Alguns gestos per a l´any jubilar, per J. Peiró - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > ANY JUBILAR VICENTÍ
 
Alguns gestos per a  l´Any Jubilar Vicentí

 
José Peiró i Maria Sevilla
 
  Durant l'Any Jubilar Vicentí podríem concretar alguns gestos i accions per a la nostra arxidiòcesi i per a cada comunitat cristiana de la qual formem part. Es tracta de deixar ben clara l'opció de l'Església pels últims d'este món, pel diàleg, per la no-violència, per la construcció de la pau i per l'acollida de la misericòrdia de Déu.
 
- L'Església diocesana de València, després d'una trobada profunda amb ella mateixa, ha de demanar perdó a la societat per tots els seus errors, fallades i distanciament, per exemple en la forma de gestionar la visita del papa Benet a València; a més a més, ha d'escoltar tot el que la societat li diu i li planteja: posar-se en pla d'igualtat, obertura, desig de dialogar i de canviar.
 
- És molt important la renúncia al “poder imperiós” de les institucions catòliques en l´ensenyament (Universitat Catòlica, etc.), i en els mitjans de comunicació (COPE, Paraula, TV13), ja que si ens aferrem a ell, entrarem en conflicte amb els altres poders. Creiem en el “poder exemplar” d'aquell que va morir per tots en la creu. Creiem i assumim que la força es realitza en la feblesa. Volem alliberar-nos del poder i de qualsevol aparença o imatge de poder. Es tracta de realitzar gestos d'humilitat i de servici que indiquen un canvi d'orientació i de funcionament en tota la vida de la diòcesi i de cada parròquia.
 
- Possiblement tota l'Església i cada comunitat cristiana s'ha de reconciliar amb la cultura valenciana actual a l'hora de parlar i d'actuar amb la llengua dels valencians. Valorar el paper de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i d’altres institucions universitàries. Hem de ser molt conscients del moment i de la realitat del món en què vivim. Allò que ens definix és: fidelitat insubornable al Déu en qui creiem i fidelitat al món en què vivim, perquè en este món, en esta vida concreta, apareix Déu i les seues crides, a través dels signes dels temps. Tindre esquemes culturals del passat, ens separa i ens posa en contradicció amb el món en què vivim.
 
- Una cosa que ens separa de la societat i ens posa en contradicció amb ella és la falta de transparència econòmica diocesana, i també en les parròquies, confraries, etc.; com si cada comunitat, o cada grup de la comunitat, fóra un món tancat, a banda dels altres. La reconciliació demana sinceritat i transparència. Feliços els nets de cor perquè ells voran a Déu (en la vida).
 
- La formació dels preveres i dels seminaristes, en l´any de retrobament sacerdotal que s’està vivint, els ha de fer plantejar-se què poden aportar als grans conflictes econòmics, polítics i convivencials que té la nostra comunitat autònoma, i cadascun dels nostres pobles i parròquies, treballant pel coneiximent en profunditat de les causes d'eixos conflictes i acceptant el ritme de reconciliació que ens marque la realitat i Déu a través d'ella.
 
- Treballem per la comunió de les comunitats en els arxiprestats. Superem els individualismes i el «cadascú amo del seu campanar». Les nostres comunitats cristianes també tenen divisions, enfrontaments i situacions enquistades que les bloquegen i impedixen que siguen missioneres. Hem de vore com les podem afrontar i emprendre processos per a caminar cap a la reconciliació i la comunió.
 
- Tenim molts pecats d'omissió. Hi ha sectors de la societat molt distanciats de l'Església: el món dels treballadors i també els empresaris (encara que vinguen a Missa), els immigrants (encara que acudisquen a Càritas), les dones, sobretot els seus sectors més conscienciats, els jóvens, els homosexuals, el món dels intel·lectuals... Cada poble o comunitat cristiana ha de vore els sectors més allunyats i incomunicats amb l'Església. No estaria malament que ens plantejàrem com establir millors llaços de relació i de bona comunicació amb estes persones.
 
- Posem-nos en moviment des de la base; no esperem solament que les orientacions ens vinguen de la jerarquia. Cada comunitat cristiana pot vore, en el seu consell pastoral, o en les seues assemblees, quins gestos de perdó i de misericòrdia pot realitzar, dins d'ella i en la societat, per tal de deixar clar que creiem en un Déu d'amor, que oferix el seu perdó i el seu suport a totes les persones, siguen quines siguen, de qualsevol religió o cultura, creients i no creients, a fi d'eliminar amargors, complexos de culpabilitat, pors i posicionaments negativistes de la vida i de la història, i a partir d'ací, discernir quines coses concretes pot fer cadascun dels grups de la parròquia. Durant este any, hem de tindre una Celebració Comunitària de la Penitencia, extraordinària i especial.
 
Una cosa important és preguntar-nos quina orientació hem de donar a la catequesi per a implicar més els pares; per a què estem educant als xiquets en la catequesi; si els formem per a l'experiència de la misericòrdia i per al compromís de la reconciliació; o si la catequesi està al marge de la vida concreta. El mateix podríem dir de la celebració de l'Eucaristia i altres sagraments, jornades i vigílies d'oració i de tot tipus d'activitats pastorals que es realitzen en la parròquia.
 
Del que es tracta és de realitzar la reconciliació que Déu vol, superant els nostres esquemes estrets que ens poden impedir celebrar el verdader Any Jubilar Vicentí, Any de Gràcia del Senyor.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal