Mare, per V. Roig - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > MAIG AMB MARIA
                    Mare...

 
Vicent Roig Llabata. Biòleg i educador social (Paterna)
 
  De menuts quan jugàvem a l'amagatall o a plantat i desplantat o a altres jocs, el nostre crit de salvació era: Mare!!!
 
  «Mare» ens salvava de ser pillats, de ser eliminats o de patir conseqüències, de perdre; potser inclús podíem salvar i ajudar els nostres companys. Quan encara dúiem bolquers i érem xiquets deien els majors: «Vol tocar mare» Si estaves nerviós i tocaves mare, tot canviava. Et tranquil·litzaves, els problemes minvaven ràpidament.
 
  La Mare és la que ens dóna la Vida, la que ens protegix, amb qui podem ser realment el que som, perquè ens coneix, perquè ens ha parit, perquè ens ha criat, perquè ens ha donat a mamar, perquè ens ha torcat les llàgrimes tantes vegades, perquè ens estima sense condicions... Hem trobat en ella pau, refugi, aliment, consol, estima...
 
  Anem fent-nos majors i arribem a l'adolescència: etapa de rebel·lia contra la Mare, quan totes les hormones van a tota ebullició, quan volem trobar la nostra identitat i el nostre camí, quan rebutgem les ensenyances dels majors, potser per descobrir la nostra personalitat, per a autoafirmar-nos. És un període de desorientació, d'efervescència, desordre, sentiments contradictoris, amb canvis d'humor i criteri continus, irritabilitat, inseguretat, rebuig...
 
  A poc a poc, anem entrant en l'etapa adulta, quan retrobem el valor de la relació amb la Mare, quan ens identifiquem amb criteris que potser abans havíem menyspreat, quan el vincle —que sempre hem tingut— es fa més evident, més clar, més patent... I, passat el temps, estos sentiments i relacions ens fan més forts i van tornant a la profunditat i a la intimitat de la infantesa.
 
  ¿Com estem en la nostra relació amb l'altra Mare? La nostra Mare Terra. ¿Quina etapa del desenvolupament estem passant?
 
  Som un conjunt de persones no homogènies, en tots els llocs i en totes les societats, però... Podem adonar-nos que majoritàriament com a col·lectiu humà som adolescents inconscients que ens rebel·lem contra les lleis de la natura, que només volem el nostre desig immediat, el nostre benefici personal. No mirem les conseqüències ni les implicacions dels nostres actes i decisions. Som incapaços de valorar allò que se'ns dóna i d'adonar-nos dels mecanismes i esforços que ho han fet possible. Ens hem instal·lat en la indolència i el nihilisme. Molts tenim els sentits abotargats amb llums, interaccions virtuals i comunicacions cada vegada més ràpides i superficials. No podem estar desconnectats de les xarxes virtuals, però ni entenem ni atenem ni defensem les xarxes de la Mare Terra que ens dóna suport. Omplim de granadures i trastos les nostres existències, cap dels quals ens hem d'emportar, que només calmen breument la nostra ansietat; i molt prompte renaix en nosaltres la inquietud i tornem a buscar la satisfacció il·lusòria en nous artefactes.
 
  Així enfrontem greus problemes   globals com si no tingueren res a vore amb nosaltres: volem fugir dels límits de la Mare Terra, però el nostre rebuig i el creixement il·limitat no poden seguir. Cada volta l'energia, que fins ara hem gaudit i desaprofitat, serà més escassa i costosa. Estem contaminant la Mare que ens sustenta, i potser hem accelerat els canvis climàtics, hem desequilibrat els ecosistemes i gran quantitat de sers vius patixen perill d'extinció i problemes de supervivència; les desigualtats entre les persones creixen, es fan guerres pel control dels recursos i moltes persones es veuen abocades a fugir dels seus territoris.
 
  Davant de tot això s'obri pas una nova consciència de tornar a la Mare, de sentir-nos units a allò que ens dóna la Vida, d'acaronar i sostindre aquella que ens acarona, de prendre un canvi de model en les nostres relacions amb la Mare i amb els nostres germans i companys de Vida, de reconéixer els valors que ens constituïxen, de convertir en hàbits, actituds i fets allò que somiem.
 
  Potser estem retrobant el sentiment d'interdependència que hi ha en el nostre interior, que no podem emancipar-nos de la Mare Terra; inclús és possible que ens adonem que no hi ha on anar i que, al final, retornarem a la Mare i a una altra relació amb la VIDA.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal