A Mavi Mestre, Rectora de la Universitat de València - Revista Cresol

Vaya al Contenido
MAVI MESTRE  
RECTORA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
“Hem de mirar amb  esperança cap al  futur”

Senyora Mavi Mestre, Rectora de la Universitat de València: sentim gran alegria per la seua participació en esta modesta publicació de la Unió Apostòlica de València. Per a nosaltres és important dialogar sobre el paper de la Universitat. Agraïm la seua presència en estes pàgines.

- La Universitat de València té diferents plataformes de diàleg en els seus quatre campus. ¿De quina forma es busca el diàleg i la col·laboració amb les diferents institucions socials?
Hi ha moltes dimensions en les quals la Universitat de València desenvolupa la seua activitat, i això es relaciona estretament en les molts i molt diferents institucions socials amb què col·laborem. Així, treballem en la dimensió formativa amb altres centres educatius preuniversitaris, amb denominacions d’origen i associacions professionals i amb altres universitats; en la dimensió investigadora amb altres centres de referència i associacions professionals d’investigació, i en la de transferència de coneixement amb empreses i institucions i també amb consorcis i organismes dels quals formem part; i en la dimensió cultural i esportiva amb múltiples associacions, col·lectius i clubs. A més, està la relació amb els col·legis professionals i també amb organitzacions empresarials i sindicals, amb tot un conjunt d’organitzacions socials i tota la dimensió relacional amb la resta d’Administracions Públics dels nivells diferents en què s’articula el nostre territori.

- La història de la Universitat de València està entrellaçada, en certa manera, amb la història de l’Església a València. ¿És de justícia reconéixer que l’Església va jugar un rol central, en l’establiment i l’alé de la Universitat?
Lògicament. Cal pensar que la Universitat de València es crea com a resultat de la fusió d’escoles disperses per la ciutat que havien estat creades per donar resposta a les necessitats de la societat valenciana seguint la idea primigènia del Rei Jaume I de crear una universitat pública en el seu recentment creat Regne de València. Per tant, és una creació municipal, però va requerir un acord amb l’església de València, de la butla del Papa i del privilegi Reial. És en la història, estos 520 anys, però especialment en els seus temps més originaris, on s’evidencien les relacions, i també les tensions, entre el poder local, l’acadèmic i la institució eclesial.

- La Universitat de València (Universitat de València-Estudi General), fundada en 1499 sota el nom d’Estudi General, és una de les universitats més antigues d’Espanya. ¿Motiu de sa orgull per a vosté?
I tant que ho és. Però crec que no ha de ser només per a mi, rectora d’una Universitat històrica que enguany complix els seus 520 anys d’història. Ha de ser un orgull per a totes i tots els valencians comptar amb una institució universitària antiga, històrica, però alhora moderna, arrelada al poble valencià però oberta al món, que destaca per ser un centre de recepció d’estudiants internacionals i per ser seu destacada en l’àmbit iberoamericà de l’Institut Confuci del govern xinés, així com pels seus més de 1.000 convenis actius de col·laboració amb universitats dels cinc continents, incloent-hi els acords estables de col·laboració amb la Universitat de Califòrnia – Berkeley, i especialment la nostra presència en el consorci establert a Harvard University.

- Són milers els hòmens i dones que, formant-se ací, han complit tasques rellevants per al desenvolupament de l’anomenada cultura valenciana. ¿Es nota en la vida quotidiana de la Universitat que són alguna cosa més que relíquies del passat?
Per descomptat. Ho tenim present i ho fem valdre. De fet al llarg dels darrers anys s’ha volgut valorar la seua contribució, i també la de persones anònimes que han conformat els moviments socials valencians i han impulsat la transformació del nostre territori, a més d’engrandir la seua cultura i ciència.

- ¿Com continua repercutint la grandesa de la figura de Joan Lluís Vives en la nostra Universitat?
Vives és present, presidint el nostre Claustre. També el seu esperit humanista i europeista, en una visió d’universitat oberta al món, com he assenyalat anteriorment, que ens permet dir amb orgull que som un referent internacional.

- ¿Com definiria l’estil acadèmic que nodrix actualment la Universitat de València?
Innovador i col·laboratiu: amb una base científica, esforçant-se per una metodologia ensenyament-aprenentatge, cercant la relació amb els sectors professionals, orientant a formar professionals qualificats i qualificades, però també ciutadanes i ciutadans capaços de desenvolupar-se en un món en creixement global i complex.

- ¿Quin és el seu balanç del pla de Bolonya?
En termes generals tots els indicadors d’avaluació establerts per a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior han evidenciat un progrés respecte dels plans d’estudi anteriors. Així mateix s’ha evidenciat una millora en la internacionalització curricular. Això no obstant, es requerix una anàlisi més acurada i de posada en comú en l’àmbit estatal i europeu per fer una avaluació global. Vull destacar també que en les universitats espanyoles ha coincidit la implantació del pla de Bolonya en graus i postgraus amb la forta crisi econòmica i financera que ha afectat directament el finançament de les universitats públiques i els seus recursos docents i investigadors. Mai una implantació de noves titulacions que implica un canvi metodològic de tan gran magnitud hauria de fer-se sense la disposició dels recursos pressupostaris escaients, com ací ha estat el cas.

- ¿Que estem construint entre tots: una Universitat al servei de la societat o una Universitat al servei del capital, amb sòrdides maniobres privades?
Com s’ha assenyalat en un magnífic assaig, la Universitat s’erigix des de l’antiguitat sobre una doble naturalesa constitutiva. Hui en dia continua existint: d’una banda està la formació i la investigació al servei de les persones i, d’altra, la necessària contribució als teixits productius, als poders públics i a altres organitzacions socials de caràcter privat.
Jo crec que a hores d’ara, estem contribuint a fer una universitat al servei de la societat. Però cal estar vigilant als intents, a les polítiques, a les maniobres que sempre han existit i existiran per contribuir a la reproducció de desigualtats.
Però no voldria acabar esta resposta sense assenyalar la important contribució que ha fet la Universitat de València a la incorporació de la dona al mercat de treball, a la inclusió d’estrats socials que abans estaven lluny de l’ensenyament a l’educació superior, i l’aposta per transferir coneixement a sectors productius per tal de contribuir a un model social europeu que articule una societat del benestar.

- La professora Adela Cortina (i altres professors), la catedràtica que va encunyar aporofòbia és col·laboradora de Cresol. ¿Valorem suficientment el seu paradigma per a educar en estreta relació amb la vida dels més pobres?
I tant que el valorem. Per això col·laborem amb Pobresa Zero. Som una de les universitats espanyoles més rellevants en cooperació al desenvolupament, apostem per una política de beques pròpia que evite l’exclusió acadèmica i continuem incorporant els valors als nostres currículums.
I li diré més: tinc un gran respecte acadèmic pel treball de la professora Cortina, i li tinc una gran estima personal.

- El bisbe Joan Piris Frígola (i altres líders eclesials), també va estudiar en la Universitat de València. ¿Cal insistir hui que la fe i la cultura estan intrínsecament unides?
Evidentment. No podem deslligar-se estos dos conceptes que són tan amplis i profunds. Em permetrà al respecte que cite el catedràtic de Sociologia i vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, qui en un llibre recent assenyala que la cultura no és singular, i existixen tantes cultures com fronteres grupals i simbòliques podem distingir i construir.

- Es diu que la cultura humanista sembla afectada per una progressiva deterioració, mentre que es posa l’accent en les disciplines anomenades ‘productives’, d’àmbit tecnològic i econòmic. ¿Com albira este panorama en el futur immediat de la Universitat de València?
Crec que és una evidència que la Universitat de València aposta per la diversitat de disciplines, la multidisciplinarietat i la interdisciplinarietat com a dimensions de futur. I ha fet una clara aposta per les humanitats, exigint el seu manteniment en etapes preuniversitàries, i també per la inclusió de programes que permeten traslladar valors a disciplines que algunes persones consideren més orientades a activitats, com vosté assenyala, “productives” entre cometes. Totes les tasques ho són, i tota contribució al progrés de la ciència, de les arts i les humanitats és productiva. Hem de quedar-nos amb eixa idea, desterrant paradigmes neoliberals, remarcant a més que en la nostra universitat, en la qual conviuen totes les branques del coneixement, fem transferència en tots els àmbits, no sols tecnològics sinó també de salut, d’humanitats, jurídics i socials.

- La Universitat de València compta amb quasi 70.000 jóvens. ¿Quins són els més importants desafiaments culturals que té la Universitat amb els jóvens?
El més important crec que és la interdisciplinarietat i la multidisciplinarietat cultural. Cal tenir en compte que hui en dia hi ha elevats nivells tècnics d’especialització en moltíssimes manifestacions culturals. El gran repte és poder posar-les en comú.
I a més de diferents projectes nous en què estem treballant en l’àmbit cultural, estem treballant un nou programa que conjugarà la formació i la creació posant en comú diferents disciplines acadèmiques i diferents formes expressives.

- Vosté és catedràtica de Psicologia Bàsica. ¿Com es pot avançar en el diàleg intercultural juvenil?
Sempre impulsant les bases per al diàleg des del respecte i la tolerància a l’altre. Des de la diversitat i l’escolta activa, des de la interiorització de valors com la igualtat, la inclusió i el respecte. Si veiem els exemples que ens mostren els mitjans de comunicació, sembla que hi ha una tendència global a la segmentació, a l’aïllament, però la vida diària als campus mostra una altra realitat, mostra una multiculturalitat que evidencia que no tot allò que es mostra és la realitat quotidiana. I eixa és una manera de voler influir a crear una societat més polaritzada, com ben bé assenyalava la directora del diari Levante recentment en una edició del Claustre Obert al nostre Centre Cultural La Nau.

- Vosté proposava en la campanya pel rectorat de la Universitat el projecte de convertir el col·legi major Lluís Vives en un centre de dinamització estudiantil i cultural, al qual dedicarien 9,2 milions d’euros. ¿S’està realitzant el projecte amb bones perspectives?
I tant. Ja hem avançat en les qüestions administratives i estem treballant en el projecte per tal que siga un centre cultural i de vida i convivència estudiantil.

- Han desaparegut de l’escena universitària massa líders culturals, polítics i religiosos de forta personalitat i de vocació abnegada. ¿Quin panorama pinta el futur?
No crec que hagen desaparegut, sinó que en els temps contemporanis els lideratges són més fluids i col·lectius, també s’expressen a través d’altres dimensions comunicatives més segmentades que s’allunyen dels paradigmes de les dècades dels 70 o 80 del segle passat. Hem de mirar amb esperança cap al futur, perquè comptem amb una generació cosmopolita, ben formada, i amb principis i valors necessaris per a un món complex com el que vivim.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Desarrollado por WEBDSEO
Regreso al contenido