Quan els poetes escrivien a sant Vicent Ferrer, per E. Ferrer - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > ANY JUBILAR VICENTÍ
 
Quan els poetes escrivien a sant Vicent Ferrer
 
Enric Ferrer, Sch.P.
 
  Sant Vicent Ferrer té una llarga tradició commemorativa entre nosaltres, com ara mateix amb tot un Any Jubilar. Al voltant de les seues efemèrides s’han fet aportacions literàries, fruit d’una persistent tradició valenciana. Així va ocórrer l’any 1955, de tal manera que, en ocasió del Cinqué Centenari de la seua canonització, s’edità una Corona poètica, coordinada per Josep Maria Bayarri, amb aportacions de seixanta-cinc escriptors entre els quals hi havia un important grup dels més coneguts autors de l’època, com els d’etapes anteriors (Ramon Andrés Cabrelles, Josep Maria Bayarri, Josep Peris Celda, Faust Hernández-Casajuana, Francesc Caballero Muñoz i Manuel González Martí), d’altres donats a conéixer als anys anteriors a la guerra de 1936 (Enric Duran i Tortajada, Ricard Sanmartí, Salvador Verdeguer, Prudenci Alcon i Mateu, Joan Lacomba, Martí Domínguez Barberà, Vicent Casp i Verger, Carles Salvador i Francesc Almela i Vives), acompanyats per alguns de la postguerra (Joan Fuster, Jaume Bru i Vidal, Vicent Andrés Estellés i Maria Ibars).
 
  Tot i la dignitat de les composicions dels autors esmentats i d’altres, hi dominava un cert convencionalisme, tot i que alguns eixiren del pas amb un tractament culturalista del sant, com Carles Salvador (“Trobes en llaor de Sant Vicent Ferrer) o Joan Fuster (“A Sant Vicent Ferrer, apocalíptic, en llegir uns sermons seus”). Val a dir que cap d’aquests poemes ha tingut cap rellevància en l’obra dels esmentats autors, tot al contrari de l’aportació de Vicent Andrés Estellés [“A Sant Vicent Ferrer (Epístola amb segell d’urgència). A boqueta nit”], que ha constituït una fita significativa en la seua obra, de tal manera que, a l’any següent, va ser incorporat al seu llibre La nit, fins arribar al primer volum de la seua Obra Completa, publicat l’any 1972.
 
  S’hi tractava d’una proposta poètica, en el cas del poeta de Burjassot, que anava més enllà dels tòpics vicentins, sotmesos a un vigorós procés de folklorització, com la resta de la cultura valenciana, en els anys de la postguerra. En el cas de Sant Vicent, per exemple, era presentat com una fita en el procés d’integració peninsular, sense cap relació amb el seu context històric i social, en flagrant anacronisme. La relectura d’aquest i altres tòpics, com s’evoquen en el poema, els feia perdre la seua pàtina de sublimitat en entrar en contrast amb un context quotidià, vulgar, col·loquial, de carrer.
 
  Més encara, la seua forma poètica d’epístola en tercets, d’ascendència clàssica, contribuïa a aigualir les pretensions heroiques, alhora que mostrava la imatge de la realitat d’un home “entre tants”, en expressió d’Estellés, és a dir, el pas d’una visió asèptica de la condició humana a una poesia existencial, oberta fraternalment als altres, tots marcats per la grisor de la llarga postguerra. Un poema, en definitiva, que tot i el seu caràcter erràtic, per haver estat publicat en diferents contexts, manifestava un designi profètic, un autèntic anunci dels canvis de tot tipus que ja s’albiraven en l’horitzó, tant subjectiu com cultural i social.
 
  Una lectura actual del poema, després de més de seixanta anys, invita a una reflexió amb moltes arestes, potser algunes encara sagnants, com de ferida tot just infligida. En efecte, als anys de la postguerra el cristianisme sociològic garantia una certa cohesió cultural, més o menys convencional, amb evident referència religiosa, com palesa l’esmentada corona vicentina. Des de finals de la dècada dels seixanta del passat segle, va fent-se evident la pèrdua d’aquella unanimitat i l’aparició d’altres referents o també la negació de qualsevol lligam de l’individu amb el tot. Molts pensadors i, més encara des de la literatura, percebien el canvi de paradigma cultural com si els fonaments del món s’afonaren (Salm 10). Va ser l’època de la secularització, com una espècie de monstre que tot ho destruïa, i que, en realitat, no era altra cosa que una etapa més de la llarga emancipació de l’home occidental del referent religiós. De fet, la secularització era una intensificació de la fragmentació de l’individu en els diversos nivells de l’experiència i de les relacions amb el altres, amb el resultat d’anar formant-se una societat pluralista, sense a penes referents compartits per tots.
 
  Les conseqüències d’aquest nou paradigma cultural són ben visibles, en l’àmbit religiós, pel trencament de la transmissió de la fe, abans afavorida per la cohesió familiar i social. En aquest context, no ha d’estranyar l’ocàs de la poesia de temàtica explícitament religiosa, com a conducte d’unes actituds devocionals de gran tradició entre nosaltres, com els goigs, els himnes o els cants populars. La centralitat de la litúrgia des del Concili Vaticà II ha fet la resta.
 
  En la poesia valenciana dels darrers quaranta anys, tan abundant i plena de registres diversos, perfectament homologable amb la resta de les literatures europees, l’impacte dels corrents de fons ideològics i estètics ha estat profundíssim. Afeblits o desapareguts els referents religiosos, el centre d’atenció de molts dels nostres escriptors és el jo solitari, enfrontat amb els grans reptes de la condició humana, com la presència implacable del mal i la injustícia, amb la constatació, a més, de la insuficiència de la paraula per a fer llum en el laberint de l’existència humana.
 
  Aquests senyals indicadors que ofereix la poesia actual poden ser una invitació a obrir l’esperit, sense prejudicis, als anhels i sofriments de l’home i la dona de la nostra època. Com també propiciar una crida urgent a viure una fe més personal, sense tanta ganga arrossegada per la història, en constant diàleg amb tot allò que és vertaderament humà, com aquells crits de rebel·lió i lluita que, fa més de seixanta, ja va manifestar el poeta Vicent Andrés Estellés, en un context tan diferent al nostre, però idèntic en sentit humà.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal