Dimecres culturals, per V. Ruix - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > CONTRAPORTADA
DIMECRES CULTURAL
Vicent Ruix

La commemoració dels 800 anys de la fundació de l'orde religiós dels Mercedaris ens ha portat este dimecres a visitar el Puig, i més en concret el monestir, on amb motiu de dita efemèride han muntat una senzilla exposició que il·lustra la nostra memòria respecte a la seua fundació, els objectius que la motivaren i la història que l'ha acompanyada fins ara.

No és la primera volta que visitem el tan emblemàtic lloc per la importància que té en la nostra història com a poble i col·lectivitat. Ja en una altra ocasió, els mercedaris que avui guarden i regenten l'emblemàtic lloc i cuiden la parròquia, ens acompanyaren a fer una visita guiada completa per tot el monestir i, fent al mateix temps un recorregut per la història, ens ajudaren a admirar i gaudir dels llocs concrets interiors que guarden silenciosament records d'esdeveniments que a hores d'ara ens poden portar a les arrels de la història del nostre poble valencià. Perquè cal dir que l'orde mercedari està molt unit als orígens del Poble valencià.

Amb motiu, com he dit, dels 800 anys de la fundació de l'orde mercedari han muntat unes visites guiades, una visita especial, que ajuden a recórrer no sols l'exposició commemorativa sinó també els llocs monàstics de què tot monestir disposava, i que avui es conserven encara que siga un servici a la memòria.

La guia encarregada, amb simpatia i senzillesa, durant una hora, ens acompanyà primerament per l'exposició: un recorregut suficient per a posar-nos en coneixement de l'orde mercedari, el seu naixement i la seua història. Diverses pintures ens posaren al corrent de la fundació: fundada en 1218 per sant Pere Nolasc amb la finalitat de la redempció dels captius que havien caigut en mans de musulmans. Un quart vot, afegit a la pobresa, obediència i castedat, comunes als altres ordes religiosos, engrossint la vida mercedària, és el compromís d'alliberar els més dèbils encara que perille la pròpia vida. Aquells temps eren perillosos, tant que es comptabilitzen més de 60.000 redimits fins a l'any 1779. La conquista de la península Ibèrica pels àrabs l'any 711 i la subsegüent resistència cristiana comportà un conflicte de més de set segles. Els captius, que eren reduïts a servitud, entraven en perill de pèrdua de la pròpia fe. Enfront d'esta situació, les autoritats públiques cristianes intentaren crear sistemes de redempció que solucionaren els problemes que comportava. La mateixa Església se sentia molt implicada, i arribà a oferir indulgències de Croada als que defensaren els cristians embolicats en els problemes que reportava la difícil proximitat veïnal. En este context històric va nàixer l'orde de la Mercé.

Pere Nolasc fou el fundador de l'orde mercedari. De la seua persona es coneixen pocs detalls. Era un mercader de teles de Barcelona que es llançà a posar remei a esta situació. Es dedicà amb total entrega a comprar i rescatar captius, posant en venda tot el que tenia. S'atribuïx a una aparició de la Mare de Déu, en agost de 1218, el fet que l'animà a posar-se mans a l'obra fundant l'Orde amb eixa finalitat. Així naix en esta terra i es difondrà per la resta del món. Fou aprovada per la Santa Seu en 1265. I en el seu afany va rebre el suport del rei en Jaume. Ací cal fer menció a la troballa de la imatge de la Mare de Déu al Puig (una imatge de trets bizantins que és la que es conserva a hores d'ara en el mateix monestir i que va ser la patrona de l'antic Regne), un fet memorable que ha anat unint l'orde mercedari i el Poble valencià fins al moment present.

Tot açò es pot contemplar en l'exposició a base de pintures, la major part anònimes, que es conserven al monestir; així com imatges de la Mare de Déu i alguns objectes religiosos que enriquixen la sala d'exposició.

Però no acabà ací la visita turística anunciada en l'exposició, sinó que de seguida fórem acompanyats fent tot un recorregut per diverses cambres senyorials on es guarden objectes històrics referits al rei en Jaume i el seu temps, així com llibres incunables ben guardats i custodiats, il·lustrats la majoria com era propi del temps. Menció especial mereix l'esplèndid claustre de doble planta amb les seues vidrieres memorant pobles amb els seus escuts, i amb la quantitat de pintures que omplin les parets al llarg de tot el recorregut.

I menció especial mereix també la visita a l'església, on a l'altar major es contempla la imatge de la Mare de Déu i tot el que al seu voltant il·lustra la troballa i els portents que l'acompanyaren. I no podem passar per alt l'exposició dedicada a la impremta situada a la mateixa porta d'entrada, també molt interessant.

De l'oratge que feia a la intempèrie, hem de dir que era trist, amb el cel encapotat, amenaçant aigua, amb un airet provençal, sempre humit i que calava fins als ossos. Però la visita ens el va fer oblidar, així com la conversa al voltant d'una taula senzilla en un local pròxim al monestir.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal