¿Qui o què mou l´evolució social?, per Joan Almela - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

¿Qui o què mou l´evolució social?, per Joan Almela

Sumari > SOCIETAT: FORCES SOCIALS
¿Qui o què mou l'evolució social?

Mossén Joan B. Almela i Hijalva

  Estimats lectors, els meus benvolguts amics i col·legues es riuen de mi dient: Joan sap de tot perquè sobre qualsevol tema opina en CRESOL. Però... què faré? Jesús Belda em demana que escriga sobre estos temes i jo li ho agraïsc, perquè això m'obliga a reflexionar concretament sobre ells i em dóna l'oportunitat de posar el meu menudíssim gra d'arena en la marea del pensament eclesiàstic. Pensament que, per cert, a mi i a molts ens sembla que estructuralment està obligat a canviar si vol continuar la tasca evangelitzadora, que és la causa de la seua existència.

  ¿Què és allò que mou les societats i les va transformant lentament però tenaç? ¿Què contribuïx i provoca eixos canvis que veem ara d'una manera accelerada i que es van succeint sense parar, especialment en el món occidental? Noves idees, noves maneres d'entendre la família, nous rols d'hòmens i dones, noves situacions planetàries, noves relacions internacionals..., i tantes coses més. Quasi sempre inesperades, o almenys mai es produïxen eixos canvis de la manera que pensàvem.

Són, evidentment, les idees els elements conductors d'eixos canvis, però les idees no són prou. No. Les idees necessiten un caliu per a aparéixer, un conreu on puguen arrelar i un ambient i circumstància adequades. Però encara no és suficient, encara cal un fonament més profund, alguna cosa que estiga ancorada en l'ànima humana, de tal manera que sense ella l'ànima no hauria arribat a sorgir.

  Sí. Sí. En l'ànima humana niua l'esperança del canvi, el desig de novetat, el pensament que va més enllà del present, sempre més lluny, i ací es cova la recerca de la veritat. Des de l'inici i des de sempre el ser humà vol trencar les seues cadenes, véncer les seues pors i aclarir totes les foscors. És una faena imparable perquè no la fa una persona a soles, ni un grup de savis, ni uns poderosos aristòcrates, ni un grup de visionaris, ja que eixa actitud fa niu en cada una de les persones que existixen i existiran en este món. És l'actitud creadora i cercadora que el Creador ha volgut que tinguem.

  Mes, havent entrat les noves idees en eixa ànsia de recerca de l'ànima humana, encara cal un altre importantíssim element constructor del canvi: es tracta del líder, eixa persona capaç d'aglutinar eixes idees, eixes expectatives anímiques que romanen intactes en tot cor.

  El líder té una personalitat capaç d'esta tasca. El seu tarannà permet que al seu voltant s'aglutinen eixes oportunitats, i sense ell l'afer no arribarà a bon terme. El líder, clar, és una casualitat oportuna, perquè per molt que ens empenyem els que no tenim les condicions de tal no podrem mai ser líders. Açò explica en bona mesura per què hi ha canvis en una societat i no en una altra o no de la mateixa manera. Ben veritat és que cada societat ha construït un ambient, una mare, una base cultural pròpia i que d'ahí naixen les noves idees i expectatives, però en molts moments de la història de cada societat s'ha perdut l'oportunitat perquè no ha aparegut el líder adient, que és el mateix que dir que el que aparegué o volia ser-ho no tenia eixa capacitat. Recordem els que han marcat amb grans trets la història de la humanitat: Abraham, Moisés, Zoroastre, Mahoma, Buda, Cèsar, Espàrtac, l'apòstol Pau, Colom, Gandhi..., per citar els coneguts de tothom; i no diguem res del Nostre Senyor... Cada canvi, cada nova creació, ha necessitat un líder, tant s'hi val que siga per a fer un equip nou de futbol com per a mobilitzar els recursos d'un país contra el nazisme, com va fer Churchill.

  Eixes persones, que podem qualificar de capdavanteres, tenen uns trets de personalitat molt iguals. Tenen prou equilibrades la part racional i la part emotiva; els agrada estar sempre amb gent; saben molt rebé aprofitar les oportunitats, les idees i les persones; són tenaces; els agrada dirigir i no es cansen mai de la notorietat... És evident que no podrien ser-ho les persones sàvies que poden ensenyar molt, que poden ser admirades i es rodegen de persones agraïdes, però que no tenen els trets avantdits. Tampoc poden fruir de la categoria de líder els individualistes, per molt bones persones i savis que siguen, ja que es cansen massa prompte de la gent i els esgota la gentada. Molt menys poden ser els que són massa equànimes i volen trobar el punt exacte de tot. Ni les persones molt emotives..., ni les que no saben manar..., ni les que no saben aguantar quan les coses es fan malbé..., i moltes personalitats més. Ah! I també els que potser tenen personalitat de líder però la societat a què pertanyen els obliga a fer un camí on no poden traure els seus talents.

  Sí. No tots poden ser aglutinadors de les novetats; però cal trobar-los, promocionar-los i donar-los suport en tots els aspectes de l'existència humana... I, també, corregir-los i encarrilar-los quan es desvien, ja que tindre una personalitat de líder no garantix que la seua tasca siga sempre per al bé i que el seu esforç augmente la humanització. Recordeu? Grans personatges malvats de la història han utilitzat la seua personalitat per a degradar el ser humà, de vegades, fins i tot, amb bona intenció. ¿No era líder Mao Tse? ¿No volia ser-ho, Long-Peng? ¿No ho va ser, Hitler per a milions de persones? ¿No ho és, el cap d'una màfia? ¿O el jove cap d'una banda de roders? Quasi tots els dictadors i cabdills que coneixem han tingut personalitat de líder.

  Com totes les coses humanes tot pot ser utilitzat per a fer créixer la humanitat o per a degradar-la; i recordem sempre, amics lectors, que tal degradació no sempre consistix a fer directament el mal sinó també a posar impediments i entrebancs perquè no evolucione el bé i la veritat no arribe a brillar amb les noves idees, esperances i pretensions. Per això, tot líder necessita ajuda per a dirigir la mirada a construir, a avançar en el camí del creiximent humanitari, perquè d'una altra manera la seua visió derivarà, en el millor dels casos, en una estúpida autocomplaença, que els seus lacais intentaran augmentar com un vel que va tapant sempre eixe conjunt de bones idees, desitjos i esperances.

  Sí. Els líders són sempre necessaris, però... ara preguntem-nos: ¿sorgixen molts líders en la nostra societat eclesiàstica? ¿Hi ha hui en dia camí per a ells? Sant Ignasi i sant Francesc foren líders autèntics completament distints. ¿Som nosaltres capaços de descobrir les personalitats de lideratge actualment, d'ajudar-les, donar-los suport, corregir-les i encaminar-les cap al bé? Tots coneixem papes que han sigut líders mundials i altres que no, encara que hui en dia el papat té un fort liderat sociològic en el món.

  Pareix que la jerarquia (tota ella, des del bisbe de Roma fins al rector o el prior més humil) s'està tornant a constituir en un poder «factòtum» que vol ocupar tots els llocs i totes les idees i tots els tarannàs i tots els discursos i totes les expectatives. Sí. Sembla que en l'actual estructura eclesiàstica s'imposa la «suggerent» idea que el fet d'obtindre la jurisdicció o el nomenament comporta la capacitat de lideratge i que des de tal posició un és capaç de repensar les novetats i de dirigir-les. Però dissortadament, perquè, com hem dit, cap poder rebut d'un altre poder pot substituir la personalitat.

  Hui l'Església universal està necessitada de líders i serà missió de la jerarquia descobrir-los, i la de tots els cristians ajudar-los a fer que es mantinguen en el camí evangèlic, corregint-los quan es desvien. En cas contrari, en un món sempre canviant l'Església es pot quedar ancorada en la falsa comoditat de pensar que té la veritat i que ja vindran temps distints...; però no vindran si, arrelats en la fe veritable de la Creació que fa palés l'amor del Creador, no sorgixen les persones amb capacitat de lideratge per a enfocar les novetats amerades per la nova de Crist.

  ¿Quants líders poden haver-hi entre els més de mil milions de catòlics?

Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal