EDITORIAL Déu a la ciutat de hui - Revista Cresol

Vaya al Contenido
Déu a la ciutat de hui

Enguany el papa Francesc ha triat la ciutat com a tema dels seus exercicis, i nosaltres vam vore l’oportunitat d’inspirar-nos en ell per a tractar este tema del mes. Déu habita a la ciutat, Déu estima la ciutat. És en una ciutat, la Jerusalem celestial, on, segons l’Apocalipsi, s’aconseguirà la plenitud de la història.

Però, en el nostre ministeri pastoral a la ciutat, ¿parlem pròpiament de Déu o és un absent? ¿De quin Déu estem parlant o no parlant? ¿El problema és un discurs sobre Déu reiteratiu, lluny de la humanitat de Jesús? Potser. El repte és presentar hui a Déu de forma encarnada, pràctica, en la vida pública de la ciutat. Abans que parlar de Déu, mirar com Déu, actuar com Déu. L’Església no creix per proselitisme, sinó per atracció. Estem cansats de vells discursos sobre Déu, carregats de tics autoritaris, de proselitisme i d’ideologia.

Un article del professor Conill que trobàreu en este número ens ajuda a discernir. I en una il·luminadora entrevista, el bisbe Agrelo ens revela que «se abusa del nombre de Dios cuando se identifica a Dios con la idea que nos hacemos de él, cuando de Dios hacemos ideología». Efectivament, parlar sobre quins camins conduïxen a parlar bé del verdader Déu en la vida pública i quins camins no conduïxen (Trump, Vox, etc.), és una qüestió important a considerar hui.

Llavors, ¿com és possible parlar de forma autèntica de Déu a la ciutat? ¡No hi ha fórmules teòriques! No són suficients els diagnòstics, amb raons. El papa Francesc ens oferix una visió de Déu pràctica; ell mateix és un home pràctic, amb formació teològica i filosòfica. Mirar com Déu mira, i actuar com Ell actua és previ a tot discurs sobre Déu. I per a això ens «anima a parlar amb Déu». Tots n’hem d’aprendre molt, d’ell.

El prior de San Miniato, director dels exercicis espirituals del papa Francesc, ens diu que només a través d’una mirada suscitada per l’Esperit Sant, una mirada de contemplació, és possible vore a Déu a la ciutat de hui. El foc que ha de revivar-se és el foc de l’amor. ¡Heus ací la clau! El secret està en la mirada, en la compassió, en l’acció benaurada. Enfront de la indiferència de la ciutat, la crida és a l’amor, a l’acció, a la compassió amb el germà pobre i desemparat. «El cor de Déu, el cor de Jesús es commou, i veu, veu aquella gent, i no pot romandre indiferent» (papa Francesc). ¡Només un magisteri en acció és el que pot parlar hui significativament!

Finalment, vos convidem a mirar la Creu de Lampedusa, una Creu que està peregrinant el mes de maig per la ciutat de València i per la nostra diòcesi, una creu que ens convida a contemplar, a compadir-nos, a guardar silenci i, sobretot, a practicar l’amor amb aquells que patixen injustícia a la ciutat, amb un Déu que baixa a les perifèries, i es fa immigrant i pobre. Esta Creu parla de l´amor de Déu.

Acabem este editorial del número 150 amb gratitud per l’itinerari recorregut en més de 20 anys. I amb una crida: si valorem la revista i volem que Cresol continue, hem d’ajudar tots. L’economia presenta dèficit.

Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido