DIÀLEG INTERRELIGIÓS - Revista Cresol

Vaya al Contenido
DIÀLEG INTERRELIGIÓS      Per la pau mundial i la convivència humana     
A continuació podeu llegir un fragment del Document sobre la Fraternitat Humana, elaborat conjuntament pel sant Pare Francesc i l’imam Ahmad Al-Tayyib amb motiu de la trobada interreligiosa celebrada entre els passats 3 i 5 de febrer a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units). Amb el viatge i el document, diu el Sant Pare, «s’ha escrit una nova pàgina en la història del diàleg entre el Cristianisme i l’Islam i en els esforços per a promoure la pau en el món».

Esta Declaració, a partir d’una reflexió profunda sobre la nostra realitat contemporània, valorant els seus èxits i vivint els seus dolors, les seues catàstrofes i calamitats, creu fermament que entre les causes més importants de la crisi del món modern estan una consciència humana anestesiada i un allunyament dels valors religiosos, a més del predomini de l’individualisme i de les filosofies materialistes que divinitzen l’home i posen els valors mundans i materials en el lloc dels principis suprems i transcendents.

Nosaltres, encara que reconeixem els passos positius que la civilització moderna ha realitzat en els camps de la ciència, la tecnologia, la medicina, la indústria i del benestar, en particular en els països desenvolupats, subratllem que, al costat de tals progressos històrics, grans i valuosos, es constata un deteriorament de l’ètica, que condiciona l’acció internacional, i un debilitament dels valors espirituals i del sentit de responsabilitat. Tot això contribuïx al fet que es difonga una sensació general de frustració, de soledat i de desesperació, que porta a molts a caure en la voràgine de l’extremisme ateu o agnòstic, o bé en el fonamentalisme religiós, l’extremisme o en l’integrisme cec, i també porta així a altres persones a cedir a formes de dependència i d’autodestrucció individual i col·lectiva.
La història afirma que l’extremisme religiós i nacional i la intolerància han produït al món, tant a Occident com a Orient, el que es podria anomenar els signes d’una «tercera guerra mundial a trossos», signes que, en diverses parts del món i en diferents condicions tràgiques, han començat a mostrar el seu rostre cruel; situacions de les quals no es coneix amb precisió quantes víctimes, viudes i òrfens s’hagen produït. Així mateix, hi ha altres zones que es preparen a convertir-se en escenari de nous conflictes, on naixen focus de tensió i s’acumulen armes i municions, en una situació mundial dominada per la incertesa, la desil·lusió i la por al futur i controlada per interessos econòmics miops.

També afirmem que les fortes crisis polítiques, la injustícia i la falta d’una distribució equitativa dels recursos naturals –dels quals es beneficia només una minoria de rics, en detriment de la majoria dels pobles de la terra– han causat, i continuen fent-ho, gran nombre de malalts, necessitats i morts, i provoquen crisis letals de les quals són víctimes diversos països, a pesar de les riqueses naturals i els recursos que caracteritzen les jóvens generacions. Pel que fa a les crisis que porten a la mort a milions de xiquets, reduïts ja a esquelets humans –a causa de la pobresa i la fam–, regna un silenci internacional inacceptable.
En este context, és evident que la família és essencial, com a nucli fonamental de la societat i de la humanitat, per a engendrar fills, criar-los, educar-los, oferir-los una moral sòlida i la protecció familiar. Atacar la institució familiar, menyspreant o dubtant de la importància del seu rol, representa un dels mals més perillosos de la nostra època.

Declarem també la importància de revifar el sentit religiós i la necessitat de reanimar-lo als cors de les noves generacions, a través de l’educació sana i l’adhesió als valors morals i als ensenyaments religiosos adequats, perquè s’afronten les tendències individualistes, egoistes, conflictives, el radicalisme i l’extremisme cec en totes les seues formes i manifestacions.

El primer i més important objectiu de les religions és el de creure en Déu, honrar-lo i cridar a tots els hòmens a creure que este univers depén d’un Déu que el governa, és el Creador que ens ha plasmat amb la seua saviesa divina i ens ha concedit el do de la vida per a conservar-lo. Un do que ningú té el dret de llevar, amenaçar o manipular al seu antull, al contrari, tots han de protegir el do de la vida des del seu inici fins a la seua mort natural. Per això, condemnem totes les pràctiques que amenacen la vida com els genocidis, els actes terroristes, les migracions forçoses, el tràfic d’òrgans humans, l’avortament i l’eutanàsia, i les polítiques que sostenen tot això.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido