Octubre, mes de missions, per V. Estarlich - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Octubre, mes de missions, per V. Estarlich

Sumari > CRÒNIQUES: Activitats pastorals diocesanes
Vicente Estarlich Chover
 
De lluny em ve la sensació d'entrar a la Delegació de Missions i sentir com que entre en un túnel del temps que em transporta a una altra època: pis tancat i apagat, ambientació apagada, mobles negres; i allí, l'activitat de recollida i desapegament de segells del paper dels sobres; recollida de col·lectes en uns rebuts prou antics; i record de les vidrioles per a recollir per als negrets i xinets. L'ambient encara em parla d'una època passada, on possiblement era l´afició de recaptació per a missions; sense poder descobrir allí un ambient de compromís que fora resposta al que passa en la societat.
 
No puc sentir allí cap veu envers les polítiques socials, ni tampoc cap insinuació que em duga a treballar al costat dels col·lectius de lluita contra les injustícies; ni és lloc d'animació per a protestar en defensa de qui són maltractats, extorsionats o marginats. Cap cartell que conduïsca la mirada a realitats com els CIE, dones, refugiats, desnonats...
 
Pareix que s'entra en un altre món. I sorgix la pregunta: ¿Què és missionar i de quina missió parla la Delegació de Missions?
L'arxiprestat a què pertanc em demanà la tasca de representar-lo per a missions; i ací em tens acudint ara a eixe espai per a assistir a totes les convocatòries que el delegat de Missions ens fa arribar.
 
El passat 1 d'octubre fórem convocats a la presentació de la campanya del Domund d'enguany. Pareix, per l'audiència, que alguns més tenen la mateixa sensació, ja que només hi érem deu preveres, comptant el delegat i l'amic Xavier Salinas, bisbe.
  
M'agrada trobar-me amb companys i compartir inquietuds i preocupacions, alegries i satisfaccions. La conversa, abans de començar la reunió, fou rica: parlàrem de la confusió entre evangelització i sacramentalització, de la situació de l'Església respecte a la pederàstia, de la clericalització de la diòcesi, dels preveres que venen a estudiar i als quals se'ls encarrega parròquies, i a més, en pobles valencianoparlants, de quin és el tracte i l'acceptació que troba el missioner quan torna a casa... Molt rica, la conversa.
  
Comencem la reunió pregant, i se'ns presenta el vídeo promocional per al Domund juntament amb el material que la revista Illuminare oferix. Es destaca la preocupació per ajuntar, enguany, el Domund amb el Sínode sobre els jóvens. El vídeo promocional presenta un xic i una dona d'un país llatinoamericà que fan referència a un missioner que, en un moment de la seua vida, es preocupà perquè pogueren formar-se tot facilitant-los recursos i ajudant-los a solucionar problemes amb la família; i hui són professionals.
  
Malgrat el contingut visual de la Campanya del Domund d'enguany, la reunió seguia l'esquema del túnel del temps: cap referència al que passa hui; cap al·lusió a la lluita del missioner contra les estructures injustes, cap insinuació al treball del missioner per a traure de la marginació els exclosos de la societat.
En eixe punt s'obriel diàleg i el bisbe advertix que si és important la dimensió de recollida de diners, més important és la transmissió de l'Evangeli, i això fa evident la importància del missioner.
 
I a açò seguix la pregunta: ¿Què és missionar i quines són les terres de missions?
 
 Cal dir que uns quants dels qui allí estàvem, hem sigut enviats per la diòcesi a altres esglésies. Els qui hem eixit de la diòcesi per a, en nom de la diòcesi –subratlle, en nom de la diòcesi– ajudar a altres esglésies locals, ens hem trobat compromesos amb la realitat de sofriment, menyspreu i indignitat que moltes famílies viuen i, volent parlar-los de Jesús, ens hem vist lluitant per a trencar sistemes econòmics, abusos de poder i també costums i tradicions deshumanitzadores, arriscant la pell; i tot amb l’impuls de l'esperit de Jesús de Natzaret.
  
A pesar de tot, el vídeo, quan vol parlar de missions, no mostra, prioritàriament, el missioner dins d'una capella ni tampoc amb el rosari a les mans; ni mostra el prevere assegut a la seu. Quan volem promocionar per a les missions, parlem del treball on hi ha risc, perquè per a ajudar lluites contra sistemes opressors, i l'Església es fa creïble perquè viu les obres de misericòrdia, i la pregària és conseqüència de la seua vida. Allò que capta admiració i credibilitat és el compromís.
  
Açò ens dugué a parlar en veu alta sobre la disposició de la nostra diòcesi a acceptar les vivències que els missioners van integrant en la seua vida; vivències que van transformant els seus esquemes eclesiàstics i també les seues teologies respecte a viure el seguiment de Jesús. És a dir, ¿la diòcesi accepta com a riquesa eixes vivències i les incorpora a la vida d'ací o preferix no corrompre's amb tot allò que aporten aquelles esglésies? A més, s'apuntà en la reunió la situació que es viu a la nostra diòcesi i en quins àmbits caldria ser missioners: CIE, refugiats, desnonats, famílies desestructurades, marginació laboral, diferències indignes entre hòmens i dones... ¿On és l'església missionera valenciana i la Delegació de Missions?
  
També parlàrem de la necessitat de comprensió envers el missioner retornat, perquè no quede als llimbs, entre dos mons. Quan el missioner torna a casa, ja ni és d'allà ni és del tot d'ací. I és sensible a si la diòcesi accepta el que pot aportar de les altres esglésies o si se’l mira com a estrany o dubtós.
 
Es manifesta que si la diòcesi no està disposada a transformar-se assumint teologies, vivències eclesials..., millor que no envie missioners a cap lloc per a no crear confusions.
 
S'arribà a l'acord que la delegació programe reunions per tractar estes qüestions i puga mostrar-se a la diòcesi amb iniciatives missioneres per al compromís de l'església de València amb els pobres i els desvalguts.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido