Els dominis de la xarxa, per X. García - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > TEMA DEL MES LES XARXES
 
Els dominis de la xarxa

 
Ximo García Roca
 
 
  Les xarxes socials són l'aspecte més visible de la profunda transformació produïda per la ciència-tècnica-economia, que configura la vida domèstica, determina la comunicació i obri grans perspectives per a la qualitat de vida; han deixat de ser un instrument tècnic per a conformar mentalitats, expectatives i pautes de comportament. La qüestió no és què fem amb les xarxes sinó que fan les xarxes amb nosaltres, amb la nostra forma d'emocionar, de comunicar, de governar, de relacionar-nos. El primer és un assumpte de mera administració, que en pocs dies s'aprén a utilitzar el Facebook o Twitter i en un mes t'afartes de contestar correus electrònics i de rebre whatsaps, mentre que el segon crea nous mons i nous humans que transcendixen l'agenda de diverses generacions. Les xarxes van començar sent un instrument, però ara estan mutant en una visió que pretén determinar el que està bé i el que està mal i el valor suprem del qual és el flux d'informació. Per a utilitzar un instrument de treball en l'acció pastoral és suficient destriar els signes del temps, per a la segona cosa cal produir signes nous i assumir els desafiaments i potencialitats implícites.
 
  La intel·ligència artificial, l'ús quotidià d'ordinadors, la biotecnologia, la Internet de les coses, el processament de dades i els algorismes electrònics són un tsunami que camina a galop fins a deixar ressagats als processos polítics i produir, com diu el físic Fritjof Capra «una disparitat impactant entre el desenvolupament del poder intel·lectual, el coneixement científic i la destresa tecnològica, d'una banda, i la saviesa, l'espiritualitat i l'ètica, per l'altra». Si les xarxes socials foren només un instrument tècnic, bastaria utilitzar-les per a enviar missatges, alleugerir la burocràcia, convocar als oficis i ampliar el nombre de clients i usuaris. La qual cosa és un propòsit tan lloable com inútil, ja que les xarxes erosionen la sobirania dels Estats, ignoren les fronteres, deroguen la privadesa, plantegen el risc global de seguretat i creen noves condicions de credibilitat de les conviccions religioses. La tortuga pastoral no podrà seguir el ritme de la llebre tecnològica.
 
  Esta profunda transformació és per a molts analistes un fet màgic, constant i irreversible, que anirà sempre a més i a millor, i oferix poders immensos, de manera que de la mateixa forma que l'homo sapiens va vindre de la desaparició d'altres espècies d'homínids, així anuncien l'arribada del rere-humanisme, que obrirà a un nou estadi de la humanitat, es reconstruirà com a espècie, es transformarà la pròpia naturalesa de la vida fins a destruir la barrera entre les màquines i els sers vius. Per a uns altres, la tècnica és sempre voluntat de poder en mans de les grans corporacions, que ens convertix a tots en usuaris i consumidors. Només pot esperar-se de les revolucions tecnològiques destrucció i dominació. Estos analistes només veuen els processos negatius i les amenaces, ja que els poders del mercat només fan el que és bo per al mercat però no per a la humanitat.
 
  Ni l'optimisme dels primers, ni el pessimisme dels segons són camins d'humanització, més aviat les xarxes socials poden abocar a la rere-humanitat o a la inhumanitat, pot conduir al desastre o pot alliberar-nos de fatalitats imposades. Constituïx, segons el papa Francesc «un desafiament històric sense precedents» davant del qual «és inútil buscar solucions en conservadorismes i fonamentalismes, en la restauració de conductes i formes superades que ni tan sols culturalment tenen capacitat de ser significatives».
 
  L'esforç que va fer el cristianisme primitiu per a entrar en el món filosòfic grec, o en el món jurídic romà, va ser molt més gran que el requerit pel món tecnològic; era més difícil viure l'Esdeveniment del Natzaré amb categories gregues i institucions romanes que amb la revolució tecnològica si sabem percebre les potencialitats evangèliques que inclouen.
 
  En el món de les xarxes, tot està inter-afectat i no hi ha res aïllat; tot està relacionat i no hi ha res desconnectat, tot està «embullat» i no hi ha res autònom, tot està entramat i no hi ha res sense vinculació. La categoria fonamental és la interacció, la reciprocitat i la implicació mútua i permanent. La qual cosa és socialment possible per la nova experiència del temps i de l'espai en les xarxes socials que qüestiona les categories de «prop» i de «lluny» per a fer pròxima la distància i trencar les fronteres del «dins»i «fora».
 
  Esta revolució de l'experiència de l'espai i del temps contravé els autoritarismes i clericalismes, en què uns manen i uns altres obeïxen, uns estan dalt i uns altres baix, uns posseïxen el coneiximent mentre els altres són laics. Les formes socials pròpies del feudalisme i les estructures mentals de la societat industrial no facilitaven la realització de l'Església com a comunitat ni com a església polièdrica segons la somia Francesc. Les xarxes socials, per contra, induïxen una organització descentralitzada, sense relacions verticals ni poders unipersonals, sinó amb interdependència de tots els actors mitjançant fluxos d'intercanvis i interaccions humanes; estem vivint un nou model social, en el qual vivim en plural, amb moltes i diverses veus, en què cap actor té la representació exclusiva ni el monopoli de la informació i de la veritat; els ministeris i els carismes, que abans es representaven aïllats i amb relacions de dependència, són ara auxiliars uns d'altres; constata la fallida i destitució dels actors únics, que es van domiciliar en l'autosuficiència, per a donar pas a l'emergència d'actors plurals, amb la consegüent recreació del poder i de les responsabilitats. Quan un solament pren les decisions col·lectives, els errors poden ser catastròfics; amb les xarxes, el que es creia autor principal passa a ser un entre molts altres i tots tenen algun poder per a influir sobre la direcció del procés. No hi ha una unitat central que monopolitze les xarxes, ja que la informació i la desinformació fluïxen lliurement. Les noves tecnologies oferixen la possibilitat de parlar i escoltar no solament els qui diuen les mateixes coses, per proximitat física, afectiva o ideològica, sinó a totes les veus, a tots els membres de la societat, inclosos els que queden fora del temple.
 
  Esta revolució de l'espai i del temps, basada en la connectivitat, facilita la realització d'una Església sinodal, oberta i dinàmica, capaç de valorar tots els carismes, apreciar la pluralitat i la diversitat de gènere, la social, la cultural, la política. I d'esta manera propiciarà la universalitat de l'Església i alhora el seu arrelament en l’àmbit local, però sobretot podrà atendre en temps real l'immens sofriment dels pobres, la fam, la guerra, les esclavituds, la degradació del planeta, les injustes relacions entre Nord-Sud, l'explotació del treball.
 
  Es proposa una nova forma de pensament, que no pot fer front als immensos fluxos de dades, no tolera les simplificacions morals, ni la construcció maniquea de la realitat. L'etapa de les coses simples ha quedat arrere i l'Església haurà de col·locar-se en situació de cerca i de col·laboració sense prevaldre el gènere del sermó, en el qual s'ha trobat més a gust.
 
  Estes potencialitats requerixen una tasca de discerniment i de creativitat a la manera com van fer els contemporanis de Jesús amb el món oriental, la filosofia grega o les institucions romanes. L'única cosa que va estar prohibida era imposar la circumcisió, que en este moment significaria pretendre ser cristians al marge i en contra de la racionalitat tecnològica o de la cultura de la xarxa. Apagar el mòbil, prescindir del whatsap o eixir de Facebook perquè se senten unes altres veus transcendents és vincular la sort del cristianisme a l'etapa pre-tecnològica. No podem triar entre la civilització tècnica o la fe en Déu; cosa que significaria que Déu no pot ser contemporani del nostre temps.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal