LA VEU DE L´ARQUEBISBE I DEL PAPA - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

LA VEU DE L´ARQUEBISBE I DEL PAPA

Sumari > CRESOLET
LA VEU DE L´ARQUEBISBE I DEL PAPA      

Aquarius: la nostra resposta cristiana
La carta setmanal de l’arquebisbe de València del passat 24 de juny es dedicava a la crisi humanitària del vaixell «Aquarius» i a la resposta solidària que han tingut els valencians en general i els cristians valencians en particular. El missatge inclou unes paraules del papa Francesc en què ens felicita i ens ànima a seguir pel camí de la caritat.

Benvolguts germans i germanes de la diòcesi de València, hem seguit amb verdader i apassionat interés, sorpresa, estupor, compassió, dolor i fins i tot vergonya, durant uns dies llargs i angoixants, la travessia de 629 persones pel Mediterrani, mar que està sent boca i tomba anònima, insaciable i devoradora que s'engul o s'ha engolit ja moltíssimes víctimes de la injustícia, de l'egoisme dels poderosos, de la crueltat inhumana, d'interessos innobles i inconfessables, de màfies i de l'entossudiment de les nacions que no arriben a escoltar, com caldria, els països més pobres d'on ens vénen eixes víctimes.

Durant diversos dies –dies terribles–, en el vaixell «Aquarius», 629 germans nostres –perquè són primer que res germans–, gran part d'ells xiquets sense els seus pares, dones, algunes d'elles embarassades, han patit, estan patint fora mida enmig de la seua travessia per les aigües del nostre mar Mediterrani, sense que els haguera acollit cap port. Ara, gràcies a Déu, han arribat al port de València, acollits com cal per Espanya. Procedixen d'Àfrica, de països i regions subsaharianes molt pobres i castigades: són immigrants i refugiats, desproveïts de tot en els seus països d'origen, on patixen i patixen de tal manera que se senten forçats i s'exposen a eixa espantosa travessia pel mar i a una infinitat més de calamitats i, fins i tot, al rebuig de països als quals es dirigixen a la recerca d'una situació, almenys, una mica millor.

A esta situació i altres similars que tots coneixem i tenim al cap desgraciadament, ens anem acostumant de manera cada vegada més insensible. El del «Aquarius» ha sigut com un colp que ha sacsejat les nostres consciències, potser una miqueta endormiscades, i ens ha posat drets per a atendre els qui criden a la porta del cor i a la consciència col·lectiva de pobles i nacions. I criden a la gent de bona voluntat, i criden sobretot a la consciència humanitària i cristiana.

Per això, des del primeríssim moment [...] la diòcesi de València es va posar en peus de marxa i servici, i es va oferir immediatament, es va obrir sense retardar-se gens a socórrer esta necessitat peremptòria, va posar a disposició tot allò que calguera i l'Església diocesana disposara per a acollir, ajudar, auxiliar i atendre els qui arriben.[...]

La diòcesi de València, com ensenya el papa Francesc, està disposada i ràpida per a «acollir, protegir, promoure i integrar els emigrants i refugiats». [...]

Vos confesse que estic commogut pel suport que he trobat en tota la diòcesi, inclosos pobles llunyans, a la meua primera crida de socors i d'emergència. Per això vos dic a tots: GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES, UN MILIÓ DE GRÀCIES! [...]

Per tot açò, el papa Francesc, en l'audiència que he tingut amb ell a Roma, m'ha dit que vos comunique a tots estes paraules seues: «Estic content amb la diòcesi de València, del vostre comportament. Vos felicite i agraïsc a la diòcesi de València la promptitud i generositat amb què heu reaccionat, l'exemple que esteu donant de caritat amb estes pobres gents; m'heu commogut, com em vau commoure en l'oferiment per a atendre els Vicariats Apostòlics de l'Amazònia del Perú; este és el camí; no l'abandoneu mai: el de la caritat; mantingueu-vos ferms en la caritat, en el bon exemple i en la llum i bon sabor de la caritat i de les obres de caritat. El Papa està amb vosaltres, amb la diòcesi de València. Ànim i avant! Ajudeu les vostres autoritats, col·laboreu amb elles, que elles també estan donant un exemple de solidaritat i raó justa que aplaudisc i admire». Jo també, personalment, aplaudisc, i agraïsc, en este punt, les nostres autoritats.

Sens dubte que estes paraules del Papa són el més important d'esta carta que vos dirigisc: el seu missatge d'ànim i d'alé, que jo he agraït de tot cor i vos transmet fidelment. Vos prega, com sempre ens demana, que reseu a Déu per ell, pregueu molt per ell, pel papa Francesc, de qui tant estem aprenent i rebent l'Evangeli de la caritat, de l'esperança i de l'alegria. El Papa ens confirma en la fe, encoratja la nostra caritat i enfortix la nostra esperança.

Amb la meua benedicció, agraïment i el meu ànim a tots
+ Antonio Cañizares Llovera, Arquebisbe de València



Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal