La paraula que es transforma en acció Per Joan Gandia - Revista Cresol

Vaya al Contenido
La paraula que es transforma        en acció
A propòsit de la projecció a València             de la pel·lícula “Arizmendiarrieta, el hombre cooperativo”

Joan Gandia

El passat més de desembre, mitjançant la plataforma Screenly, dos organitzacions cooperatives, FEVECTA (Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat) i UCEV (Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes), van possibilitar la projecció, als cines Babel de València, de la pel·lícula documental Arizmendiarrieta, el hombre cooperativo.
Des de Cresol volem recordar la figura d’este sacerdot del País Basc donant a conéixer la seua trajectòria i compromís social des del cooperativisme on l’obra, per ell impulsada, es concreta, hui en dia, en una realitat cooperativa que és la més gran del món.

José María Arizmendiarrieta
En l’any 2015 el papa Francesc va declarar com a venerable a José María Arizmendiarrieta (1915-1976), sacerdot basc impulsor i referent del moviment cooperatiu de Mondragón.
J.M. Arizmendiarrieta, nascut en un ambient rural on la fe cristiana era molt intensa, ingressa a 12 anys al seminari menor i posteriorment al conciliar de Vitòria-Gasteiz on assolix formació teològica i mostra interés per les qüestions socials.

Al seminari de Vitòria, prop de professorat que ha estat referent en formació religiosa, descobrix i s’obri als nous corrents del catolicisme social d’Europa, sobretot al personalisme social de Mounier, i al moviment espiritual que considerava al sacerdot com a apòstol social.

La Guerra Civil va ser decisiva en la seua opció per l’entrega a Déu. J.M. Arizmendiarrieta servix a la República i, posteriorment, amb la caiguda de Bilbao, és denunciat, empresonat i sotmés a un judici sumaríssim en què és absolt. Reobert el seminari, finalitza la seua formació i és ordenat sacerdot mantenint sempre la seua opció de «Sols sacerdot, en tot sacerdot i sempre sacerdot», que l’acompanyarà al llarg de la seua vida.

Des de febrer de 1941 exercix com a coadjutor a la parròquia de Sant Joan Baptista de Mondragón. La seua arribada es produïx en moments de conflicte social. S’entrega a l’acció pastoral dels jóvens com a consiliari de la JOC i de l’Acció Catòlica i intenta donar resposta a les necessitats de caràcter religiós, personal i tècnic que tenien. Crea una Escola Professional en 1943 i envia posteriorment a 11 jóvens a estudiar a Saragossa. Estos jóvens serien el fonament del cooperativisme a Mondragón.
Intenta aplicar la Doctrina Social de l’Església en el seu entorn tractant d’unir treballadors i patrons d’una empresa tradicional, la major de la comarca, que era Unión Cerrajera, però fracassa. En la cerca d’alternatives centra el seu interés en el cooperativisme que ja havia conegut mitjançant les seues lectures de Mounier i els personalistes a França.

La creença en el cooperativisme el fa impulsar, des de l’Escola Professional abans esmentada, realitats empresarials, entre d’altres, com ULGOR (embrió d’un gran grup industrial), Caja Laboral i EROSKI. Sempre actuarà amb el convenciment que «La fórmula cooperativa requerix que l’activitat humana compartisca i implique uns valors humans superiors, per la qual cosa el treball, el capital i l’organització no són les seues finalitats en si, sinó mitjans per a servir millor els interessos humans».
Com a coadjutor compatibilitza la tasca social amb el servici sacramental i l’activitat catequètica. La seua meta com a sacerdot era ser vehicle de santedat. Admirant a Joan XXIII assenyalava: «Tractem de ser constructors d’una nova societat, d’un nou orde, que reconega a l’home el verdader lloc que li correspon per designi de la creació...»

El seu cor comença a presentar complicacions a mitjans dels anys 60 i veu limitada la seua activitat. Després de dos recaigudes, en 1974 li realitzen una nova operació cardíaca i dos anys més tard, el 29 de novembre de 1976, resant el Magníficat amb els més pròxims, ens deixa. El seu lema de «Crear i no posseir, actuar i no guanyar, progressar i no dominar», el dugué a terme fins a este moment.
El grup cooperatiu Mondragón
Amb els onze jóvens que es formen a Saragossa i des de l’Escola Professional, s’inicia, sense grans pretensions estratègiques, esta experiència cooperativa.

J.M. Arizmendiarrieta en 1955 escull cinc jóvens, la lletra inicial del nom de cadascú conformà l’acrònim empresarial ULGOR, per a iniciar la primera experiència industrial cooperativa. Posteriorment, i amb el creixement que va representar «El Plan Nacional de Estabilización Económica» de 1959, es va constituir la cooperativa de crèdit Caja Laboral (1959) i l’entitat de previsió social Lagun Aro (1966) i s’activa una fórmula d’intercooperació creant el grup comarcal Ularco. Més endavant, amb la fusió de diverses cooperatives de consum local, es crea EROSKI (1969).

En el període entre 1970 i 1990 es produïx un fort creixement del grup potenciat des de la Divisió Empresarial de Caja Laboral i es constituïxen els grups cooperatius comarcals. També es crea IKERLAN, un centre d’investigació al servici de les cooperatives del grup.

Més endavant a 1984 es constituïx organitzativament el grup cooperatiu potenciant la formació permanent. És a 1991 quan es crea el que hui s’anomena Grup Mondragón (Mondragón, Corporación Cooperativa-MCC) mantenint una direcció estratègica única i una organització sectorial de les cooperatives del grup.

Hui en dia MCC és un dels principals grups empresarials d’Espanya. En 2017 va tindre uns ingressos de prop de 12.000 milions d’euros i una plantilla de 80.818 treballadors. Les 266 empreses i cooperatives que formen MONDRAGON operen en els sectors d’indústria, finances i distribució, i desenvolupen iniciatives en l’àmbit del coneiximent, la innovació, l’educació i la promoció de nous negocis. És una realitat present a Espanya i en els cinc continents.

El cooperativisme valencià i Mondragón
Els vincles del cooperativisme valencià amb Mondragón es van establir des de la cooperativa COVIPO (Cooperativa de Vivendes Populars). En 1970 contacten amb José María Arizmendiarrieta, visiten Mondragón i queden totalment enamorats de la seua realitat.
La visita la realitzarem dos persones, Vicent Diego i Josep Maria Soriano, i trobaren les claus del moviment cooperatiu de Mondragón: formació i professionalitat.

Des de la cooperativa COVIPO i després també la de servicis COINSER s’impulsa, seguint l’exemple de Mondragón, una sèrie de cooperatives a la comarca de l’Horta. De totes elles, hui continuen significativament la seua activitat les següents: La Comarcal i Florida, en l’àmbit de l’ensenyament, Caixa Popular, en les finances, i Consum, com a cadena de supermercats cooperatius.
A Caixa Popular, seguint el model de Mondragón, es van crear dos grans àrees: la divisió bancària, per a ocupar-se de la intermediació financera, i la divisió empresarial que va assumir el lideratge i la coordinació de les activitats empresarials i comunitàries de COINSER.

Més tard, des de Caixa Popular, es va promoure la creació del GECV (Grup Empresarial Cooperatiu Valencià) que es formalitzaria com a cooperativa de segon grau. Este grup seria hereu de COVIPO-COINSER i signe de la voluntat d’avançar en la intercooperació a València. Este grup, des de 2006, veu disminuïda la seua activitat en crear-se el grup ASCES (Associació per a la cooperació de l’Economia Social) al qual s’incorporen cooperatives abans presents en el Grup Empresarial Cooperatiu Valencià.
La relació de les cooperatives del nostre territori amb MCC continua actualment. Moltes cooperatives valencianes s’han alimentat dels valors i plantejaments «mondragonians» i són nombroses les visites de cooperatives, bé individualment o bé sectorialment, que es realitzen al grup del País Basc.

La pel·lícula
El documental recull el testimoni de 40 persones tant al País Basc com a Roma, i combina entrevistes amb familiars, alumnes i fins i tot estudiosos de la figura d’Arizmendiarrieta.
La banda sonora original és a càrrec de Kepa Junkera. El director destaca la figura del sacerdot, tan desconeguda en els nostres dies, i el treball dels quals «pot ser un exemple per a descobrir vies en moments de crisis del sistema social i econòmic».

Conclusió. Un referent de VIDA
El sacerdot J.M. Arizmendiarrieta assenyalava que «La paraula que no es transforma en acció no és paraula vàlida». Així ha estat la seua vida, col·laborant amb Déu en la tasca de la Creació. Es nodria de la Doctrina Social de l’Església per a la seua actuació.

Els seus valors continuen essent vàlids i, potser, en alguns àmbits reptadors: impuls ètic, realisme utòpic, responsabilitat i creativitat, constància i paciència, obertura i aprenentatge, senzillesa i confiança.

Des de la meua vivència de fe estic ple de goig d’haver viscut estos valors en l’àmbit professional al si d’una cooperativa. He compartit molts moments durs però sempre ha estat present un referent: la persona és el que és primer.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido