LA VEU DE SANT PAU VI El diàleg de la salvació - Revista Cresol

Vaya al Contenido

LA VEU DE SANT PAU VI El diàleg de la salvació

Sumari > CRESOLET
El passat 14 d’octubre, el papa Pau VI i l´arquebis-be Óscar Romero foren proclamats sants, juntament  amb cinc beats més. Pau VI és l’autor de l´Eccle-siam suam, la gran encíclica del diàleg eclesial.  Giovanni Battista Montini (1897-1978), successor de Pere de 1963 a 1978, va continuar i clausurar el Concili Vaticà II. El text, de 1964, va marcar les últimes sessions del concili. El diàleg de la revela-ció s’ha de reproduir tant en el diàleg amb el món, com en el diàleg intraeclesial. Una encíclica molt  bergogliana. Vos oferim uns fragments per a relle-gir.

34. L'Església ha d'anar cap al diàleg amb el món en què li toca viure. L'Església es fa paraula; l'Església es fa missatge; l'Església es fa col·lo-qui[...].
 
La religió, diàleg entre Déu i  l'home
 
35. [...] La religió, per la seua natu- ralesa, és una relació entre Déu i  l'home. L'oració expressa amb diàleg esta relació. La revelació, és a dir, la relació sobrenatural instaurada amb la humanitat per iniciativa de Déu mateix, pot ser representada en un diàleg en el qual el Verb de Déu s'expressa en l'Encarnació i, per tant, en l'Evangeli. [...]
 
Elevades característiques  del  col·loqui de la salvació
 36. Cal que tinguem sempre present esta inefable i dialogal relació, oferi-da i instaurada amb nosaltres per  Déu Pare, mitjançant Crist en l´Es-perit Sant, per a comprendre quina relació hem de tractar d'establir i  promoure nosaltres, és a dir,  l'Església, amb la humanitat.
  
El diàleg de la salvació va ser obert espontàniament per iniciativa divina: «Ell ens va estimar el primer» (1Jn 4, 10); ens correspondrà a nosaltres  prendre la iniciativa per a estendre  als hòmens el mateix diàleg, sense  esperar que ens criden.
El diàleg de la salvació va nàixer de l’amor, de la bondat divina: «De tal manera va estimar Déu el món que li va donar el seu Fill unigènit» (Jn 3,16); cap altra cosa que un fervent i desinteressat amor haurà d'impulsar el nostre.
 
 El diàleg de la salvació no es va ajustar als mèrits d'aquells als qui a-nava dirigit, com tampoc als resul-tats que aconseguiria o que trobaria  a faltar: «No necessiten metge els  qui estan sans» (Lc 5, 31); també el  nostre ha de fer-se sense límits i sen-càlculs.
  
El diàleg de la salvació no va obligar físicament a ningú a acceptar-lo [...]. Així la nostra missió, encara que és anunci de veritat indiscutible i de  salvació necessària, no es presentarà armada de la coacció externa, sinó  que solament pels camins legítims  de l'educació humana, de la persua-sió interior i de la conversa ordinà-ria, oferirà el seu do de salvació, i  respectant sempre la llibertat perso-nal i civil.
  
El diàleg de la salvació és per a tots; a tots es destina sense cap discrimi-nació (Col 3, 11); el nostre, d'igual manera, ha de ser potencialment uni-versal, és a dir, catòlic i capaç d´en-taular-se amb cada u, llevat que l´ho-me el rebutge o fingisca acollir-ho  insincerament.
 
El diàleg de la salvació ha conegut normalment graus, desenvolupa-ments successius, inicis humils,  
abans de l’èxit ple (Mt 13, 31); també el nostre tindrà en compte la lentitud de la maduració psicològica i històrica i esperarà l'hora en què Déu el farà eficaç. No per açò el nostre diàleg deixarà per a demà el que es pot fer hui; ha de tenir l'ànsia de l'hora oportuna i el sentit del va-lor del temps (Ef 4, 16). Hui, és a  dir, cada dia, ha de tornar a comen-çar, i per part nostra abans que d´a-quells als qui es dirigix.  
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido