Imatges de la predicació, per X. Martí - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Imatges de la predicació, per X. Martí

Sumari > OFFICIUM LECTIONIS
Imatges de la predicació
Sant Vicent Ferrer

Per a continuar celebrant l’Any Vicentí, vos presentem dos fragments de sermons de sant Vicent en què precisament es referix a la predicació, activitat a la qual es va dedicar especialment i amb un èxit notable. En el primer compara la figura del predicador amb la del llaurador, un símil molt senzill i que tots els seus oients entenien molt bé. En el segon, el símil del filat (o xàrcia) remet a la figura de l’apòstol com a pescador d’hòmens, però també a la coherència i a la cohesió interna del sermó. Xavier Martí.

Bona gent: jo he pensat que en aquesta predicació he de seguir la manera que tenen els llauradors en sembrar els camps: primer els llauren; després, sobre la terra llaurada, sembren i, d’aquesta manera el llaurador espera haver bon fruit. I així ho vull fer jo. El sant Evangeli de hui justament és dit camp, que així com la vida corporal ix dels camps, així de l'Evangeli de hui ix la vida espiritual. Bé que dels horts havem alguns refrescaments, (1) i dels altres llibres de teologia havem molts refrescaments, ço és, bones doctrines per a la nostra vida; mes la vida principal és en el llibre de vida, ço és, en l'Evangeli. I, per açò, és dit camp. Autoritat: deia nostre senyor Déu al poble: «Vine, amat meu, iscam al camp, farem nit als masos» (Ct 7,12). Guarda com anomena el poble cristià «amat seu», que mai fon amor de pare i de mare a fill tant com el de Jesucrist, que devallà del cel en terra, etc. I diu «iscam» a l'Evangeli. Açò ens convé, a nosaltres, el dia de la festa: eixir al camp; ço és, a la missa, a l'Evangeli, a les predicacions. I ell, el beneït senyor, hi arriba primer, i és allí present. I, per açò, diu «iscam».
Ara tenim el camp. I quan es llaura? Quan el predicador predica amb la rella —ço és, la llengua— mou la terra, perquè predica l'Evangeli. Autoritat: «Vaig vindre a llaurar» (cf. 1Co 9,10). Veus ací que, quan algú predica, que amb la seua llengua meneja l'Escriptura literalment, després sembra quan dóna doctrines morals. I, per tant: «Un sembrador va eixir a sembrar. Quan sembrava,
una part de la llavor va caure a la vora del camí, vingueren els ocells i se la menjaren» (Mt 13,3-4). Açò diu del predicador. Doncs, per aquestes declaracions sobre aquest camp de l'Evangeli, jo seguiré la manera del llaurador. Primer, llauraré amb la llengua l'Evangeli a la lletra, després sembrarem.

(Sermons, vol. IV, 25-26, Barcino; fragment adaptat)


Açò deia Jesucrist per la predicació, que és comparada al filat, en què un fil és lligat amb un altre; i quan ve que algú estira cap a ell el filat, tot el filat segueix. Així la predicació ha d’estar lligada: un exemple amb un altre, una autoritat amb una altra. Després, igual que amb un fil es tira el filat, amb el tema es tira tot el sermó si està ben ordenat.
I en la mar hi ha molts peixos, grans i menuts; així en el sermó es prenen els grans peixos, ço és, quan un home ric d’entre vosaltres es converteix i vol reparar els danys: «Ooh, un peix havem pres, un delfí!». I quan en el sermó es converteix una gran dona que vol deixar les vanitats: «Ooh, una anguila o una tonyina havem pres!». O quan en el sermó es converteix un llaurador: «Ooh, un esparralló havem pres! ¡Ooh, una sardineta havem presa!». Senyor Jesucrist, bé us plau a vós aquest peix. I d’aquests peixos demanarà compte Jesucrist als predicadors el dia del Juí.
(Sermons, vol. II, 46-47, Barcino; fragment adaptat)

(1) Provisió de coses de menjar i beure.

Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal