EDITORIAL Catolicisme ara i ací - Revista Cresol

Vaya al Contenido
CATOLICISME ARA I ACÍ

Un nou número en el qual ens plantegem la importància de ser catòlics ara i ací: catòlics valencians, cristians, humanistes, inter-racials; catòlics en un context secular; catòlics i bons ciutadans; catòlics civils i ecològics; catòlics universals i particulars; catòlics practicants amb el Déu de la vida, sense excloure a ningú.
Catòlics sense soflames identitàries fonamentalistes. Sense ofensives reaccionàries. Sense mètodes improductius, estèrils i enganyosos des del punt de vista intel·lectual. Catòlics amb dificultats en la vida, i amb fe... La missió dels catòlics hui no és defensar una cultura immaculada i superior; ni parlar amb les venes del coll molt unflades. Res més útil per a un catòlic que el debat autèntic, sense manipulacions populistes.
Presentem un catolicisme tot terreny, preocupat per comprendre les diferents tradicions culturals, religioses i morals, que avancen lentament en la història i s’obrin pas fins als nostres dies. El nostre catolicisme sobretot ha fructificat en vides corrents; eixes són les que hui més ens interessen. En les vides corrents succeïxen coses extraordinàries. Vides impregnades d’entrega, de participació i d’amor. Hòmens i dones catòlics fins a la medul·la, que constituïxen el millor patrimoni de la nostra Església local.
Els desafiaments d’un catolicisme que té el seu verdader poder en el servici i en la proximitat als més pobres. No deixem fora a eixe catolicisme de faccions «ultraconservadores» resistents, al qual el papa Francesc crida a dialogar. Ací estem. Eixe és l’horitzó d’este número: diàleg amb profetisme. Catolicisme cristià.  
Un número que s’ha vist sorprés per la convocatòria inesperada d’un sínode diocesà valentí. El senyor cardenal arquebisbe convoca els catòlics de l’Església a València a un nou Sínode. ¡Tenim una tasca important al davant! Però no som els únics: també són convocats a Sínode els cristians a Alemanya i a l’Amazònia. Diferents autors escriuen sobre el Sínode convocat a València.
La nostra Església posseïx fortaleses i febleses. Som hospitalaris però també deixem fer amb un cert meninfotisme (i clericalisme). Fem processos sense avaluar, sense concretar en accions; i «si la sal perd el gust...» (Mt 5,13).
Ens hem de preguntar: ¿què és el que de deveres importa davant de la convocatòria d’un nou sínode catòlic? ¿Per a què se’ns emplaça a la base? ¿Quin significat en concret se li vol donar? ¿Amb quin estil se sol·licita la nostra participació des de baix? Tot no val! Considerem que fa falta temps, el temps necessari per a destriar el sensus ecclesiae. Cal deixar temps perquè cadascú diga la seua. ¿És eixe l’estil de la convocatòria?
Hi ha seriosos problemes pastorals que necessiten el seu temps, si volem fer un sínode amb la doble perspectiva que ens indica el papa Francesc: «sinodalitat de baix cap a dalt, és a dir, haver de cuidar l’existència i el bon funcionament de la diòcesi: els consells, les parròquies, la participació dels laics... (cfr. CIC 469-494), començant per la diòcesi, perquè no es pot fer un gran sínode sense anar a la base; i després la sinodalitat de dalt cap a baix». Molt ens temem que siga un sínode amb precipitacions i amb comissions que resolguen a dictat la solució dels problemes. I, si la cosa és així, una vegada més, per a molt poc servirà la convocatòria.

Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido