El nostre CRESOL, per R. Guinart - Revista Cresol

Vaya al Contenido

El nostre CRESOL, per R. Guinart

Sumari > CELEBRACIÓ: 20 anys de CRESOL
Rafael Guinart
 
En ocasió del seu vinté aniversari la revista Cresol gira, per un instant, la llum dels seus ulls cap a si mateixa amb ritme de festa i esperit d'agraïment a tots aquells que l'han feta créixer en saviesa i l'han mantinguda en salut pecuniària des del seu naiximent. Ho fa amb la mateixa senzillesa amb què festejà la seua joiosa aparició sobre la terra diocesana. Perquè l'existència de Cresol és una mostra de la vitalitat pastoral de la diòcesi de València i signe de la perenne joventut interior de l'Església, malgrat els qui vullguen mirar-la tan sols com una «mòmia de museu» (Evangelii Gaudium, 83).
  
Hui en dia encara roman fixa en el record de la meua infantesa aquella bucòlica escena dels llauradors que, en fer-se de nit, tornaven al poble amb el cresol enganxat a la barana del carro, i encés per tal de llumejar el camí. Actualment aquell humil cresol ha desaparegut, per innecessari, i ha estat substituït pels majestuosos reflectors que convertixen la nit en dia. Tot el contrari li ha ocorregut a l'Església en el seu caminar pel món modern: en poc de temps ha constatat com aquells tradicionals reflectors, que senyalaven un itinerari clar i segur, simple i rectilini, és a dir, els principis doctrinals i pastorals que indicaven allò que calia pensar, dir i fer, aquells reflectors, que mantenien clares universalment totes les qüestions de la vida eclesial i social, han perdut potència il·luminadora, ihan provocat, en conseqüència, una espessa foscor pastoral. És per això que, ara fa vint anys, la Unió Apostòlica del Clero (UAC) va vore la necessitat d'enganxar un Cresol a les seues sigles, per tal d'il·luminar l'obscur camí pastoral, que en esta època de la història està obligat a caminar el presbiteri diocesà.
 
En aquell temps la UAC substituí un senzill butlletí intern de notícies sacerdotals, La roda, que confeccionava Josep Maria Pla i Girbés, sacerdot entusiasta, que en glòria està, i es decidí a penjar este Cresol al bell mig pastoral i social de la diòcesi, mantenint sempre, però, el «vinculum caritatis et fidei» amb la diòcesi. Açò s'esdevenia uns quants anys abans que el papa Francesc ens espentejara a ser una «Iglesia en salida». Igualment el projecte inicial de Cresol ha coincidit amb el que ha proposat el papa Francesc: recercar i experimentar «nous camins, mètodes creatius, altres formes d'expressió, signes més eloqüents, paraules carregades d'una renovada significació per al món actual» (Evangelii Gaudium, 11).
  
Cresol ha estat un gest senzill –dir creació seria massa– d'un grupet de sacerdots que, des de fa ja un grapat d'anys, es reunixen cada dilluns per a parlar de Déu i del món. Les pàgines de la revista han volgut fer més gran i extensiva eixa reunió, per tal d'aconseguir una visió detallada i paisatgística de les diferents perspectives culturals de la societat moderna, i arribar a un discerniment pastoral més comunitari i adequat.
  
El nostre Cresol és més humil que aquells antics de metall o ceràmica; el nostre és de paper, però l'oli que l'alimenta el fornix l'Esperit Sant –«amb la teua llum veiem la llum» (Salm 35,10)– i el ble o ramell de cotó, que fa llum, és un aplec d'escriptors que il·luminen la realitat tancanviant i sovint enrevessada del món actual. I després de vint anys continua vivint igual, natural, humil de forma i de mitjans. Perquè, tot i que les sigles de la UAC encapçalen la portada de la revista, com que la revista viu a l'aire lliure, han acudit a ella tota mena de vianants, atrets per la seua resplandor: laics i religiosos, bisbes i capellans, polítics i periodistes, teòlegs i filòsofs, gent universitària i gent senzilla de poble, dels nostres i dels altres... Els col·laboradors de ploma han contribuït a intensificar la flama il·luminadora, i els lectors s'han mostrat satisfets i agraïts de veure el camí pastoral més llis i viable.
  
Durant estos vint anys Cresol li ha oferit a la diòcesi una porta oberta de bat a bat, per tal de travessar-la i manifestar-se com la «Iglesia en salida» que desitja el papa Francesc; i els efectes pastorals han estat positius, perquè a través d'eixa mateixa porta de Cresol han entrat, còmodament i lliurement, a relacionar-se amb l'Església, persones que la miraven amb certa distància religiosa i cultural.
  
Les ganes que Cresol continue donant llum, es poden mesurar pel gran nombre de col·laboracions que arriben a la redacció de la revista, així com per l'abundosa generositat amb què els lectors la nodrixen, tot i que la tarifa de la seua llum es plana i habitualment gratuïta.
 Col·laboradors i lectors, unànimes, augurem que per molts anys es mantinga oberta esta porta.
 i que flamege la llum de CRESOL.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido