Algunes activitats de la Fundació que posseïx la Creu de Lampedusa Per Sonia Huerta - Revista Cresol

Vaya al Contenido
Algunes activitats de la Fundació que posseïx la Creu de Lampedusa

Sonia Huerta Martínez (València)

En la diòcesi de València hem pogut conéixer la Fundació Casa dello Spirito e delle Arti a través del major dels seus projectes, el de la Creu de Lampedusa que ha peregrinat entre nosaltres des del dia 31 d’abril fins al 24 de juliol. Diferents companys han insistit que donem a conéixer esta Fundació que evangelitza per mitjà de l’art. Presentem breument algunes de les seues activitats, i convidem a participar-hi. Podeu posar-vos en contacte amb la Fundació (ambaixadora d’Espanya Graziella-Iosella Cuccu, C/ Polònia núm. 3, 17310 Lloret de Mar – Girona; tel. 0034-972367388 / mòb. 0034-673 900 731).

EL SENTIT DEL PA
Amb esta proposta la Fundació Casa de l’Esperit i les Arts ha realitzat, en col·laboració amb la Presó d’Obra i en el seu interior, un laboratori per a la producció d’hòsties on s’han implicat tres presos. Tres persones que han comés homicidis, però que han seguit un recorregut de consciència i redempció personal, amb l’ajuda i el suport dels sacerdots de la presó.
La idea de la qual ha nascut el projecte es va basar en el desig que les hòsties, produïdes per mans que han matat, pogueren arribar a les mans del Sant Pare; així es representa, amb una metàfora fàcilment comprensible també per a aquells que no creuen, el sentit de la passió i resurrecció de Crist, que ha salvat la humanitat de cada mal pel seu sacrifici d’amor.
En data de hui, ja hi ha prop de 250 adherits al projecte, entre diòcesis italianes i estrangeres, congregacions religioses, parròquies, monestirs i altres realitats cristianes.
Una gran comunitat que puga difondre i donar veu a esta idea profunda i misteriosa, que en parle a tots durant les misses i que s’hi unisca en silenci durant el moment eucarístic, però sempre tot junts.
El projecte «El sentit del pa» viu i viurà gràcies a qui, amb el cor, voldrà.
Per a formar part d’este projecte i sol·licitar les hòsties escriviu un correu electrònic a casaspiritoarti.es@gmail.com, precisant el nom de la parròquia, la quantitat d’hòsties requerides, un número de telèfon i una persona de referència, perquè tot sempre s’inicia per nosaltres amb unitat i amistat humana.

PORTA DE LAMPEDUSA
Arnoldo Moscú Mondadori i Amics d’Amani van ser en el 2008 promotors del projecte de realització d’un monument dedicat a la memòria dels immigrants que han perdut la vida en la mar. L’obra de Mimmo Paladín és una porta de quasi cinc metres d’alçària i tres metres d’amplària, realitzada en ceràmica refractària, establida sobre un cingle de Lampedusa enfront de les rutes d’on provenen els immigrants. L’intent és entregar a les generacions futures un senyal que ajude a no oblidar i que els convide a una meditació laica i religiosa, sobre el drama dels immigrants.
El 28 de juny de 2008 a Lampedusa es va celebrar la inauguració de la «Porta de Lampedusa, entrada d’Europa». En el seu primer viatge com a Papa, Francesc va depositar sobre el mar enfront de la Porta de Lampedusa una corona de flors i es va recollir en oració.

STABAT MATER DOLOROSA
En concomitància amb la 56a edició de la Biennal de Venècia, la Fundació Casa dello Spirito e delle Arti Onlus en col·laboració amb la Fundació Giorno Cini, presenta «Stabat Mater Dolorosa»: una instal·lació de Giovanni Manfredini, Ennio Morricone i Anna Maria Canopi, inspirada en el tema de la vida de Crist i de la seua passió. El projecte artístic de Giovanni Manfredini naix d’una història humana de dolor, el dolor que l’art sap transfigurar. «Stabat Mater Dolorosa»: una corona de branques de rosers foses en or i suspeses en l’aire.
Només la música del gran mestre Ennio Morricone, acompanyada per la veu d’Anna Maria Canopi, i dos fils invisibles que la mantenen en equilibri mentre ella, il·luminada i suspesa sense cap suport, representa i parla del dolor de Maria i el de cada dona i el de cada ser humà.
A l’habitació que acull la corona només era possible entrar d’un en un, sense estar més que un grapat de minuts. Una habitació fosca on destaca la llum que il·lumina la corona. Un projecte que naix d’una història personal que es convertix en universal i que, com reciten els versos de l’homònima pregària de Jacopone de Todi (Eia, mater!, fons amoris, me sentire vim doloris fac, ut tecum lugeam: Oh, Mare, font d’amor / fes-me sentir el teu mateix dolor / perquè puga plorar amb tu...), rescata, glorificant-lo, el dolor de Crist, de Maria i de l’Home.
El viatge va començar en la Fundació i ha seguit, arribant a llocs com Nova York, Berlin, Istanbul i Roma.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido