¿S´ha de denunciar ? ¿Puc acusar ?, per Joan Almela - Revista Cresol

Vaya al Contenido

¿S´ha de denunciar ? ¿Puc acusar ?, per Joan Almela

Sumari > COMENTARIS: En diàleg amb la nostra cultura
Joan Almela
  
Els pares sempre tapen els fills i tots tendim a ocultar els defectes de les persones i institucions que estimem, però, cal reconéixer-ho, açò és un gran erro, perquè paralitza el creiximent tant dels individus com dels grups humans. Ara, gràcies als desvelaments dels periodistes (que mai agrairem prou) no sols poden conéixer els despropòsits i maldats de molta gent, sinó que podem procurar una millora real en la societat. ¡Ausades que han amagat coses els poderosos!
 
I no és que jo vulga parafrasejar Émile Zola en aquell famós article sobre l'afer Dreyfus (ja fa més de 120 anys) intitulat: «J'accuse...!». No, ni de bon tros, però pense que els cristians han de demanar (demanar-nos) explicacions als poders eclesiàstics quan es publiquen afers, temes o succeïts que afecten la nostra fe o l'organització eclesiàstica.
 
Podríem citar, per desgràcia, molts exemples d'amagatalls en la nostra Església. Entre ells ja fa anys que repetidament ixen noves sobre l'exempció de l'IBI de les propietats a nom de les esglésies o societats canòniques. Quasi cap resposta de les jerarquies s'ha produït fora de dir, molt tímidament, que és legal. Però no podem desviar la mirada davant d'un problema de la mentalitat social molt clar, perquè ¿algú pot negar que és injust que un pare de família o qualsevol propietari pague l'IBI religiosament (mai millor dit) i que no el paguen les parròquies per les vivendes on viuen els capellans o, fins i tot, per les que tenen llogades i en trauen benefici? Açò cal aclarir-ho fent totes les distincions adients.
Un altre cas, encara més fosc, és el de les immatriculacions de les propietats no registrades que des de l'any 1998 fins al 2015 s'han pogut fer amb la sola signatura de l'ordinari del lloc i sense la solemnitat d'estar publicades «in tabulis», el temps que marca la llei per a qualsevol ciutadà o societat. El resultat és que ara s'acusa l'Església espanyola d'haver-se apropiat milers de propietats, algunes de forma dubtosa. ¿Cap explicació? ¿Cap resposta? És una alarma social... però... ¡silenci!
 
Ja sabem que podríem presentar més casos, i no vull entrar ara en el terrible afer de la pederàstia, el pecat més maleït pel nostre Senyor. També sabem que allò que «l'Església s'ha apropiat»... és simplement fals, perquè no existix l'Església espanyola com a persona jurídica, sinó múltiples diòcesis, parròquies, convents, confraries, societats canòniques..., cada una amb el seu CIF i la seua personalitat jurídica; però, per desgràcia, no és el que pensa la gent, ja que, enganyats per la pretensió del fals imperi eclesiàstic universal, no saben que hi ha esglésies pobres i esglésies riques, ni que els diners o els béns d'una parròquia o convent no es poden sumar als de la diòcesi, per exemple.
  
Tot açò, ¿a què ve, pacients lectors? Puix ve a denunciar i, si escau, acusar la mancança d'informació de la nostra estructura, perquè convençut estic que era i és obligació dels poders eclesiàstics donar al poble fidel l'adequada informació davant d'altres informacions i noves. Tenim dret a assabentar-nos de quantes i on són les propietats que l'església diocesana ha immatriculat amb l'anterior article de la Llei Hipotecària i tenim dret d'acusar els responsables d'eixa acció quan no donen tal informació. Tenim dret que es plantege el tema de l'IBI i opinar sobre ell. Tenim dret que els fidels sàpiguen tot allò que els pertoca per ser el poble creient que forma l'Església i tenim dret a acusar si no es fa possible tal cosa.
Per últim, amics meus, estes lletres volen recordar a tothom que la proposició de la Bona Nova no és possible si el que predica està desprestigiat i apareix davant de la societat civil com a interessat mediàticament i econòmica. De sobte, recordem les paraules del Nostre Senyor que ens regala sant Mateu: «Al qui et vulga posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell» (Mt 5, 40).
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido