CONTES HUMANITZADORS - Revista Cresol

Vaya al Contenido
CONTES HUMANITZADORS
A Macedònia del Nord     

Mercedes Palacios
Escoltar un conte és saludable, genera benestar, contribueix a l’equilibri emocional, provoca relaxació i, en moltes ocasions, convida a mirar-se a si mateix -o a mirar a Déu-, deixant-se interpel·lar per la seua provocació ètica i teològica.

Circulen pel món com a regals, com a mitjans per a provocar la reflexió personal i el treball en grup, per a contribuir a generar salut en el cor i en les relacions. Xiquets, joves i majors hauriem d´assaborir freqüentment un conte en la catequesi, amb la seua particular melodia, que ens parlarà sempre de coses importants per a la vida i ens pot obrir a valors genuïnament nobles i saludables.

Compartisc tres breus:
1) Li va preguntar el rector a Juanito: “Juanito estimes a Déu el nostre Senyor? Oh sí, pare. I ho estimes amb tot el teu cor? I Juanito es va quedar pensatiu. Però de sobte es va il·luminar i va donar esta resposta: “No, pare, El meu cor és massa xicotet per a estimar a Déu. Jo estime a Déu amb tot el cor de Jesús”.

2) Un pare va preguntar al seu fill Alejo de cinc anys d’edat: “Què és el que més t´agrada de papà?” I el xiquet va contestar: “El que més m’agrada del pare és la........... mare”.
3) Un periodista va visitar un dia a la mare Teresa de Calcuta mentre ella estava ocupà donant cura a un malalt en un estat veritablement repugnant. “Jo no faria això -va dir el periodista a la mare Teresa - ni per un milió de dòlars”. “Per un milió de dòlars tampoc jo el faria”, va respondre la mare i va seguir en la seua tasca tan repugnant per al periodista.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido