BEATA AGNÉS DE BENIGANIM 21 DE GENER - Revista Cresol

Vaya al Contenido
BEATA AGNÉS DE BENIGANIM      21 DE GENER

Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs
El pròxim 21 de gener Benigànim acollirà milers de pelegrins de totes les comarques valencianes que acudiran per a honorar i venerar la beata Josepa Maria Agnés, nascuda en esta vila valldalbaidina en 1625. A 18 anys va ingressar al convent d’Agostines Descalces de la localitat i allí va viure amb esperit d’humilitat i de santa ingenuïtat, un esperit que encara perdura entre les religioses de l’orde. Després de la seua mort en 1696, la seua santedat no solament va ser reconeguda pels fidels valencians, que majoritàriament no sabien de lletra —igual que ella—, sinó també pels clergues més il·lustrats del seu temps. Va ser beatificada en 1888 pel papa Lleó XIII. Vos presentem un episodi històric de la vida de la beata que hem elaborat literàriament a partir de les actes del procés i de les hagiografies disponibles. F. Xavier Martí.

En aquell temps Gaspar Tahuenga, prevere de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, home doctíssim i subjecte de gran doctrina, experiència i comprensió en matèries místiques, del qual se servien els prelats per a consultar-li els assumptes més greus, va ser enviat al convent de la Puríssima Concepció de Benigànim per l'il·lustríssim i reverendíssim senyor Lluís Alfons de los Cameros, arquebisbe llavors d’esta diòcesi per haver-li arribat a l’oïda la gran fama de santedat i virtut de la venerable mare, per tal que el doctor Tahuenga examinara amb molta cura l’esperit d’aquella serventa de Déu. El prelat va pensar que algú nascut a Castelló de Xàtiva, com el pare Tahuenga, podria conversar perfectament amb la mare Agnés, que mai de la seua vida no va parlar cap altra llengua que el valencià.
Era l’any 1675, en una sala del susdit convent, quan va parlar amb la venerable mare, i les primeres paraules que li va dir foren les següents: Mare Agnés, ¿com estem de vanitat? A la qual cosa va respondre la venerable mare: Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs. I amb esta resposta el pare i doctor Gaspar Tahuenga va restar tan summament meravellat de la seua innocència que va dir: Amb tanta simplicitat, que ignora què és vanitat, poc hauré d’examinar. Després d’un examen rigorós que va durar molts dies i d’haver oït una confessió general, va afirmar que la venerable mare Agnés era una ànima tan pura que tenia per cert no haver perduda jamai la gràcia baptismal, que el Dimoni no la podia enganyar, atesa la profundíssima humilitat, puritat i simplicitat en què es fonamentava l’esperit d’aquella serventa de Déu, de manera que es veia clarament ser l’Esperit de Déu qui la posseïa. En estos térmens va fer relació al senyor arquebisbe i va aprovar el seu esperit amb singulars expressions de gran virtut. En moltes ocasions es referia el pare Tahuenga a les seues converses amb la mare Agnés i reconeixia que més haguera preferit un gram de la sapiència d’aquella santa illetrada que una tona de la seua ciència. Així ho contava el seu nebot homònim, també prevere i doctor en Sagrada Teologia.

Sor Anna Maria de Sant Agustí, monja professa al monestir de la Puríssima Concepció, va confessar haver-ho sentit contar al pare Tahuenga en seguida que va succeir el cas. Sor Anna Maria deia també que la referida venerable Mare va creure en tot el curs de la seua vida que la vanitat consistia a no portar flocs, i de tal manera ho creia que pensava que ni ella ni cap de les altres religioses eren capaces de mostrar vanitat, perquè no podien portar flocs; i, per això, preguntant-li algunes vegades ella i altres religioses d’esta comunitat, tenint en compte el que va passar amb el pare Tahuenga, què era la vanitat, sempre responia l’esmentada venerable mare en la seua pròpia llengua: Filletes, donem gràcies al Senyor, que ens ha apartat del món, i que tenim açò: bastant Purgatori provaran aquelles que porten flocs, etc.  
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido