Editorial - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari
 Alegres i exultants
 
 
ALEGRES I EXULTANTS
  Alegres i exultants presentem este nou número. Contents, gojosos, feliços, joiosos... Un nou número amb sabor pasqual, fet amb molt d'amor i amb el goig de l'Esperit Sant. Un treball nou sempre és més que una suma de paraules. Exultants per la benedicció que suposa compartir humilment —una vegada mes— amb tants germans i germanes, preveres i laics, articles i reflexions profundes.

  Si CRESOL està bé és perquè els seus col·laboradors són bons, excel·lents... Els regraciem, els valorem i els estimem. Entre tots, ho fem tot. Moltes persones —des de sempre— esperen l'edició de cada número; sobretot els missioners, d'ací i d'allà. Ens arriben, per exemple, les paraules encoratjadores d'Alexandre Alapont; llig i valora les aportacions de cada col·laborador. Alexandre suma anys però és un esperit jovial i jove; un testimoni viu de la parresia, que és «audàcia, entusiasme, parlar amb llibertat, fervor apostòlic» (Francesc: Gaudete et exsultate, 129).

  En canvi, hi ha altres germans que ens entristixen profundament: gent paralitzada per la por i el càlcul, acostumada a caminar només dins de límits segurs (cf. Gaudete..., 133). El Papa ens recorda que «allò que està tancat fa olor d'humitat i ens emmalaltix» (Ibíd.). Encara que Francesc ens advertix sobre la temptació de fugir com Jonàs a «un lloc segur que pot tindre molts noms: individualisme, espiritualisme, tancament en mons estrets, dependència, instal·lació, repetició d'esquemes ja prefixats, dogmatisme, nostàlgia, pessimisme, refugi en les normes» (Ibíd.134), observem que alguns germans nostres —fins i tot els qui gaudixen encara de la joventut— posen obstacles a la novetat de Déu i a l'impuls de l'Esperit.

  Per primera vegada escriu en estes modestes pàgines la senyora Amparo Castellanos, Directora General de Comunicació de la Diòcesi de València i la Universitat Catòlica de València. El seu article obri portes, amb la nova Jornada Pontifícia de les Comunicacions Socials. Gràcies per estar ací.

  En cada número procurem que es faça present la veu dels nostres pastors i dels màxims responsables de les diverses organitzacions i institucions diocesanes. Bisbes, pastors, religiosos, teòlegs, professors, laics en general..., tots tenim ací la veu i la paraula. ¿On està el problema «oficial» de la revista? ¿Per què no es pot repartir CRESOL en Avellanes 12? ¿Que no és una publicació "oficial»? ¿Què és una publicació «oficial»? Més encara ¿què vol dir «oficial» en l'Església? ¿Són «els límits segurs», «els mons estrets» que denuncia el papa Francesc? ¿O es tracta d'aquell «elitisme narcisista i autoritari, on en lloc d'evangelitzar el que es fa és analitzar i classificar els altres, i en lloc de facilitar l'accés a la gràcia es gasten les energies en controlar» (Evangelii gaudium, 94).

  En tot cas, ací estem celebrant l'Any Jubilar Vicentí. I no ens trobaran amb cara de vetlatori i de resignació passiva. Insubmisos davant del virus del clericalisme inactiu. Amb errors, amb limitacions, però confiant sempre en el Senyor.
  Alegres, exultants, treballant amb il·lusió, caminant cap a les perifèries i les fronteres, amb el Déu que no tem les perifèries, perquè «Ell mateix es va fer perifèria» (Gaudete..., 135).
  Moltes coses sucoses trobareu, lectors amics, en estes pàgines de CRESOL. Fins al pròxim número, si Déu vol. Gràcies.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal