JESÚS, EL FUSTER, FILL DE JOSEP - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > CRESOLET
 
JESÚS, EL FUSTER, FILL DE JOSEP  
 
 
EL FUSTER DE NATZARET

 
Juan Miguel Díaz Rodelas
 
 
  Josep era un nom molt comú en temps de Jesús; quasi tant com ho és encara a Espanya i, molt especialment, a València. Que foren molts els israelites que triaren –i seguixen triant– anomenar Josep als seus fills no resulta gens estrany; així s'havia anomenat el penúltim dels fills de Jacob, a qui es dedica la major part dels últims capítols del llibre del Gènesi (Gn 37-30) i la importància del qual es deu principalment al lloc de rellevància que va ocupar durant un temps en la cort egípcia i a les conseqüències que això va tindre per als fills de Jacob i per al futur poble d'Israel; d'eixos dos aspectes es fa ressò, per contrast, el llibre de l'Èxode que, en els seus primers compassos, dóna compte del canvi total que es va produir a la mort de Josep: «Va sorgir a Egipte un Faraó nou que no havia conegut a Josep» (Ex 1,8) que va idear un pla criminal d'extermini d'Israel, preludi llunyà de molts altres plans que han pretés acabar amb el poble de la Primera Aliança.

 
 
  L'extensió del nom de Josep en el món cristià, es deu, per la seua banda, al fet que així es deia «l'espòs de Maria, de la qual va nàixer Jesús anomenat el Crist» (Mt 1,16; cf. Lc 1,26). La que el poble cristià coneix com a «Sagrada Família» residia, segons la tradició evangèlica, a Natzaret, un llogaret del nord de la terra d'Israel, l'existència de la qual en temps de Jesús confirma l'arqueologia; el fet que no aparega en cap text de l'Antic Testament és un indici, però, de la seua irrellevància. Açò explica perfectament que, quan Felip va informar a Natanael que el messies anunciat pels profetes i esperat per Israel era un tal «Jesús, fill de Josep de Natzaret», Natanael reaccionara amb la famosa pregunta de si «¿de Natzaret en pot eixir res de bo?» (cf. Jo 1,43-46). L'estranyesa d'aquell israelita de deveres en qui no hi havia engany (1,47) no la va causar únicament el fet que ell fóra de Cana, un poble pròxim i segurament rival de Natzaret, sinó al fet que realment era un lloc insignificant de les muntanyes de la Baixa Galilea (J. P. Meier), un llogaret diminut amb dos o tres grups familiars vivint en unes 35 cases sobre una àrea de 2,5 hectàrees (S. Pfann).
 
 
  Natzaret era, per tant, diminuta, insignificant i a més pobra. Els seus habitants es dedicaven principalment a les tasques agrícoles; però no solament a elles, ja que com en qualsevol poble més gran o més menut, a Natzaret hi havia gent que es dedicava al que modernament diem «els servicis». De fet, segons ens conten els evangelis, Jesús era conegut entre els seus paisans de Natzaret com «el fuster" (Mc 6,3) o «com el fill del fuster» (Mt 13,55). Estes dues formes de referència al fill de Maria (Mc 6,3) s'expliquen en el marc sociolaboral de l'antiguitat en general i del món jueu en particular; el més normal era, en efecte, que un fill aprenguera i exercira l'ofici de son pare. Així, doncs, Jesús hauria aprés i exercit l'ofici de Josep, a qui la gent tenia per son pare (Lc 3,23). Però, ¿de quin ofici es tractava? Perquè el «fuster» amb què es traduïx la paraula grega que empren els evangelistes (teknon) reduïx excessivament el seu ampli significat; de fet, teknon s'aplicava no solament a «la persona que treballava i llaurava la fusta», sinó també a qui ho feia amb la pedra, és a dir, als picapedrers; més encara, en els papirs grecs es dóna eixe nom a persones que treballaven en la construcció de preses, mantenien en bon estat les rodes dels cadufs, feien portes, construïen cases, reparaven selles de muntar... (Gnilka). D'acord amb açò, Jesús seria, com Josep, un «manetes», la persona a la qual recorria la gent de Natzaret quan necessitava algun utensili nou o arreglar els que s'havien desbaratat.
 
 
  Encara que potser recorregueren, pare i fill, els pocs quilòmetres que separaven aquell llogaret menut i insignificant, de la ciutat de Seforis, que havia sigut destruïda més o menys l'any en què va nàixer el fill de Maria i que estava sent reconstruïda precisament en els anys de la seua adolescència i joventut. Criat i crescut en el piadós ambient jueu rural de Natzaret, Jesús hauria contactat a Seforis amb el món urbà i cultural que Herodes el Gran havia imposat en algunes ciutats de la terra d'Israel, inclosa Jerusalem. Una preparació extraordinària per a l'aventura en què es va embarcar quan va deixar el seu Natzaret natal i, després de les experiències viscudes al Jordà i al desert, es va presentar a Cafarnaüm anunciant la bona notícia que el Regne de Déu estava arribant amb ell (Mt 4,12-17), el fuster, fill del fuster de Natzaret. Perquè per a Déu val igual un fuster que un arquitecte. El que importa és que cadascú complisca la seua tasca en fidelitat.
Portada | Sumari | Edicions Anteriors | Contacte´ns | Mapa general del sitio
Copyright © 2018 Revista Cresol
Regreso al contenido | Regreso al menu principal