L´ambigüitat de les xarxes socials Per Francesc Aracil - Revista Cresol

Vaya al Contenido
L´ambigüitat de  les xarxes socials
Francesc Aracil

La universalització de l’accés a la xarxa (World Wide Web) és un fet innegable. La nostra quotidianitat està feta de connexions diverses a internet a través dels diferents aparells que conviuen amb nosaltres. De tota l’oferta que ens fa el món digital i virtual, hi ha un àmbit que és el més usat universalment: el de les xarxes socials. Estes són plataformes o grups on les persones lliurement es fan membres i on poden publicar textos, imatges i vídeos, amb la qual cosa es crea un espai comunicatiu compartit. De xarxes socials n’hi ha dedicades a àmbits professionals específics, a la ciència i l’educació, a aficions i finalitats de tota mena, però les més esteses, que no tenen definit un àmbit específic i estan obertes a tothom són Twitter, Instagram, Facebook, WhatsApp i Pinterest.

Les bondats de les xarxes socials i les prestacions que el seu ús proporciona són manifestes, però no hem d’oblidar els aspectes negatius, que n’hi ha, ja que les xarxes són realitats ambigües. N’hi ha de bo i de roín: tot depén de l’ús que se’n faça. Un dels seus aspectes patològics, és el de les anomenades fake news, les notícies falses, Les xarxes són un lloc idoni per a difondre notícies falses, o per a la manipulació de la informació. Pensem que cada dia els usuaris de les xarxes socials hi introduïxen una gran quantitat d’informacions noves (en Twitter, al voltant de 500 milions de tweets diaris, amb dades de 2018). ¿Com verificar les informacions que ens arriben, emeses o simplement rebotades per altres usuaris? Segurament una part seran del tot certes i fiables, però altres poden contenir dades incompletes, o bé mostrar només una versió parcial dels fets o bé haver-se modificat pels mecanismes de traducció o reelaboració dels relats que afecta a tot canal o procés comunicatiu. Finalment, també cal comptar que una part de les informacions seran totalment falses, pot ser perquè la font primera no és una autoritat fiable sobre la matèria, o bé per interessos i mala fe de l’emissor.

Davant de la real proliferació de notícies falses, o mitges veritats, els usuaris només poden adoptar un sentit crític, cosa que no tots tenen desenvolupat en la mateixa mesura. No tothom disposa dels mateixos coneixements ni està tan informat en tots els temes possibles. Ens trobem, per tant, amb una posició d’indefensió.

Per altra banda, el fet de participar d’un determinat grup, ens pot predisposar a una manca d’esperit crític amb allò que ens pot arribar. Tota persona, per molt racional que vulga ser, té un determinat perfil ideològic, una identitat basada en unes idees, unes creences i una determinada visió del món. Això fa que tots tinguem una predisposició a valorar com a certa qualsevol notícia que siga coherent amb el nostre marc ideològic i que rebutgem la que no s’hi correspon. És un mecanisme de neutralització de la nostra capacitat crítica, detectat per la psicologia, que ens deixa una mica indefensos. Pensem, a més, que molts dels grups que funcionen en les xarxes tenen també un perfil ideològic o identitari determinat, més o menys explícit, cosa que predisposa els seus seguidors al consum, l’acceptació i la difusió de determinada informació, més o menys esbiaixada ideològicament.
Un altre mecanisme que confirma l’ambigüitat de les xarxes socials és el fet de valorar una informació influenciada per la quantitat d’usuaris que s’hi mostra a favor o en contra. Aquells grups que tenen un perfil social, religiós o polític més marcat és on més funciona esta dinàmica: si la majoria del grup accepta una notícia, marca el «M’agrada», retuita, etc., els altres estaran predeterminats a donar-la com a fiable. Recentment hem vist com l’actualitat política s’ha vist implicada en els fets de les notícies falses: casos com la campanya de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, en què l’aspirant publicava tuits falsos, fet reconegut per ell a posteriori. O la campanya per al referèndum del Brexit en el Regne Unit, on els brexiters difongueren molta informació falsa o incompleta sobre el tema. La convocatòria i realització de referèndum de l’1-O de 2018 a Catalunya també va ser, i encara ho és, ocasió de notícies falses i manipulades en la xarxa, difoses per entitats i persones contràries al dret a decidir.

El fet real és que la consideració primera, i més o menys ingènua, de la web com a instrument alliberador, com a via de transmissió d’informació objectiva, s’ha de corregir en el sentit que és un element altament ideologitzador de la població. L’accés a la web hauria de formar ciutadans més informats i més objectius a l’hora de votar o valorar una gestió de govern; però no sempre és així. En el camp de la política i els estats d’opinió creats entre els electors s’ha vist que les posicions identitàries racials i religioses, les idees preconcebudes sobre la realitat o la justícia, i el conservadorisme en general, han resultat afavorides per les xarxes socials.

Ens trobem, per tant, en un món de superabundància de notícies, però també de devaluació de les notícies, que poden ser presentades i interpretades de manera interessada per l’emissor o pel canal que les distribuïx. Davant semblant panorama es troba a faltar el treball dels professionals de la informació: els periodistes. L’extensió de l’ús de les xarxes ha coincidit amb la crisi general dels mitjans periodístics. Per altra banda, hui en dia, tots els diaris oferixen els seus productes en la web –a banda del diari tradicional en suport paper– alguns en obert, altres via pagament, la majoria en una opció mixta, però és clar que han de competir amb els canals de difusió gratuïta. Cal, cada vegada més, un públic disposat a pagar per informació obtinguda de manera professional, i no solament per la informació, sinó per la seua anàlisi i interpretació, que és el que la fa comprensible i assimilable. Ens trobem, doncs, davant d’un dels més grans reptes de la nova cultura de les xarxes socials, fer possible la difusió d’informació fidedigna i fiable, propiciar la seua comprensió, i fer possible un cos social informat i amb capacitat crítica.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido