Església diocesana i màrqueting, per V. Margarit - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > ANÀLISIS LES COMUNICACIONS SOCIALS
 
Església diocesana i màrqueting

 
Vicenta Margarit (València)
 
  Cal debatre bé què s'entén per un verdader màrqueting humanitzador.
 
  Actualment tota l'Església diocesana de València té la tasca de comunicar amb un estil pròxim i carismàtic.¿Pot servir el màrqueting? ¿Quin tipus de màrqueting? Es diu que ens urgixen formes noves, continguts nous i ardor nou per a una evangelització correcta. Però en concret ¿de què hauríem d'estar parlant?
 
  Presentarem una bona comunicació amb un màrqueting humanitzador, amb alguns exemples.
 
  Estem en l'era del Twitter, i cal comunicar amb un màxim de 140 caràcters. Fidels i pastors, ¿ens prenem de deveres esta realitat evangelitzadora? ¿Per a què servixen eixes cartes tan llargues publicades en la portada dels setmanaris diocesans? ¿Qui ajuda els nostres prelats sobre allò que servix en matèria de comunicació?
 
  La comunicació en l'Església és un assumpte complex. No és vendre ni creïlles fregides ni targetes de crèdit. Es tracta de forma de vida, de veritats de fe; un «producte religiós». A voltes em plantege: ¿Com es podrien realitzar en la nostra diòcesi espots publicitaris inculturats? El de Roma servix per a Roma, i els cursos Alpha anglosaxons per a aquelles terres. Però ací i ara necessitem vídeos amb sabor propi. Vídeos bons, amb imatges nostres, i amb personatges d'ací que condensen missatges de fe en un minut. Segur que hi ha a València persones voluntàries disposades a treballar amb professionalitat per a bones causes. ¿Però estem en el de sempre, o tenim capacitat d'innovar? ¿Hi ha algun fons en la diòcesi per a projectes de màrqueting i de nova evangelització?
 
  Més exemples. Si el missatge de l'Església diocesana ha de ser de proximitat, ¿com realitzar signes per a desprendre's de luxes innecessaris i demostrar amb gestos múltiples que els pastors estan amb la causa dels més desfavorits? Anells i creus ostentoses no ajuden a la comunicació. Viure en palaus tampoc comunica en la nostra època. El verdader màrqueting comporta coherència palpable en la forma de vida.
 
  Hi ha estratègies de comunicació i de màrqueting que es poden veure afavorides o perjudicades pels canals existents en la diòcesi. Per acció o per omissió. Per exemple, no ajuda constatar el Divendres Sant l'absència total de representació oficial en l'oració interreligiosa a la porta del CIE de València. Clar, que estaven tots ocupats presidint solemnes processons... Però les processons hui comuniquen poc.
 
  Tampoc l'absència total de la jerarquia diocesana en el Fòrum Cristianisme i món d'avui amplifica el missatge oficial i no ajuda a sintonitzar amb tota la comunitat diocesana. «La ignorància és el millor menyspreu».
 
  ¿Som conscients que molts dels fullets i cartells que s'envien a les parròquies cada setmana, no comuniquen, són obsolets i van directament a la paperera?
 
  ¿Què cal fer per a donar visibilitat hui en les xarxes als esdeveniments de l'Església? ¿Com desenvolupar en la diòcesi formes de comunicació més efectives, amb menys cost, d'acord a la nova política que ve de Roma de major austeritat? ¿Es pot fer de l'Església diocesana un canal mediàtic més útil per al món de la cultura? Tal vegada desenvolupar un màrqueting verdader siga qüestió d'habilitat i de no gran esforç.
 
  ¿Per què defugir els problemes de la gent interessada en la religió? ¿Per què tancar portes a allò que no és creat oficialment pels de dalt? ¿Per què s'ha prohibit que CRESOL es repartisca al Centre d'evangelització de la diòcesi que és Avellanes 12? ¿Per a què servix esta casa? ¿Només per a l'oficialisme? ¡Hi ha decisions que no són lúcides! Hui els missatges positius i negatius es difonen a través de les xarxes socials, i ningú pot impedir-ho amb arguments d'autoritat. Cal debatre el que val i el que no val; cal veure el que és doctrina i el que és virus clerical...
 
  ¿Què cal fer perquè l'Església diocesana desperte un major interés? Els discursos que vénen de dalt, si volem que tinguen ressonància en les xarxes, s'han de recolzar seguint el papa Francesc en dos puntals imprescindibles: austeritat i defensa dels exclosos. Ja sabem que hi ha molta gent bona, piadosa i de comunió diària. Però açò no és suficient.
 
  Més preguntes. ¿Com despertar les simpaties en l'àmbit diocesà (tal com ho està fent el papa Francesc), fins i tot entre els qui no destaquen per les seues conviccions religioses, en el seu acostament als sectors tradicionalment marginats pel catolicisme: reconeiximent dels homosexuals —«qui sóc jo per a jutjar-los?»—, etc.? ¿Com ser combatius en la línia pontifícia amb la ideologia de gènere sense augmentar la bretxa que existix i que cal bandejar amb alguns estils que s'entossudixen a combatre de forma ineficaç, amb formes i maneres antigues?
 
  ¿Com trencar amb els motles clàssics de sempre i apostar decididament per la reivindicació contínua del paper de la dona, a la qual cal reconéixer-li un «rol primari»? ¿Per què no augmentar els càrrecs de responsabilitat femenins dins de les estructures diocesanes?
 
  Un altre tema. Respecte a l'avortament, cal mantenir una posició que no pot ser una altra que la doctrina oficial, demanant que «es garantisca la protecció jurídica a l'embrió tutelant a tot ser humà des del primer moment de la seua existència». Però també, ¿com mostrar de forma palpable comprensió cap a les dones que avorten en cas de violació o extrema pobresa? Més temes... Als cristians més conservadors cal instar-los a no excloure els divorciats. I així, atraient separats, gais, immigrants, aturats i desheretats, l'Església diocesana podrà caminar més decididament cap a l'ideal de l'etapa de Francesc d'«una Església pobra i per als pobres».
 
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal