Crisi i revitalització de la parròquia - Revista Cresol

Vaya al Contenido
Crisi i revitalització de la parròquia

Reflexionar sobre la crisi i la revitalització de les parròquies amb una visió no pessimista, creient i confiada, no és tasca fàcil en el nostre context cultural.

Diu el papa Francesc que la parròquia «no es toca», no és «una estructura que hàgem de tirar per la finestra». Al contrari, és «la casa del poble de Déu» i «ha de continuar sent un lloc de creativitat, de referència, de maternitat». El Papa ens proposa l’ordinarietat de la vida parroquial com un lloc propici per a l’anunci de l’Evangeli, amb un verdader «elogi de la parròquia». El «cos a cos» de la vida parroquial continua sent l’àmbit més favorable perquè florisca l’obra apostòlica confiada a l´Església.
Per la seua banda, el sacerdot i escriptor Pablo d’Ors ens deia recentment: «El sistema eclesiástico de división territorial no responde a los tiempos. Sin abolirlo radicalmente, sería bueno ir implantado escuelas de espiritualidad» (CRESOL, núm. 147, p. 10). El seu testimoni expressa un sentir prou general entre els agents de pastoral: cal renovar i adaptar la parròquia als nous contextos.

Els qui estem dedicats a la missió en parròquies, ja fa molts anys que experimentem una certa inoperància del sistema parroquial per a dur a bon port l’evangelització i la formació de comunitats cristianes duradores, responsables i rellevants. A pesar del que es diu, és difícil constatar en cada parròquia una xarxa de relacions que creix al voltant de la gràcia dels sagraments (confirmacions, primeres comunions, matrimonis, etc.). I això que es diu que «si hi ha un confessionari amb la llum encesa, la gent va sempre», tampoc produïx els resultats previstos.

En la nostra època hem viscut, fins i tot en les comunitats rurals, uns canvis socials i culturals immensos, i la institució parroquial, almenys des del punt de vista canònic, es manté com en l’edat mitjana. De vegades es parla d’«alternatives a la parròquia» de manera inadequada, perquè la parròquia mai no ha tingut l’exclusiva en l’evangelització i en la pastoral. Sí a la parròquia, però se’ns ha de permetre reflexionar sense por sobre el seu present i el seu futur. Possiblement algun dia caldrà redefinir canònicament la parròquia, i caldrà subratllar més la dimensió comunitària que la territorial, per exemple. També caldrà redefinir l’ofici del rector, definir la coordinació entre parròquies, etc.

Mentres això arriba —o no—, els grans responsables de l’acció pastoral de les diòcesis tenen al seu abast un ampli ventall de possibilitats, algunes ja explorades i altres no. Encara hi ha gent que no li ha entrat en el cap que les coses no poden funcionar com fa 50 anys.
Que el Senyor ens concedisca el do de discernir què és el millor per a la parròquia del segle XXI. I mentrestant, com diu el nostre arquebisbe: «A manar, com diuen als pobles». ¡Bon Any!
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido