LA VEU DEL PAPA FRANCESC La bona política, al servici de la pau - Revista Cresol

Vaya al Contenido
LA VEU DEL PAPA FRANCESC
La bona política, al servici de la pau

Del missatge del Sant Pare per a la celebració de la LII Jornada Mundial de la Pau (Cap d’Any de 2019), oferim el següent fragment en què recorda als polítics la seua responsabilitat en la construcció de la pau, molt en la línia dels últims pontífexs i de la mà d’alguns testimonis del segle XX com Charles Péguy i François-Xavier Nguyen Vãn Thuan.

El desafiament d’una bona política
La pau és com l’esperança de la qual parla el poeta Charles Péguy (1); és com una flor fràgil que intenta florir entremig de les pedres de la violència. Sabem bé que la busca de poder a qualsevol preu porta a l’abús i a la injustícia. La política és un vehicle fonamental per a edificar la ciutadania i l’activitat de l’home, però quan aquells que s’hi dediquen no la viuen com un servici a la comunitat humana, pot convertir-se en un instrument d’opressió, marginació i fins i tot de destrucció.
Diu Jesús: «Si algú vol ser el primer, que es faça el darrer de tots i el servidor de tots» (Mc 9,35). Com subratllava el papa sant Pau VI: «Prendre seriosament la política en els seus diversos nivells ―local, regional, nacional i mundial― és afirmar el deure de cada persona, de tota persona, de conéixer quin és el contingut i el valor de l’opció que se li presenta i segons la qual es busca realitzar col·lectivament el bé de la ciutat, de la nació, de la humanitat» (2).

En efecte, la funció i la responsabilitat política constituïxen un desafiament permanent per a tots els qui reben el mandat de servir el seu país, de protegir els qui hi viuen i de treballar per tal de crear les condicions per a un futur digne i just. La política, si es du a terme en el respecte fonamental de la vida, la llibertat i la dignitat de les persones, pot convertir-se verdaderament en una forma eminent de la caritat.

Caritat i virtuts humanes per a una política al servici dels drets humans i de la pau
El papa Benet XVI recordava que «tot cristià està cridat a esta caritat, segons la seua vocació i les seues possibilitats d’incidir en la pólis. […] El compromís pel bé comú, quan està inspirat per la caritat, té un valor superior al compromís merament secular i polític. […] L’acció de l’home sobre la terra, quan està inspirada i sostinguda per la caritat, contribuïx a l’edificació d’esta ciutat de Déu universal envers la qual avança la història de la família humana» (3). És un programa amb el qual poden estar d’acord tots els polítics, de qualsevol procedència cultural o religiosa, que desitgen treballar junts pel bé de la família humana, practicant aquelles virtuts humanes que són la base d’una bona acció política: la justícia, l’equitat, el respecte mutu, la sinceritat, l’honestedat, la fidelitat.

Referent a això, val la pena recordar les «benaurances del polític», proposades pel cardenal vietnamita François-Xavier Nguyễn Vãn Thuận, mort l’any 2002, i que fou un fidel testimoni de l’Evangeli:
Feliç el polític que té una alta consideració i una profunda consciència del seu paper.
Feliç el polític que irradia credibilitat.
Feliç el polític que treballa pel bé comú i no pel seu propi interés.
Feliç el polític que es manté fidelment coherent.
Feliç el polític que treballa per la unitat.
Feliç el polític que està compromés en dur a terme un canvi radical.
Feliç el polític que sap escoltar.
Feliç el polític que no té por (4).
------------------
(1) Cf. Le Porche du mystère de la deuxième vertu, París 1986.
(2) Carta ap. Octogesima adveniens (14 maig 1971), 46.
(3) Carta enc. Caritas in veritate (29 juny 2009), 7.
(4) Cf. Discurs en l’exposició-congrés “Civitas” de Padua: “30giorni” (2002), 5.

    
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido