs valencians Enric Benavent i Josep Vidal, i l’historiador Miquel Navarro.

Resta pendent de publicació l’edició crítica de Lo Cartoixà, versió valenciana de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia. Joan Maria Furió, professor de la Universitat Catòlica de València, fou un dels encarregats de la transcripció i edició, cosa que el va encoratjar a fer la tesi doctoral sobre El Terç del Cartoixà de Joan Roís de Corella. Edició i estudi. El llibre que ressenyem recull en gran part l’estudi de la tesi, defesa en gener de 2016.

Recomane al lector comú i no aveat a les arideses tècniques de les tesis doctorals que llija, si més no, la primera part, «El Corella conegut i el revelat», unes 34 pàgines que compendien molt bé tot el que hem arribat a saber sobre la vida i la producció literària de Roís de Corella. Crec que als lectors d’esta revista vos sorprendria la cristiana honestedat, la religiositat sincera, la saviesa teològica i la vocació franciscana d’este home. Ja que no podem considerar-lo sant –per raons que molts ja sabeu–, hauríem de considerar-lo una de les primeres figures religioses de la història valenciana.

Si el lector és curiós, llegirà la segona part, dedicada a Ludolf de Saxònia i la Vita Christi. Sabreu qui era este cartoixà i què va escriure; i especialment sobre el contingut, fonts, context i difusió de la Vita Christi, un manual de meditació que va nodrir la vida espiritual de molts fidels de l’edat mitjana europea.

La tercera part, apta per a més atrevits, se centra en la versió i edició l’obra ludolfina a compte de Roís de Corella. El professor Furió ens informa sobre les diverses edicions, contextualitza l’obra i ens indica quina és la seua distribució temàtica i capitular. Podrem observar-hi com el clergue valencià mostra gran interés a oferir un producte editorial digne i acurat, per la qual cosa s’implica directament en la revisió i correcció dels textos.

En l’última part, també per a valents, se’ns presenten les conclusions de l’acarament entre el text llatí i valencià del Terç del Cartoixà, conclusions que es poden extrapolar a les altres parts. El Cartoixà no és una simple traducció de la Vita Christi sinó una adaptació o versió d’autor. Roís de Corella elimina part de l’original, afig textos propis; de vegades resumix, de vegades amplia; empra recursos homilètics i en les cites bíbliques oferix traduccions pròpies i les acompanya d’interpretacions ortodoxes. El mestre en teologia reformula el que creu adient per tal d’arribar al cristià valencià de la segona meitat del segle XV. En els comentaris agregats s´hi percep la influència del bisbe Jaume Peres de València. El cristocentrisme pràctic de la Vita Christi ludolfina pren un caràcter franciscà en el Cartoixà, tal com podem comprovar en els afegits sobre la pobresa i la humilitat de Crist i dels deixebles.

Si teniu molt d’interés però molta pressa, vos recomane que llegiu les 11 pàgines de «Conclusions».
Segons el doctor Furió, «Roís de Corella escruta amb el Cartoixà els problemes fonamentals de l'existència humana i de la seua societat a la llum de la vida de Jesús, amb la finalitat de mostrar i escampar un esperit de compromís ètic i evangèlic que responga als desafiaments de la societat en què va viure». ¿Vos sembla actual o no? ¿No creieu que paga la pena llegir tot el llibre?
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido