Joc de líders, per X. García - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Joc de líders, per X. García

Sumari > TEMA DEL MES: LIDERATGE
Joc de líders

Ximo Garcia Roca

 Prop de quatre milions de teleespectadors veuen cada setmana el joc de líders per a saber quin supervivent es deslliurarà de ser expulsat d'una platja d'Hondures. Un grup de dones i hòmens, de diferent procedència, però units tots ells per l'afany d'exposar la seua intimitat i furgar en la vida dels famosos, lluiten cada setmana per aconseguir el lideratge, la qual cosa els salvarà de ser expulsats i els donarà el poder de declarar prescindible un altre individu. Com a líder adquirix una immunitat que el situa per damunt del grup i alhora li atorga el poder de desprendre's d'individus que ell considera tòxics per a la convivència o rivals en la lluita pel premi final del concurs. "Supervivientes en la isla" expressa, d'esta manera, un microclima que visibilitza els dinamismes ocults que a través del lideratge conduïxen al triomf i maximitzen l'èxit.

  La condició de líder s'adquirix mitjançant una brutal competència, en la qual guanyarà el més fort, el que manege tècniques d'autosuperació personal i destruïsca amb èxit l'altre. L'èxit de la manipulació consistirà a fer creure que s'apliquen les mateixes condicions per a tots els participants, encara que en realitat guanyarà el millor dotat físicament i psíquicament, el que tinga menys sentiments prosocials, i menyspree la cooperació amb els altres. Tindrem la sensació que tots podem arribar a ser líders, ja que depén només de les qualitats individuals físiques, psíquiques i mentals.

  D'esta manera comença a triomfar la ideologia neoliberal en la vida quotidiana fins a arribar a creure que cadascú és senyor del seu propi destí, ja que ningú ens domina ni de res depenem. Ningú podrà impedir que arribes a ser primer excepte la teua pròpia voluntat, actitud i habilitat. ¡No deu ser que l'èxit major de la vida és arribar a ser líder, tindre èxit, ascendir i competir! Del lideratge s'espera triomfar en la vida, aspirar a ser el primer en la competició, disposar el destí dels perdedors en el joc de la vida i prescindir de llastos com es prescindix d'«actius tòxics». Consegüentment, cal menysprear els comportaments cooperatius, que seran penalitzats per la tribu urbana que com en els antics circs dictaminaran que, si en el joc de líders algú coopera amb un altre, serà un estrateg pervers, que no mereixerà l'aplaudiment.

  Esta ideologia ha servit perquè hi haja nacions i pobles que intenten liderar el progrés humà i es consideren superiors a altres nacions i pobles; ha servit igualment per a creure que és bo que genis excepcionals dirigisquen el gust de les masses inconscients i maldestres. Ja no n'hi ha prou amb ser simplement humans, cal ser líders competitius, revestits de qualitats superiors. Ningú podrà sorprendre's que els avantatjats dirigisquen els endarrerits, els europeus dominen els africans, o que els banquers astuts porten els babaus a la fallida.

  Cal sotmetre a una crítica profunda el concepte mateix de lideratge, que ha sigut colonitzat per la perspectiva mercantil i la ideologia neoliberal.


Herois, genis, emprenedors
  El concepte actual de lideratge és el resultat de biografies disperses; hi concorren la tradició medieval de l'heroi, l'experiència moderna del geni i la visió postmoderna de l'emprenedor. Naix en la intersecció de l'excepcionalitat de l'heroi, la imaginació del geni i la creativitat de l'emprenedor. No obstant això, en les últimes dècades, la visió neoliberal el vincula a l'esforç que cadascú fa sobre si mateix, a les qualitats i actituds, que l'eleven per damunt dels altres, a les facultats i disponibilitats, que el fan capaç de crear-se a si mateix. La racionalitat neoliberal el presenta com una alternativa al concepte d'elits econòmiques, als grups hegemònics culturals, i a les classes dirigents polítiques. S'intenta, d'esta manera, presentar el lideratge com una realitat neutra, sense dependències socials ni components ideològics. En lloc de reconéixer que hi ha els qui manen i tenen poder, saben i tenen prestigi a l'interior d'un sistema irracional i injust, es parla del Jo ocurrent, el Jo executiu, el Jo emprenedor, el Jo negociador que decidixen el paper social a exercir. S'oblida que no tots podem ser Indiana Jones i que ni l'èxit ni el fracàs depén de nosaltres mateixos, sinó que estem modelats per una determinada constitució genètica i processos bioquímics cerebrals, per complexes relacions socials i per un complex sistema de poders econòmics. Quan el lideratge es presenta com una realitat des-polititzada, la gran qüestió serà què fem amb la gent supèrflua i descartable, els que no van nàixer per a ser capdavanters sinó per a simplement viure.

  El lideratge és alhora un producte mercantil, una estratègia de gestió i una visió ideològica de la vida. Com a producte ha generat una àmplia indústria comercial que pretén fer de cadascú de nosaltres un líder que maximitze les seues capacitats internes, prenga decisions ràpides i eficaces i potencie el seu talent relacional. Les indústries del coaching personal i empresarial oferixen competències per a fer de cadascú de nosaltres el nostre propi líder. Els cursos, màsters i consultoris sobre la intel·ligència creadora formen ja part del paisatge social i cultural; oferixen tècniques sobre el poder que està dins de cadascú, sobre l'autoconeixement i creixement continu. De la mateixa manera, s'ha saturat l'ambient social de propostes d'«emprene-
doria» que pretén fer de l'aturat un empresari, i si no ho aconseguix, és per falta d'actitud o per no haver-se esforçat suficientment. Si sóc ric, deu ser perquè vaig prendre les decisions adequades; si sóc pobre, deu ser perquè he comés algunes equivocacions; algun psicòleg liberal culparà d'açò a algun episodi no resolt amb ma mare i, si és un psicòleg progressista, potser pense que el capitalisme m'explota.


Sants i líders
  La santedat, que és l'únic lideratge acreditat en el moviment de Jesús, pot ajudar a des-ideologitzar l'experiència secular de lideratge. En este context, la visió de Francesc «Sobre la crida a la santedat en el món actual» (2018) mostra els seus potencials contraculturals. El sant/líder no té a veure amb l'excepcionalitat sinó amb la quotidianitat, són «els pares que crien amb tant d'amor els seus fills, eixos hòmens que treballen per a portar el pa a sa casa, els malalts, les religioses ancianes que seguixen somrient... els que seguixen avant dia a dia» (GE, núm. 7), «les dones desconegudes o oblidades, que cadascuna a la seua manera, han sostingut i transformat famílies i comunitats amb la potència del seu testimoniatge» (GE, 12).

  El sant/líder no dóna testimoni de si mateix, ni es mostra fort i dominant, més aïna coneix la fragilitat de qui es cansa i camina lentament, coneix la vulnerabilitat que s'expressa en la pèrdua de reconeixement social; i coneix la inquietud de l'esperit que porta a la desmotivació. La seua mirada no es dirigix cap a dins sinó que mira cap a fora.
El sant/líder no existix sense pertànyer a un poble; «ningú se salva solament, com a individu aïllat sinó en l'interior de la complexa trama de relacions interpersonals que s'establixen en la comunitat cristiana» (núm. 6).


Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal