Bons caps en la societat i en l´església Per Mercedes Gómez - Revista Cresol

Vaya al Contenido
Bons caps en la societat i en        l´Església
Una cultura del treball en l´Església

Mercedes Gómez Romero (València)

Una cosa és treballar com a voluntària, i una altra és haver de bregar amb els caps de qualsevol institució. És verdaderament cridaner el contrast entre els ideals escrits i els ensenyaments de molts dels nostres caps; unes vegades amb tics autoritaris, i unes altres sense  sensibilitat per a respondre a les necessitats concretes de l’home de hui.

No m’estendré en exemples, però sí que cal constatar que el món està cansat de pèssims caps en la societat i també a l’Església. I el més probable és que siga la raó principal per la qual les persones deixen de col·laborar voluntàriament. Clar, que hi ha un munt d’altres raons per les quals la gent abandona: diners, ubicació, raons personals, tal vegada una falta d’interés, etc. Però caldria estudiar bé esta qüestió. Tal vegada sorprendria saber que la raó principal de l’abandó és la infelicitat amb els caps.

Nombrosos estudis mostren de manera aclaparadora que la gent decidix deixar el seu treball en lloc de continuar tractant amb mals caps; que, de fet, acceptarien amb gust un salari menor si pogueren treballar amb gent bona. Diferents estudis informen que hi ha quatre raons principals per les quals les persones renuncien a llocs de treball que, d’una altra manera, serien satisfactoris: no els agrada el seu cap (31%), falta d’apoderament (31%), política interior (35%) i falta de reconeixement (43%). Deixe que el lector traga les seues conclusions.

I seguisc. Alguna novel·la presenta caps horribles com a brivalls i extremament rancuniosos. No obstant això, este no és el cas. La majoria dels mals caps no s’involucren d’una manera tan directa. Caps passius-agressius que són aliens a tot el que estan fent malament. A vegades fins i tot poden tindre bones intencions. La veritat és que és simplement el cas d’una formació deficient. «Cal molta intel·ligència emocional per a ser un bon cap. Has de tindre confiança, ser autèntic i positiu. Has de ser capaç de bregar amb la pressió i l’estrés sense rescabalar-te amb els membres del teu equip. I has de ser capaç d’inspirar a la gent i tractar amb gràcia els problemes quan sorgixen inevitablement. Cal temps, orientació i desenvolupament per a convertir-se en este tipus de persona, i molts caps no reben això».

Un mal cap també pot ser algú a qui li importe més l’autopromoció que qualsevol altra cosa. En resum, els mals caps es tornen curts de vista sobre assumptes que d’una altra manera serien trivials. Ells microgestionen tota la resta i, no obstant això, no se centren a establir una bona cultura de treball per a la seua gent. En última instància, és este tipus de comportament el que espenta els grans empleats al límit. ¿La solució? En resum, els empleats simplement necessiten ser respectats. Per descomptat, no fins a un punt que no siga professional, però prou perquè els empleats se senten benvolguts i valorats quan fan un gran treball. Un cap bo i efectiu ha de ser capaç de comunicar-se bé amb els empleats de totes les generacions. Ha de saber escoltar bé, sentir empatia, dirigir amb fermesa però amb cura i ser capaç de donar retroalimentació. Els gerents necessiten conéixer la seua gent prou bé per a saber on estan les seues passions i donar-los les tasques en les quals seran més productius. I han de saber quan començar i quan deixar d’espentar. Un gran cap és algú que es pren el temps per a cultivar a cada individu sota la seua protecció. Algú que nodrix el millor de la seua gent i sap on i com poden créixer. Només llavors podran crear una cultura de treball «ineludible».
Francesc està fent un gir total en la imatge de l’Església sobre el tarannà que han de tindre els pastors. ¿Bastaria amb ser bons «caps»? Tal vegada no. Però, com que jo no soc teòloga, per a mi seria suficient que saberen ser «bons caps».

Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido