El primer plor de Jesús, per X. Martí - Revista Cresol

Vaya al Contenido

El primer plor de Jesús, per X. Martí

Sumari > OFFICIUM LECTIONIS
Sant Vicent Ferrer
 

D’entre els tres-cents sermons en valencià editats, vos presentem un fragment del sermó «Del plor de Jesús». Mentre que «en tota la Scriptura no trobam que Jesuchrist jamés se rigués», sant Vicent diu que Jesús va plorar cinc vegades, i això per cinc misèries que nosaltres patim. Sobre el tema va predicar moltes voltes i en diversos llocs. Cada any la Universitat de París disputava sobre la qüestió teològica del riure de Jesucrist. El dominicà, a diferència del franciscà Eiximenis, es mostra molt rigorós en este aspecte, i diu: «aquesta vida no és per a riure, mas per a plorar». Durant el Nadal que s’acosta meditarem sobre el plor del Jesuset, però no ens estalviarem de riure i somriure (Xavier Martí).
 
De present jo vos predicaré del plor de Jesucrist: quantes vegades i per quines raons ell plorà en aquest món.
[...]
La primera fou en la seua nativitat, que plorà així com veieu que plora un altre fadrí.
[...]
Aquest plor que feu Jesucrist en la nativitat fon semblant dels plors dels altres fadrins quant a la veu, però fon dissemblant en la raó, ja que els altres no sabem per què ploren; però ell, com que ja tenia en l'ànima tanta ciència i saviesa com hui en el cel, tot ho feia per raó, i és aquesta: que plorà per l’habitació de misèria que patim en aquest món, que estem entre bèsties, que aquest món no fou fet per a l'home, sinó per a les bèsties.
[...]
 I, per això, nostre senyor Jesucrist, estant petit, tingué tanta saviesa com hui té, i entenia aquesta raó d'habitació de bèsties; eixit del ventre virginal, que li era un paradís, plorà: «A, a, a!».
Poguera-li dir algú, si hi fos: «Per què, Senyor, ploreu?». Diguera ell: «Jo plore pels hòmens desterrats del paradís i habiten  entre bèsties. Per la qual cosa diu l’Església: «L'infant va ser posat en el pesebre: els membres embolicats amb robes, la verge Maria li va lligar les mans, els peus i les cames, va cenyir-lo estretament amb una faixa». Diu que, així que fon nat, la verge Maria l’embolcà amb draps; i, quan l’hagué cobert, li va lligar les mans amb la faixeta, a manera de creu, i el va posar en el pesebre on estaven el bou i l’ase, i el deixà entre aquells. Llavors Déu començà a plorar: no diu que ho fera mentre estava entre els braços de la verge Maria, sinó quan fou posat entre les bèsties. Veus ací la raó del seu plor.
Per tant, bona gent, d'aquest plorar hem de prendre la doctrina que, en aquest món, hem de considerar que estem desterrats de la nostra terra i desitjant el paradís. Així com un rei, que té fills i filles en els seus palaus amb grans plaers, si fan una malvestat contra el rei, dirà el rei: «Això feu? Jo no us mataré, però estareu baix en l'establia». Digueu: aquests tals que s'havien acostumat a estar dalt amb grans plaers, quan seran baix, ¿quina actitud tindran? No ploraran? No pregaran al rei que els torne dalt? Sí. Així hem d’actuar nosaltres: alçar els ulls a Déu i pregar-li que ens tinga misericòrdia i que ens traga d'aquest món. Aquest desig és bo, però molts mesquins mai no voldrien eixir d’aquest món, com a mesquins i mals cristians que són, i l’erren; i, per això, en la Salve Regina diem a la verge Maria: «A vós cridem els desterrats fills d’Eva, a vós sospirem en esta vall de llàgrimes». I, per això, hauríem de desitjar la glòria cada dia, fent oració.

 Nota. Este sermó va ser editat en 1975 per Gret Schib (Sermons III, Barcino, pp. 45-53). Hi ha una altra edició de Xavier Renedo i Lluís Cabré amb una versió actualitzada (Sermons, Teide 1993, pp. 58-71).
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido