Eficàcia de la predicació en valencià evangèlica. Bonaventura Guerau Per X. Martí - Revista Cresol

Vaya al Contenido
Eficàcia de la predicació en valencià
Bonaventura Guerau

Antoni Bonaventura Guerau i Montllor (Alcoi s. XVI-València 1666), prevere, doctor en Teologia per la Universitat de València i catedràtic de la mateixa universitat, va ser membre de la congregació de Sant Felip Neri i predicador de la ciutat de València. El text següent és testimoni de la seua gran activitat sermonadora, que exercí tant en castellà com en valencià. Es tracta d’un sermó barroc típic, sense massa excessos, predicat amb motiu del segon centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, el dia de Sant Pere de 1655 a la seu de València. El fil de l’homilia teixix un paral·lelisme entre sant Pere i sant Vicent. Per a Guerau la raó per què el pare Vicent sermonejava sempre en valencià era perquè així centrava la seua energia en la reprensió del pecat (Xavier Martí).

«Serà superior entre els grans, anirà a terres forasteres, llançarà de veure qui és cada u, l’Església l’alabarà, tots temps es recordarà d’ell, i del seu nom se’n farà una gran commemoració d’una generació a una altra» (Cardenal Hug de Saint-Cher). Este lloc ve com anell en dit a la festa, és de motle per a sant Pere i sant Vicent.

[...]
L’Església predicarà les alabances d’este Vicent, així com hui predica les alabances de sant Pere i sant Pau, perquè en el mateix dia de Sant Pere i Sant Pau fon canonitzat. Per què sant Vicent fon canonitzat el dia de Sant Pere? Perquè en tota l’Església no es troba sant més semblant a sant Vicent.

[...]
Com sant Pere volgué enfosquir la seua festa? Com li donà el millor lloc a Vicent? Perquè a sant Pere el tindrien per descortés si no ho fera d’esta manera. [...] perquè Vicent era apòstol com sant Pere, com ell mateix ho va dir (sobre l’Evangeli Ego sum pastor bonus): els apòstols són com jo. Fon Vicent doctor de les gents, i estava sant Pere molt obligat a la seua predicació; perquè predicà sant Vicent en tota l’Església [...]

Multum ecclesiae profuit, fon de molt profit en l’Església i encara pareix, en cert modo, més que sant Pau, perquè este predicant en València, predicaria en valencià, i si hi havia algun castellà, que perdonàs; mes la predicació de Vicent era tan portentosa, que tots l’entenien, puix únicament li convé ser trompeta de l’Evangeli: Quasi tuba exalta vocem tuam [Fes sentir com una trompeta la teua veu (Is 58, 1)]. La trompeta té esta propietat, que una mateixa manera de tocar causa en la imaginació dels hòmens diferents idiomes. Toca a retirar, el valencià diu «l’enemic ve»; el castellà diu «el enemigo viene», el llatí diu «hostis venit»; tocada la trompeta de Vicent: Timete Deum, el llatí entenia Deum; el valencià Déu; el castellà Dios; el francés, Dieu, el grec, Theós; l’hebreu, Jehovà; i l’agaré i moro, Al·là. I per predicar solament en la seua llengua es llança de veure que és el major predicador del món.

Diu el Filòsof: pluribus intentus minor est ad singula sensus; u que té compte en moltes coses no pot tenir intenció ferma respecte d’una, i esta és la causa per què u no pot tenir molta energia en reprendre la gravetat del pecat, perquè tant quant l’ànima està atenta a la manera del parlar artificiós en idioma foraster i sobreposat ha de faltar en la força de la reprensió; i així, si ab vehemència gran reprén, és força que sols use del seu llenguatge. ¿No haveu vist un papagall, que ab artifici parla en castellà i en valencià?; pegueu-li ab un verduc i veureu que no es queixa en valencià ni en castellà, sinó com a papagall, perquè la força del dolor i la imaginació ferma del que patix, no el deixa usar de llenguatge artificiós. [...]

Ningú dels qui ouen el sermó estarà viu en el centenari que ve, tots estarem ja en la eternitat. Plàcia a Déu que la nostra vida finixca en gràcia, i coronats de glòria ab sant Vicent en el cel, vejam la tercera festa centenària. Amén.

Nota. El Sermó per a la festa del Segon Centenar de la canonizació del pare sanct Vicent Ferrer es va editar dins de l’obra de Marc Antoni Ortí: Segundo centenario de los años de la canonización del valenciano apóstol San Vicente Ferrer (Jeroni Vilagrassa, València 1656). Sobre el paborde Guerau i altres predicadors valencians barrocs és imprescindible el llibre de Vicent Pitarch: Llengua i Església durant el Barroc valencià (IIFV-Abadia de Montserrat, València-Barcelona 2001).
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido