CORPUS CHRISTI - Revista Cresol

Vaya al Contenido
Adoro te devote     
Un dels cinc himnes que sant Tomàs d’Aquino (1225-1274) va compondre al Santíssim Sagrament, per encàrrec del papa Urbà IV (1261-1264) quan el Papa va establir la solemnitat del Corpus Christi en 1264. L’atribució és dubtosa perquè la primera notícia que en tenim és de 50 anys després de la mort del Doctor Angèlic. No obstant això, este himne és un compendi de la teologia catòlica sobre l’Eucaristia, una teologia que podem assaborir si ens disposem a resar-lo o, millor encara, a cantar-lo. La versió original, en llatí, és una meravella de precisió i de concisió teològica. Vos presentem, però, per a la vostra meditació la versió en valencià que va editar mossén Sorribes en 1951.
L’himne es va incorporar en el Missal Romà de 1570, per voluntat del papa Pius V. En l’actual es troba com a oració d’acció de gràcies després de missa. El 13 de desembre de 1849, el papa Pius IX va concedir indulgència parcial al fidel que devotament recita este himne.

Devot a Vós adore, Deïtat latent,
sota d’estos signes verament present.
El meu cor, per vostre, tot ell s’oferix
perquè, contemplant-vos, tot ell defallix.

A gust, vista i tacte amagats resteu,
però, amb sòls l’oïda, segur l’home creu,
crec tot ço que el vostre Verb ens ha parlat,
cap paraula d’altri no és més veritat.

En Creu que era oculta sols la Deïtat,
ara ací és oculta fins la humanitat;
però ambdues coses confesse creient,
i us pregue allò que el lladre pregà penitent.

No us veig les ferides, tal com Sant Tomàs,
Déu, però, us confesse, no veent-les pas;
feu que jo en Vós sempre tinga fe major,
més ferma esperança, més ardent amor.

Oh do! que ens recorda la mort del Senyor!
Pa vivent que vida dóna al viador,
feu que sempre visca de Vós el meu cor,
feu que taste sempre la vostra dolçor.
Pelicà benigne, oh Jesús, del fang
dels pecats renteu-me amb la vostra sang;
que una gota sola d’ella pot salvar
tot el món de quanta culpa mala hi ha.

Jesús, a quí esguarde ara sota un vel
pregue complir puga mon fervent anhel;
que, a faç nua, un dia, veent-vos a Vós,
benaurat em faça veure-us gloriós.

Amén

(Vicent SORRIBES: Eucologi valencià, Lletres Valencianes, València 1951, p. 657).


Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido