Hem de seguir Per M. Nieves Bataller - Revista Cresol

Vaya al Contenido
La revista ha de  seguir creixent

M. Nieves Bataller
Em demana el coordinador de Cresol que escriga la meua visió sobre la revista, a partir d’unes preguntes que m’envia, amb el teló de fons: 20 anys i a la vista el número 150. Jo soc física, no teòloga d’ofici. M’agrada llegir... Escriuré al bot. Gràcies per donar-me l’oportunitat de compartir.

Primer: donem gràcies a Déu per haver arribat fins ací i per haver sobreviscut una publicació que amb tantes dificultats (i adversitats) estava destinada a durar poc de temps. Jo també pensava que moriria per un avortament provocat per l’autoritat competent o per un infart fulminant de la base. Però no, ací està Cresol sobrevivint i prestant un servici humil a la “diocesanitat” (paraula que empra sovint el coordinador).
Balanç?

Jo no soc qui per a escriure un balanç. Tractaré de subratllar alguns aspectes que em semblen rellevants per a la missió de l’Església.

Cresol ha estat mogut sempre per una passió, amb una espiritualitat apassionadament pastoral. Més enllà dels llibres i de les teories teològiques acadèmiques, en la revista es respira una gran passió per renovar l’Església diocesana de València. Veig passió per Jesús; passió pels més pobres; passió per la missió des de lluny i per totes les causes socials de prop. Passió per la vida; passió per l’Esperit jove.
Publicar un número és fàcil, i dos i tres… Però 150 números i de forma regular cada dos mesos, és un treball dur. Em ve a la ment allò de Bertolt Brecht: “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha uns altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida: estos són els imprescindibles”.

Una altra pregunta: ¿Ha sigut Cresol una veu solitària en el panorama pastoral diocesà?
Pense que no ha sigut una veu, sinó moltes veus solitàries. Milers d’articles coincidint en una renovació essencial. Molts col·laboradors van prendre la paraula per a esclarir, per a animar, per a aprendre a dialogar dialogant.

¿Ha faltat alguna cosa en la trajectòria de la revista?
La publicació ha volgut estar sempre prop del ministeri jeràrquic però als dirigents no se’ls ha vist entusiasmats amb la revista. ¡Una pena i una llàstima! Perquè l’Església s’està jugant en el diàleg intern molt del seu futur en el món. Al meu entendre, els bisbes han d’estar descaradament de part dels preveres, amb els seus errors i limitacions, desafiadorament al seu costat; i això ha faltat en Cresol. Perdem grans ocasions de donar testimoniatge del cristianisme.

¿Què demanaria al Consell de la revista?
Que seguixquen com fins ara en la busca del diàleg i de l’enteniment. No es pot ser un bon sacerdot sense dialogar amb tots i sense estar servint amb un horitzó apostòlic. M’agrada que en la revista puguen expressar-se acords i desacords en un clima de fraternitat i d’amistat sacerdotal. És important que es diga allò que se sent. No he vist faltes de respecte de preveres a bisbes. Les faltes de respecte (també poden vindre de la cúspide!) no construïxen i no són saludables. Necessitem pastors humils, servidors que dialoguen ajudant a dialogar, i no prínceps arrogants, colèrics i superbs.
¿Quin ha de ser el paper de Cresol en l’actual crisi evangelitzadora?

Viure l’espiritualitat de Jesús. Comprendre, interioritzar el sentit profund del treball de la revista dins de la diòcesi. Denunciar les crisis i abusos dels quals estem sent testimonis en tots els àmbits, dins i fora de l’Església. Alçar la veu. Discrepar del corrent oficialista-clerical eclesiàsticament dominant. Mirar amb coratge els problemes del nostre temps. Propiciar el debat sobre el paper dels cristians a l’hora de fer front a les crisis humanitàries. Tenim una societat que qüestiona i espera que se li rendisca compte, una societat diferent de la de fa 50 anys, però això sembla que no ho han entés encara la majoria dels dirigents. D’ací la importància d’una revista que propicie una comunicació més horitzontal.

¿Ha vist consistència teològica en la revista? ¿Hi ha propostes teològiques profundes?
Important és entendre bé què és la Teologia. Més enllà de la teoria o de la cosa acadèmica, dels doctors i professors que escriuen o deixen d’escriure en la revista, veig en els col·laboradors de Cresol una vocació teològica desenvolupada en cada article, que és la reflexió sobre la fe. Cresol no ve d’un ambient tan acadèmic com altres publicacions, però això no significa que no tinga idees o propostes teològiques profundes, al contrari, cada número té el seu propi treball i aportació essencial per a la vida eclesial. En cada tema del mes, es plantegen idees i propostes àmplies perquè l’Església diocesana assumisca i reflexione sobre este tema.
Última pregunta: ¿Valen la pena tants sacrificis?

Mai ho sabrem... Cresol ha de continuar creixent en el silenci, sense donar espectacles mundans habituals en altres mitjans. Han de saber que Cresol és hui un instrument imprescindible per a propagar el missatge integral de l’Església a València (¡tant de bo existira en totes les diòcesis una revista com esta!). Cresol és un instrument necessari perquè l’Església diocesana puga connectar amb diferents sensibilitats teològiques existents. Sense Cresol la institució no podria ser la veu dels sense veu, la veu dels últims.

Concloc. Continueu treballant, amb inquietud, estimant la veritat plena, amb coratge. No vos estranyen determinades incomprensions. Des de fa moltes dècades s’han seleccionat per al ministeri episcopal els més conservadors. Continueu empaquetant cada número de forma creativa. Continueu publicant amb la passió que vos caracteritza. La cultura de la trobada es construïx unes vegades estant sols i unes altres en grup. I tant de bo sobrevisqueu 20 anys més, i més i més, encara que no figureu en l’organigrama diocesà.

Cresol ha de romandre corder entre llops. «Diran coses lletges sobre vosaltres, vos calumniaran, vos perseguiran: este és el vostre camí» (Francesc). Però no defalliu: l’última paraula sempre és de Déu. Moltes gràcies per la vostra entrega eclesial. Val la pena.

Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido