La proesa d´una estudiant sueca, per H. Pasqual - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

La proesa d´una estudiant sueca, per H. Pasqual

Sumari > NOTÍCIES: MISSIÓ EN LA VIDA
LA FORÇA HEROICA DE LA VOLUNTAT
La proesa d´una estudiant sueca

Honori Pasqual i Martí
Una característica del nostre temps és indubtablement la facilitat que tenim per a estar informats. No hi ha notícia que ens puga passar de llarg. En temps real podem estar servits informativament de tot allò que les agències de notícies consideren publicable. Una conseqüència de tot plegat, sense entrar en el fons de la qüestió, és allò que s'anomena la cultura de la indiferència, com una excrescència del munt de notícies que ens bombardegen contínuament. I, conseqüentment, notícies de gran calat ètic poden passar desapercebudes o sense donar-los la importància que tenen. Este és el cas del que va passar el 25 del mes de juliol.
La notícia es pot resumir de la següent forma: la protesta d'una estudiant sueca en un avió aconseguix detindre la deportació d'un afganés.
L'acció va ser senzilla i radical. Elin Erson quan s'assabentà que de l'aeroport de Göteborg havia d'eixir un vol amb un afganés de 52 anys que havia de ser deportat, Elin, ajudada per una colla d'activistes, va comprar un bitllet de Göteborg a Turquia. En l'avió la suprema autoritat és el pilot i la nau no pot enlairar-se si tots els passatgers no estan asseguts. Elin va romandre dreta davant de l'hostilitat d'uns i la simpatia dels altres. Va començar la protesta dient: "No vaig a seure fins que la persona afganesa isca de l'avió", perquè "no vull que maten un home només perquè vostés no vulguen perdre un vol".
Quan un passatger enfadat la va increpar, ella li va dir: "¿Què és més important, una vida o el teu temps?". "Estic intentant canviar les lleis del meu país, perquè no està bé enviar la gent a l'infern d'Afganistan". Després d'un intens enfrontament, els passatgers esclataren en un gran aplaudiment quan tragueren el sol·licitant d'asil de l'avió que l'havia de deportar.
El fet té consistència ètica i política, perquè en la mesura que s'acosten les eleccions, en qualsevol país europeu, en este cas a Suècia, el tema de les expulsions dels demandants d'asil s'ha convertit en un tema cabdal, ja que els partits de l'extrema dreta ho aprofiten com a proposta electoral. I, lamentablement, les enquestes els premien.
És possible que la majoria dels lectors de CRESOL no puguem reproduir, per coratge i oportunitat, la protesta d'Elin. Però sí que podem intervenir en altres àmbits, no menys importants, com per exemple, en l'argumentació al voltant de les causes de la immigració. Cal considerar el caràcter denotatiu del llenguatge i la importància que té en la percepció de la realitat.
Els immigrants no són gent aventurera que un bon dia es desperten i se'ls ocorre protagonitzar una cursa esportiva farcida de riscos i aventures. Els immigrants són persones que fugen de l'horror de la violència i les guerres que nosaltres alimentem amb la venda d'armes. Són persones que fugen de la fam, de la set i d'unes condicions infames de vida. Com faríem nosaltres si ens trobàrem en la seua situació.
És més, fugen d'unes situacions provocades pel nostre sistema de producció, consum, extracció i predació, que privilegia uns (els europeus i occidentals) i empobrix altres (els africans i africanes). Tot està interrelacionat i imbricat. Som part interessada i còmplice.
Simplificant l'argumentari podem afirmar que si no hi ha futur per a tothom, tots tindrem un futur amenaçat, socialment conflictiu i ecològicament insostenible.
Encara que semble un eslògan propagandístic, la protesta de la jove Elin ens diu que, si volem, podem. Volem?  
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal