Dimecres culturals, per V. Ruix - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Dimecres culturals, per V. Ruix

Sumari > CONTRAPORTADA
DIMECRES CULTURAL: FUSTER I LA SUECA MODERNISTA.


Tres voltes havia estat ajornada la nostra visita a Sueca per motius que ara no ve al cas relatar; però, per fi, acompanyats per «l’àngel de la guarda», que s'ha disfressat de GPS, ens arrimàrem al poble natal de Joan Fuster; i, justetament, prop de sa casa, ens esperava un lloc d'aparcament, només a cinc metres de l'objectiu de la nostra visita.


Per la premsa ens havia arribat la notícia de la inauguració, oficialment anunciada, del Museu Joan Fuster en el mes de febrer de l'any passat. Un fet llargament esperat i reivindicat, donat que la mort del pensador anava ja comptant la vintena d'anys ben complida: I per fi, amb tota solemnitat, obria les portes la casa número 10 del carrer de Sant Josep, després de ser transformada en museu. Era l'objectiu primer de la nostra visita.


La casa de Joan Fuster ja tenia un sentit decoratiu que la convertia en un museu particular per a tot aquell que el visitava en vida seua. Però hui, després de tota la transformació interior, ha quedat convertida en un museu que acull el patrimoni cultural d'un dels intel·lectuals valencians més destacats del segle XX. El desig ha estat complit, i la visita justificada.


La casa-museu oferix una exposició permanent que conté tota una selecció representativa de la col·lecció d'art reunida pel mateix Fuster: una col·lecció d'art (unes 250 peces) formada al llarg dels anys amb regals d'amics i admiradors; un arxiu de documents escrits amb milers de peces (obres de l'autor o d'altres, fitxes i materials de treball…); la seua correspondència (unes 20.000 cartes, targetes i telegrames); documentació gràfica (500 peces, aproximadament) i fotogràfica (més de 2.000 unitats); una biblioteca (més de 25.000 títols de llibres i fullets), i l'hemeroteca (unes 12.000 unitats de revistes, diaris i dossiers de premsa); en fi, tota una mostra de documents sobre la seua vida, les seues relacions epistolars i la manera de treballar com a escriptor, tots els seus escrits apareguts en monografies o obres col·lectives, els treballs editats sobre ell i les revistes que va dirigir, i també un mural on es reproduïxen totes les capçaleres de les publicacions en què va col·laborar.


El museu ben bé es mereix una visita en estos dies d'estiu per a conéixer millor, per tot el que conté, un dels intel·lectuals valencians més destacats del segle XX, llicenciat en Dret, però que treballà amb una gran intensitat, com a escriptor. Primer destacà com a poeta, després emprengué una extensa tasca com a crític literari i assagista, especialment dedicat a qüestions culturals i com a col·laborador en periòdics; després proposà una visió innovadora sobre escriptors antics i contemporanis; interpretà sagaçment la nostra història cultural; cultivà l'assaig sobre temes del país i universals; traduí literatura estrangera; exercí de professor i, després, de catedràtic en la Universitat de València; fou membre de l'IEC, membre també del Consell Valencià de Cultura; i encara podríem afegir més coses que desborden el contingut d'este escrit.


Però Sueca oferix més motius encara per a programar una visita turística, a més de tot el que hem relatat. El moviment modernista deixà la seua marca a Sueca, a principis del segle XX: destacats arquitectes com Bonaventura Ferrando, Joan Guardiola, Emili Artal i Julián Ferrando han deixat obres rellevants hui contemplables per tot el qui s'aventure a xafar els seus carrers en una bella ruta parant atenció en uns edificis que ens aproximen al concepte mateix del modernisme (finals del XIX i principis del XX). Una ruta que comença per l'Asil d'Ancians, un edifici caracteritzat per l'expressivitat ornamental a causa del singular treball de les rajoles. Fou construït per Bonaventura Ferrando i ben bé es pot dir que, si crida l'atenció per tot el que es pot contemplar des de fora, quan s'entra i es transita per dins, queda u més esbalaït encara en vore la distribució de l'espai interior, on destaca la bellesa esplèndida de la capella amb el seu altar major.


L'oficina de turisme oferix en esta ruta tot un seguit de llocs visitables, començant pel Parc de l'Estació, un jardí emblemàtic de la ciutat, on es poden contemplar els monuments als fills de Sueca, Bernat i Baldoví i Josep Serrano; ben propet, i seguint la ruta, ens trobem amb les Escoles Carrasquer, centre docent construït per Emili Artal i Julián Ferrando en 1929; seguint avant ens trobem amb l'Ateneu Suecà —al carrer del Sequiol—, construït entre 1927 i 1929 per Joan Guardiola, i on destaca la seua façana; un poc més enllà ens trobem amb l'edifici de l'Ajuntament, on cal admirar l'escala, la cúpula i el despatx de l'alcaldia; no es pot passar de llarg el Casino de l'Agricultura, lloc de trobada dels seus socis; les Cases de Pasqual Fos i Joan Fuster que foren projectades per l'arquitecte Bonaventura Ferrando, de qui ja hem parlat anteriorment; i per no fer-nos llargs, només citarem la Casa de Collantes, les Escoles Jardí de l'Ateneu, les Escoles Cervantes i l'Escorxador Municipal.


Tota una ruta, com veiem, que ens permet descobrir i conéixer millor la ciutat de Sueca, la seua relació amb el moviment modernista i els seus fills famosos, que han descollat en diversos camps culturals. Per tot això, Sueca, que no és només la terra de l'arròs i del paisatge espectacular de la marjal, mereix una visita turística, visita més justificada encara gràcies a l'obertura de portes de la Casa-Museu de Joan Fuster.


No podia acabar millor l'esplèndida visita que al voltant d'una taula, amb una bona conversa, al restaurant London, a la mateixa plaça davant de l'edifici de l'església, en un dia en què ja el sol es feia de notar.


VICENT RUIX

Juny de 2018
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal