Arran de les declaracions del Nunci vaticà Renzo Fratini Per Grup de Rectors del Dissabte - Revista Cresol

Vaya al Contenido
LA MEMÒRIA HISTÒRICA
Grup de Seglars i Rectors del Dissabte arran de les recents declaracions del Nunci vaticà Renzo Fratini

Les declaracions del Nunci del Vaticà a Espanya al voltant de l’exhumació de les restes mortals de Franco d’El Valle de los Caídos, ha causat estupor en amplis sectors de l’opinió pública i indignació en les comunitats cristianes compromeses per la pau i la reconciliació, atesa la seua parcialitat i inexactitud històrica, la deslegitimació que representen d’un acord democràtic del Parlament espanyol il’absoluta insensibilitat evangèlica que manifesten.

La historiografia moderna més seriosa i acreditada no dubta a identificar la figura de Francisco Franco com a dictador al front d’un Estat autoritari que provocà al voltant de 200.000 morts i innumerables esquinçaments familiars, empresonaments i exilis de persones que defensaven el Govern legítim. És escandalosa l’existència d’un mausoleu utilitzat per exaltar el responsable de tal barbàrie, denominada amb raó “l’holocaust espanyol”. Com ho és també d’escandalós que les restes mortals del victimari romanguen enterrades junt amb les de les seues víctimes (moltes d’aquestes restes reclamades per familiars de diferents generacions al llarg de més de 80 anys).

La Llei 52/2007, coneguda como a Llei de Memòria Històrica, és un imperatiu legal que ordena la retirada de símbols franquistes i estableix mesures per a la localització dels cadàvers de les persones represaliades tot facilitant, així, que les seues famílies se’n puguen acomiadar. L’aprovació del Real Decret-llei 10/2018, que comporta l’obligació d’exhumar les restes de Franco, compleix un deure moral i polític.

No es tracta de “ressuscitar Franco”, como afirma el Nunci, sinó de saldar un deute. Cap acord no pot legitimar la seua exaltació i cap pacte no pot imposar l’oblit. Lluny de respondre a la “ideologia que vol dividir els espanyols”, aquesta decisió democràtica del Parlament estableix el tancament de l’últim mausoleu d’un dictador als països democràtics europeus. Amb l’exhumació de Franco no s’obri ferides (encara no han estat tancades), sinó que es dona passos necessaris per a la reconciliació. No es pot honorar directament ni indirecta la persona ni el lloc de destinació de qui ha estat el responsable de tant de patiment, enfrontament i divisió. Tal com sosté el Concili Vaticà II (i contra el que fan el Nunci i també, contínuament, els monjos d’El Valle de los Caídos), no hi ha cap raó per immiscir-se en l’autonomia dels poders legislatiu i executiu d’un país.

Les declaracions del Nunci s’allunyen clarament de l’esperit evangèlic i del desig del papa Francesc de caminar envers una Església-hospital de campanya. Des de la perspectiva evangèlica que ens defineix urgim tota la ciutadania a contribuir a recuperar la memòria històrica sanant les ferides, a fomentar la reconciliació i a afavorir
actituds i discursos que potencien la misericòrdia, la pau i el perdó.
València, juliol de 2019.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido