Dimecres culturals, per V. Ruix - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Dimecres culturals, per V. Ruix

Sumari > CONTRAPORTADA
Dues visites en una   crónica
Vicent Ruix

Hi ha pobles que sempre es poden visitar i que són mereixedors d'atenció turística; en primer terme, perquè tenen una bellesa paisatgística extraordinària en si mateixos; i també pel contingut que guarden entre les cases i carrers.
Estem parlant de Vilafamés: un poble de la comarca de la Plana Alta, situat un poc a l'interior, que és d'una bellesa digna de ser contemplada; un poble construït sobre roca viva, que està presidit des de dalt per les restes d'un castell amb una torre restaurada que té el privilegi de contemplar tot el voltant cap als quatre punts cardinals; i als seus peus l'Església, de no menor bona factura, digna de ser visitada també. Però, si elegant és el lloc, cal destacar també el contingut, cases amb història que contenen saber i cultura.

Les dues coses ens oferí este poble del Nord: primer que res, poder gaudir del poble en si, amb vistes a tot arreu, carrers estretets ben cuidats i nets, places acollidores, i alguna casa senyorial amb la seua façana ben arreglada. Precisament, entre estes cases senyorials destaca la casa del Batle, restaurada temps arrere, que ha estat aprofitada per a Museu d'Art Contemporani. Entrar dins d'esta casa gran és endinsar-se en un laberint, amb sales a distints nivells, plenes d'obres d'art, motiu suficient d'admiració en tots els sentits.

Cap a Vilafamés ens vam dirigir el dia de la setmana que reservem per a canviar d'aire, siga fent de turistes, siga per a il·lustrar-nos, per a descansar la ment o per a il·luminar-la amb altres colors. No podem passar de llarg sense fer menció a esta visita, que ens feu recordar temps anteriors, de temps arrere, dels que encara guardem un bon record. I, com sempre fem, completàrem el dia paladejant una bona olleta local regada amb un vi també local. Això sí, cal advertir que si aneu de visita i voleu dinar, cal fer la reserva per anticipat, perquè el local s'omplirà de gent no poca, que s'ha deixat caure per allí, com nosaltres, per a gaudir del lloc.
***
Però, si bé a Vilafamés podeu anar qualsevol dia, perquè difícilment es mou del seu lloc, volem indicar-vos el camí d'una exposició, en este cas provisional, ja que li han posat una data de tancament: el 6 de gener.
Com que la revista CRESOL és bimestral, i els dimecres culturals són setmanals, algunes visites s'han de quedar necessàriament a la cuneta. Però precisament per això, perquè no volem que passe sense una xicoteta crònica, volem fer menció d'una exposició que es pot contemplar estos dies al Museu de Belles Arts de València. L’exposició vol recuperar tres grans escultors valencians de principis del segle XX, a fi de reivindicar l'art figuratiu. Es tracta de Juan Bautista Adsuara, Carmelo Vicent i Peresejo. Són tres escultors de l'escola valenciana del segle XX.
Només entrar a la sala on s'exhibixen les seues obres, un gran panell cronològic situa els autors citats dins del temps en què van viure i entre els esdeveniments històrics que marcaren la convivència.

El comissari de la mostra, Jaume Penalba, detallava en la inauguració que la mostra és un intent de recuperar l'escultura figurativa, que ha estat menyspreada durant dècades a causa de l'auge d'altres corrents.

L'exposició naix de la col·laboració del museu amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. La mostra reunix mig centenar d'obres procedents dels fons del museu i préstecs del Museu de Belles Arts de Castelló, del Museo Reina Sofía de Madrid, de la Real Acadèmia de Bellas Arts de San Fernando de Madrid, la Fundació Bancaixa i dels Ajuntaments de Benicàssim i Alcoi.

L'exposició recupera l'obra i figura d'estos escultors nascuts a la vora del Mediterrani en un moment de gran efervescència creativa en la plàstica valenciana. El primer terç del segle XX contempla una renovació interna sense precedents en el panorama escultòric espanyol, al mateix compàs del protagonitzat dècades abans per la pintura.
El fet és que l'exposició recupera a hores d'ara part de l'obra d'estos artistes pràcticament oblidats a la seua terra. La mostra pretén així suplir la manca d'estudis i de mostres dedicades íntegrament a l'escultura. Els tres escultors recolliren en vida importants guardons en diversos certàmens, a més de comptar amb una àmplia clientela, tant en l'àmbit civil com en el religiós.

Davant de la bellesa de les obres exposades, cal remarcar, en paraules del director del Museu, que «el Museu és Museu de Belles Arts, no sols una pinacoteca. L'escultura forma part de l'essència de l'entitat, ja que en el seu catàleg hi ha més de mil peces escultòriques i arquitectòniques».
Qui es digne fer-hi una visita, no n'eixirà decebut.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido