DIUMENGE VINT- I - SET DEL TEMPS ORDINARI / 5 D´OCTUBRE - Revista Cresol

Vaya al Contenido
DIUMENGE VINT- I - SET DEL TEMPS ORDINARI / 5 D´OCTUBRE

Lectura del llibre del profeta Habacuc 1, 2-3; 2, 2-4
¿Fins quan, Senyor, cridaré «¡auxili!» i no m’escoltareu,cridaré «¡violència!», i no em salvareu? ¿Per què em feu contemplar tanta desgràcia? ¿Per què vos mireu de lluny l’opressió, mentres jo he de presenciar destruccions i violències?
El Senyor m’ha respost així: — «Escriu el que jo et revele, grava-ho sobre unes tauletes perquè es puga llegir fàcilment. No és encara el moment que es complisca allò que t’he revelat, però vola cap al seu termini i no fallarà. Espera-ho, si és que tarda; segur que vindrà, no es farà esperar molt. L’home d’esperit desviat fracassarà, mentres que el just viurà per la seua fe.» Paraula de Déu.

SALM RESPONSORIAL 95 (94), 1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
R. Tant de bo que hui sentíreu la veu de Déu: «No enduriu els vostres cors.»
- Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la roca que ens salva; presentem-nos davant d’ell a alabar-lo; aclamem-lo amb els nostres cants. R.
- Veniu, prosternem-nos i adorem-lo, agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat; ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. R.
- Tant de bo que hui sentíreu la seua veu: «No enduriu els vostres cors com a Meribà, com el dia de Massà en el desert, quan em posaren a prova els vostres pares i em temptaren, encara que havien vist les meues obres.»

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc 17, 5-10
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor:
— «Fes créixer la nostra fe.»
El Senyor els contestà:
— «Només que tinguéreu una fe com un gra de mostassa, diríeu a eixa morera: “Arranca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i vos obeiria.
¿Qui de vosaltres, si té un criat llaurant o pasturant el ramat, quan torne del camp li dirà: “Vine de seguida a assentar-te en taula?”
¿No li dirà, més prompte: “Prepara’m alguna cosa de sopar i arromanga’t la túnica per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”?
¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat?
Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu vos ha manat,
digueu: “Som servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer.”»
Paraula del Senyor.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu 1, 6-8.13-14
Benvolgut: Et recomane que procures fer reviure el do de Déu que has rebut per la imposició de les meues mans. Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de fortalesa, d’amor i de moderació. Per tant, no t’avergonyisques de donar testimoni de nostre Senyor ni t’avergonyisques de mi, presoner per causa d’ell. Suporta juntament amb mi els sofriments per l’Evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu.
Tingues com a norma la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb la fe i l’amor que hi ha en Jesucrist. Guarda-la com un tresor valuós, per l’Esperit Sant que habita en nosaltres.      Paraula de Déu.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido