EDITORIAL Una economía per a poder viure tots - Revista Cresol

Vaya al Contenido
Una economia per a poder viure tots

Diversos companys i companyes escriuen en este número sobre la necessitat d’una nova economia per a poder viure tots: fraternitat en l’economia. Una economia al servici de la persona. Una altra economia és possible. Polítics, científics i economistes treballant junts. Economistes i emprenedors passant a l’acció. Revisem esquemes consumistes de forma sòbria. Decreiximent o barbàrie. Una economia per a poder viure tots, una economia per a poder treballar tots; i també, diem nosaltres, una economia diocesana per a poder evangelitzar tots i a tots.

Si parlem d’economia, no podem deixar de dir que el repte de la transparència econòmica diocesana continua pendent; o tal vegada avança de forma molt lenta, massa lenta. No té sentit demanar la col·laboració de l’import d’una nòmina mensual al clergat per a un projecte just i a rengló seguit expressar: «No vos diré quant ha costat l’edifici». Aprofitem, una vegada més, per a expressar la necessitat que en la nostra diòcesi es publique una àmplia memòria econòmica anual detallada, com ho estan fent altres diòcesis.

Necessitem una economia diocesana transparent perquè puguen sorgir projectes d’evangelització laïcals. ¿És molt demanar una xicoteta ajuda oficial per a sufragar esta revista, el projecte de la qual és l’evangelització diocesana? ¡Una economia diocesana compartida per a poder evangelitzar tots! ¡Una distribució més justa dels béns de la diòcesi! I una gestió més sòbria i equilibrada en algunes qüestions.

“Res els falta als dirigents”, deia en els meus anys de missió a l’illa de Cuba. I el mateix està passant a Veneçuela, ens explicava el pare Vicente Amargós. I a vegades, guardant les distàncies, constate reflexos entre nosaltres, per acció o omissió, del que són sistemes institucionals tancats. ¿Quant s’ha gastat la diòcesi en la Universitat Catòlica? ¿Quant es gasta la diòcesi en els sacerdots que venen a estudiar? ¿Quant es gasta la diòcesi, cada any, en els exercicis a Terra Santa? I no m’estendré més altres...

Per cert, del millor que he viscut últimament en la diòcesi ha sigut la Jornada Missionera a Montcada. ¡Quina delícia de matí! Tres missioners valencians a Veneçuela, Cuba i Romania exposant amb senzillesa i claredat els camins pels quals transcorre la missió ad gentes. La mateixa setmana s’inaugurava en la Facultat de Teologia de València la Càtedra de Missionologia, amb poc entusiasme i molt poca participació. Volen que anem els capellans a les missions, i jo em pregunte: però, ¿per què no es llancen primer els bisbes?

Abunda la indiferència, també entre el clergat. Hi ha qui diu que no són més del 15% els cristians (sacerdots inclosos) verdaderament compromesos, és a dir, aquells que diuen i fan. Un 30% que «diuen diuen», però que no fan més que les rutines. I un 55% acomodats, indiferents, consumistes, tal vegada piadosos però ateus de forma pràctica. ¿Què opineu sobre estes xifres? ¿Ens anem instal·lant en un sistema individualista del «campe qui puga»? Cal fer una dura crítica del moment eclesial que vivim i cal proposar –seguint a Jesús– un canvi en l’estil de vida. Avaluar els objectius del Sínode del 87 i les realitzacions pendents, ens pot vindre bé abans d’iniciar el nou Sínode anunciat. ¿Què cal repensar, reordenar, denunciar, prioritzar per a poder ser alternatius? Els preveres estan abandonats (no hi ha temps per a asseure’s!), com ovelles sense pastor. Temps d’inventar i de fer. Amb un estil contra-clerical. Menys muntatges estructurals i més tracte personal. Bon estiu!

Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido