Oració vicentina, per X. Martí - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > OFFICIUM LECTIONIS
 
Oració vicentina
 
Miquel Peres

Miquel Peres va escriure La vida de sant Vicent Ferrer a requeriment de na Cirera d'Alpont, muller de Pere d’Alpont, conseller del rei i regent de la Cancelleria. L’autor, ciutadà i escrivà de València (ca. 1450-1520), havia traduït, a més a més, el Kempis (Barcelona 1482; dedicat a Isabel de Villena), la Vida de la sacratíssima verge Maria (València 1494) i La vida de sancta Catherina de Sena (València 1499). Es tracta d’una selecció i versió «en valenciana prosa» de les hagiografies vicentines de sant Antoní de Florència i de Francesco Castiglione, però hi ha alguns apartats originals de Peres, com el que presentem. És una típica hagiografia medieval però s’hi percep la influència de l’espiritualitat centrada en la meditació devota, per exemple, amb la intercalació de pregàries, com la següent. És una oració penitencial, però la gràcia està en el fet que Miquel Peres situa el seu origen en un context anàleg al de l’ensenyament del Parenostre en Mateu. Xavier Martí.
 
L’oració que ordenà el gloriós sant que diguessen cascun dia els qui el seguien.
 
Així com els benaventurats apòstols i deixebles essent en la muntanya pregaren al nostre mestre i senyor Jesús que els mostràs de fer oració, així els devots i virtuosos deixebles d’aquest gloriós sant, passant d’una terra en altra, asseguts en una falda de muntanya, li pregaren que els mostràs alguna beneïda oració que de matí, quan es llevassen, dir poguessen. Plagué molt a aquest egregi doctor i mestre tan virtuosa demanda i, sense molt tardar, la resposta els digué; que de matí, quan es llevassen, diguessen l’oració del Pater noster, l’Ave Maria i el Credo in Deum, i aquesta següent oració per ell, gloriós sant, ordenada i composta.
 
L’oració:  
A vós, immens i poderós senyor Jesús, Déu i Senyor meu, Rei universal de totes les creatures; a Vós, alta i humil emperadriu dels cels, sacratíssima verge Maria; a vosaltres, sants i santes, gloriosos cortesans de la cort divina, jo, pecador abominable, jaent en el sutze llit d’abominables culpes, les meues suplicacions endrece; a vosaltres, qui sou refugi i defensa meua, els meus dolorosos sospirs envie. Però, més que a ningú de tots els altres, a Vós, senyor Jesús, recórrec i suplique, puix, amb l'ungüent de la vostra sang preciosa, haveu curat les mortals nafres de la meua trista ànima.
 
I, amb tot que jo sia pobre de mèrits i abundós de culpes, pels mèrits de la vostra sacratíssima mort i passió i per aquell gran dolor que la vostra santíssima Mare tingué al peu de la creu, humilment vos suplique, dolç Jesús, vullgau ressuscitar la meua pecadora ànima, que en el sepulcre del meu cos està morta. Atorgueu-me, Senyor, en la peregrinació d’aquesta treballosa vida, espai de verdadera penitència. Doneu als meus ulls fonts de tan abundoses llàgrimes que les taques dels meus abominables pecats llavar puga; que jo, Senyor, per les meues multiplicades culpes, en tot el temps de mon viure comeses, conec ésser encorregut en la vostra ira, i conec ésser digne de sentir les cruels eternes penes.
 
Però també, Senyor, conec que és major la vostra misericòrdia que totes les meues grans culpes. I així, clementíssim Senyor, encara que siau jutge per a jutjar-me, també sou misericorde per a perdonar-me. A vós, protector i defensor meu, la meua ànima i el meu cos encomane, que els vullgau guardar davall les ales de la vostra protecció i custòdia, que l'infernat enemic no els puga noure.
 
Oh, piadós pare! Per la vostra infinida bondat vos suplique em vullgau donar els tresors del vostre beneït gran dolor i contrició dels meus pecats, perquè, deslliure de la lletgea d’aquells, les meues obres vos sien acceptes, i net, purificat i munde, el dia del general juí davant la vostra real cadira em presente.
 
(Miquel PERES: La vida de sant Vicent Ferrer; apartat 6, adaptat.)
 
Edicions i bibliografia. La vida de sant Vicent Ferrer es va estampar a València el 23 de març de 1510 per Joan Jofre. D’esta edició només es conserva un exemplar a la Biblioteca de la Universitat de València, però se’n va fer edició facsímil en 1994 (Universitat de València –Vicent Garcia eds.) i en 1997 (París-Valencia). Hi ha una edició en castellà de 1589. Es reedita en valencià en 1911. Antoni Ferrando en féu la primera edició filològica i estudi (Universitat de València– Vicent Garcia eds. 1996), juntament amb l’hagiografia vicentina de sant Antoní de Florència i la de la Flos sanctorum. El professor Ferrando la reedità en un llibre imprescindible: Sant Vicent Ferrer en la historiografia, la literatura, l’hagiografia i l’espiritualitat al segle XV (Alfons el Magnànim, València 13).
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal