L´art de la contemplació, per X. Martí - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

L´art de la contemplació, per X. Martí

Sumari > OFFICIUM LECTIONIS
L´art de la contemplació
Sant Vicent Ferrer

D’entre els nombrosos sermons que es conserven del pare Vicent, vos recomanem el Sermo unius confessoris et septem arcium spiritualium, pronun-ciat un dia de Sant Tomàs d’Aquino. Pren les set arts liberals amb un sentit al·legòric i, alhora, li servixen d’estructura. He seleccionat uns frag-
ments de l’astrologia, l’art més elevada perquè l’acompara amb la contemplació. Déu en la seua unitat i trinitat és com el sol; les fases de la lluna es poden relacionar amb etapes de la història de l’Església i amb els misteris marians; i l’estel del vespre anuncia la fi del món (Xavier Martí).

Bona gent, així com ciència mala és partida en set arts, que són gramàtica, lògica, retòrica, música, aritmètica i astronomia, en la qual està tota la ciència dels filòsofs, jo trobe que en l’escola de nostre senyor Jesucrist se lligen totes aquestes ciències, i totes les sabrem ara ací, amb la gràcia de Déu; i veureu quina meravella, car per ésser un mestre en filosofia haurà mester trenta anys per a què sàpia bé especular; i que vosaltres sapieu ara ací set ciències, bé serà gran meravella, i jo vos les ensenyaré ara mateix.
[...]
La setena ciència és astrologia, i aquesta mostra conéixer les esteles, el sol i la lluna. Aquesta és la més alta ciència; i totes les altres ciències mostren aprendre i saber, i aquesta mostra contemplar. I primerament contempla en el sol, que així com és u en tot el món, així deus creure i saber que és un Déu; i així com en el sol hi ha ombra del sol engendrant i raig engendrat, i calor procedint i eixint, així és en Déu: hi ha Pare engendrant i Fill engendrat, i Esperit Sant procedint del Pare i del Fill, com la calor de l’ombra del sol i del raig.
Ítem, així com el sol estant alt envia el raig, i calor ix d’ambdós, i si bé es ve ací el raig, no es parteix del sol, i tot és un sol, així nostre Senyor Déu envià el seu Fill en aquest món, i mai es parteix d’ell, i l’Esperit Sant, procedint d’ambdós, tot és un Déu. Vet l’astrologia de nostre senyor Jesucrist.                      
[...]
Ítem, contempla que així com la lluna no té llum de si, sinó pel sol, així l’església, que és comparada a la lluna, que no lluu de si sinó pel sol, que és Jesucrist, quia «luna quasi lux aliena», i lluu per Jesucrist, com la lluna, per les seues condicions que té, així com la lluna nova, creixent, minvant, retornada, eclipsada i perfecta.
[...]
Així mateix pots contemplar que la lluna sia Santa Maria, perquè hagué condicions de la lluna: primo, fou nova santa Maria, així com la lluna, en el ventre de sa mare; i després, creixent, en santedat i virtuts, quan fou donada al temple; després, contempla que fou plena, quan fou prenyada de Jesucrist; després, contempla com fou minvant, no en gràcia, mes per reputació de la gent, quan fugí en Egipte; després, fou retornada al dolor de la Passió del seu Fill, que tota se regirava en el seu cor de dolor, etc.; fou eclipsada, quan isqué d’aquest món; perfecta és ara, en el cel.
Ítem, contempla que com ve l’estel de l’alba del dia, que així envià nostre senyor Déu a sant Joan Baptista ans de Jesucrist; i així com envià al vespre altre estel, així envia ara altre a la fi del món, del que deia sant Joan que vindria dient: «Date illi honorem, quia venit hora iudicii eius (Ap, 14,7)»: «Doneu a Déu honor, car vinguda és l’hora del judici»
(Fragments adaptats)
Nota. El sermó fou editat per J. Sanchis Sivera: Sermons, vol. II, Barcino, Barcelona 1934, pp. 221-241. Reeditat en l’antologia de Tomàs Martínez: Sermons, 3 i 4, València 1993, pp. 93-117. Sobre ell va escriure en 1998 Josep-Antoni Ysern i Lagarda: «Sobre el Sermo unius confessoris et septem arcium spiritualium de Sant Vicent Ferrer» [en línia]: http://revistas.uned.es/index.php/RLLCGV/article/view/5764). També Alfonso Esponera Cerdán: El oficio de predicar: los postulados teológicos de los sermones de san Vicente Ferrer, San Esteban, Salamanca 2007, pp. 87-104.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal