La Geperudeta Per V. Ruix - Revista Cresol

Vaya al Contenido
LA “GEPERUDETA” EN EL MUVIM.
 
S’anunciava temps arrere en la premsa diària a tota plana, concretament el 26 de novembre, que en el MuVIM, museu que s’assenta sobre els terrenys de l’antic hospital on es va venerar inicialment la Mare de Déu dels Desemparats, unes exposicions dedicades a la Geperudeta. Amb aquestes s’intentava il·lustrar, des d’una perspectiva interdisciplinària, la història cultural d’aquesta icona al llarg dels seus prop de sis-cents anys d’història (des de la creació de la Confraria vinculada al recinte hospitalari psiquiàtric –cal fer menció al P. Jofré i la seua predicació quaresmal en la catedral- fins al moment present) i al mateix temps desterrar les falsedats inventades al voltant de la guerra civil, referents a la destrossa que sofrí la imatge com a conseqüència de l’assalt i incendi de la Basílica el 21 de juliol de 1936. La mostra s’inauguraria el dijous següent, i estarà visitable fins al 24 de març.
  
Hem dedicat aquest “DIMECRES CULTURAL” per a visitar aquest museu, com altres tantes voltes ho hem fet per altres circumstàncies. I d’entrada hem de dir, primer que res, que l’admiració pel que hem contemplat ha estat extraordinària, i finalment, en eixir, i havent llegit el que en la premsa hem trobat, ens hem quedat un tant inquisitius. De tota manera, no podem sinó dir que l’exposició mereix una atenció major de la que li hem prestat.

 Les exposicions ocupen la Sala Alfons Roig, la Sala Parpalló i la Sala Alta, ocupant cada una d’elles respectivament els períodes que van, la primera, la Sala Alfonso Roig, des del moment de la fundació de l’Hospital dels Innocents i de la Confraria, a principis de segle XV, fins a les vespres del segon centenari, el 1867, quan s’instal·la la imatge en la capella exempta, barroca, actualment coneguda com a basílica. La Sala Parpalló, en segon lloc, permet endinsar-se en la història de la Mare de Déu dels Desemparats entre les festivitats de 1867 i els inicis del segle XXI. I la tercera exposició, a la Sala Alta, que porta el títol de “la imatge multiplicada”, està dedicada a la presència de la Mare de Déu en la devoció i cultura populars. Les tres exposicions intenten interpretar la implicació de la Geperudeta en la societat valenciana. Qui recórrega sense pressa cada una de les sales, i totes en conjunt, haurà assistit a una classe d’història, la nostra, tan vinculada a la Mare de Déu en tots els esdeveniments viscuts secularment, i haurà palpat la profunda afecció dels valencians a la seua patrona.

 Vaja preparat, qui entre de visita, a trobar-se amb una gran sorpresa: una maqueta, a escala, del projecte d’ampliació del temple de la Mare de Déu dels Desemparats dissenyat en els anys trenta del segle passat, que ha estat impossible de portar-lo a bon terme pel seu elevat cost i altres problemes dels voltants, i que, d’haver-se edificat, no solament superaria el Miquelet, sinó que haguera estat visible per molt de temps des de tota la ciutat i de la totalitat de l’Horta. Li ha valgut el nom de “el Vaticà Valencià”.
 
El director del museu i comissari de l’exposició, Rafael Company, mostra un relat entusiasmat d’una exposició que converteix el MuVIM en un centre d’investigació marià. El fenomen popular de la Geperudeta transcendeix el factor religiós, i així s’ha creat un recorregut que apassionarà als fidels, i als menys devots els possibilitarà raons d’un fervor reconegut. En paraules del mateix director els visitants podran llegir textos que probablement ni coneixien, ni esperaven, relatius al fet que la imatge “ha estat ben imbricada amb aquells que han dirigit el rumb de la societat a la ciutat de València durant els darrers segles”. Textos i altres testimonis també relatius a la regulació jurídica de la qüestió religiosa a Espanya des de 1869.
 
Per la nostra part, no voldríem passar per alt el desmentit del tiroteig de la cara, relatat en una carta de l’antic capellà major de la Basílica, D. Emílio Aparicio Olmos, “la imagen necesitó una restauración en abril de 1939: no por la presunta profanación, que no existió, según noticias de la misma noche del 21 de julio de 1936 a las que aludo en  en varios artículos y libros. Le cayó encima un tabique, en un bombardeo de la aviación y ... lo supe en el mismo ayuntamiento en 1939, hubo un conato de hacer un “apreton” y obtener la mascarilla de funestos resultados.”

I també volem subratllar, perquè així es fa present en l’exposició, que passat l’anticlericalisme i el nacionalcatolicisme –com diu el mateix comissari de l’exposició-, el valencianisme fou tolerant amb la Mare de Déu durant tot el franquisme. Joan Fuster, Carles Salvador i Manuel Sanchis Guarner, per una part, com també Xavier Casp i Adlert, per una altra, li dedicaren escrits i poesia a la Mare de Déu.
 
 Potser em perd alguna cosa en fer aquesta crònica d’aquest “dimecres”, però ni sé ni vull entrar en eixa problemàtica pel poc espai que em queda: m’interessa més prompte cridar l’atenció dels possibles lectors del que es trobaran, si visiten el MuVIM, i passegen per les sales especialment preparades per a l’ocasió i el tema.

En qualsevol cas, i per donar final a aquest escrit, les exposicions en el seu conjunt, -ens acaba dient el director del museu-, motivaran moltes més coses de les que es puguen dir ací. Ell ens invita a la visita, sense prejudicis: “vingueu, mireu-les, parlem-ne i, així doncs, fem realitat el debat que és senya d’identitat del nostre museu”.
 
Vicent Ruix
 
Rector d’Almàssera
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido