LA VEU DEL PAPA - Revista Cresol

Vaya al Contenido
LA VEU DEL PAPA
Jóvens arrelats     

El passat 2 d’abril es va fer pública l’exhortació apostòlica postsinodal del papa Francesc, Christus vivit («Crist viu»), adreçada especialment als jóvens. El text recull les reflexions i diàlegs dels sínode de bisbes de 2018, que es va centrar en «Els jóvens, la fe i el discerniment vocacional». Els fragments que hem triat parlen de fenòmens que afecten greument els jóvens i el seu futur: el desarrelament, la colonització cultural i l’homogeneïtzació.

179. A vegades he vist arbres jóvens, bells, que elevaven les branques al cel buscant sempre més, i semblaven un cant d’esperança. Més endavant, després d’una tempesta, els vaig trobar caiguts, sense vida. Perquè tenien poques arraïls, havien desplegat les branques sense arrelar-se bé en la terra, i així van sucumbir davant dels embats de la naturalesa. Per això em dol vore que alguns vos proposen als jóvens construir un futur sense arrels, com si el món començara ara. Perquè «és impossible que algú cresca si no té arraïls fortes que ajuden a estar ben sostingut i agarrat a la terra. És fàcil “envolar-se” quan no hi ha des d’on agarrar-se, d’on subjectar-se».

Que no t’arranquen de la terra
180. Esta no és una qüestió secundària, i em sembla bé dedicar-li un capítol breu. Comprendre això permet distingir l’alegria de la joventut d’un fals culte a la joventut que alguns utilitzen per a seduir els jóvens i utilitzar-los per a les seues finalitats.

181. Penseu açò: si una persona vos fa una proposta i vos diu que ignoreu la història, que no recolliu l’experiència dels majors, que menyspreeu tot el passat i que només mireu el futur que ell vos oferix, ¿no és una forma fàcil d’atrapar-vos amb la proposta perquè solament feu el que ell vos diu? Eixa persona vos necessita buits, desarrelats, desconfiats de tot, perquè només confieu en les seues promeses i us sotmeteu als seus plans. Així funcionen les ideologies de diferents colors, que destruïxen (o de-construïxen) tot el que siga diferent i d’eixa manera poden regnar sense oposicions. Per a això necessiten jóvens que menyspreen la història, que rebutgen la riquesa espiritual i humana que es va anar transmetent al llarg de les generacions, que ignoren tot el que els ha precedit. [...]

185. En esta línia, vull destacar que «nombrosos Pares sinodals provinents de contextos no occidentals assenyalen que als seus països la globalització comporta autèntiques formes de colonització cultural, que desarrelen els jóvens de la pertinença a les realitats culturals i religioses de les quals provenen. És necessari un compromís de l’Església per a acompanyar-los en este pas sense que perden els trets més valuosos de la seua identitat».

186. Hui veiem una tendència a “homogeneïtzar” els jóvens, a dissoldre les diferències pròpies del seu lloc d’origen, a convertir-los en sers manipulables fets en sèrie. Així es produïx una destrucció cultural, que és tan greu com la desaparició de les espècies animals i vegetals. Per això, en un missatge a jóvens indígenes, reunits a Panamà, els vaig exhortar a «fer-se càrrec de les arrels, perquè de les arrels ve la força que vos farà créixer, florir i fructificar». [...]

200. Les arrels no són àncores que ens lliguen a altres èpoques i ens impedixen encarnar-nos en el món actual per a fer nàixer una cosa nova. Són, per contra, un punt d’arrelament que ens permet desenvolupar-nos i respondre als nous desafiaments. Llavors tampoc servix «que ens assentem a enyorar temps passats; hem d’assumir amb realisme i amor la nostra cultura i omplir-la d’Evangeli. Som enviats hui per a anunciar la Bona Notícia de Jesús als temps nous. Hem d’estimar la nostra hora amb les seues possibilitats i riscos, amb les seues alegries i dolors, amb les seues riqueses i els seus límits, amb els seus encerts i els seus errors».

201. En el Sínode, un dels jóvens auditors provinent de les illes Samoa, va dir que l’Església és una canoa, en la qual els vells ajuden a mantindre la direcció interpretant la posició de les estreles, i els jóvens remen amb força imaginant el que els espera més enllà. No ens deixem portar ni pels jóvens que pensen que els adults són un passat que ja no compta, que ja va caducar, ni pels adults que creuen saber sempre com han de comportar-se els jóvens. Millor pugem tots a la mateixa canoa i entre tots busquem un món millor, amb l’impuls sempre nou de l’Esperit Sant.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido