¿Per què vull ser de dretes?, per I. Tomás - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

¿Per què vull ser de dretes?, per I. Tomás

Sumari > SOCIETAT: FORCES SOCIALS
¿Per què vull ser de dretes?

Irene Tomás Costa (València)

Sóc de dretes, i vull ser de dretes sense complexos; encara que, francament, no em resulta fàcil en el context en què visc. Sóc de dretes, amb les arrels que m'acompanyen. Vaig nàixer en una família de dretes, que va influir en mi de forma positiva. La meua mare em parlava de la Dreta Regional Valenciana, en la qual militava el meu iaio, un xicotet propietari, home honrat i totalment honest. Reconec alguns dels límits de la dreta però tinc moltes raons per a voler ser reformista de dretes, amb inspiració socialcristiana.

Em sent valenciana, espanyola, europea i ciutadana del món. Valore allò que significa ser membre d'una societat mestissa, i a ella vull aportar la meua raça, la meua cultura, la meua llengua. L'humanisme en el qual m'he format està configurat per les arrels democratacristianes. Esta és la base de la identitat que em configura. Sóc de dretes però no m'espanten els errors, el debat i el contrast de parers.

Constate que els espanyols d'esquerres discutixen sobre la identitat d'esquerres i es disputen la seua representació més pura mentre que els espanyols de dretes amb prou faenes usen la paraula dreta, que substituïxen per centre. L'esquerra és una marca de prestigi polític i cultural. La dreta és una marca en permanent qüestionament. A Espanya tenim problemes amb la nostra memòria i som un país terriblement maniqueu. Bons i dolents, n'hi ha a tot arreu. Però cal distingir entre veritat històrica i llegenda negra. Personalment, em té cansada l'esquerra europea actual amb les seues reivindicacions econòmiques i sexuals de xicotets burgesos.

Milions d'espanyols tenen valors de dretes i voten a partits de dretes, però ho fan en desafiament a la moda dominant, a la correcció política i a la imatge negativa creada sobre la dreta pels seus detractors.

Seguim amb els mites culturals. Pel que fa als cantautors, per exemple, se seguix enaltint tot el de l'esquerra sense ser conscients dels milers de morts que hui en dia se seguixen practicant en els països comunistes (Cuba, Xina, Corea del Nord, etc.). Mentrestant la dreta se seguix presentant pels representants culturals amb característiques monstruoses.

A la dreta sempre li estan tirant en cara el franquisme. Sobre la trajectòria de Franco -i la Guerra civil-, és molt el que ens queda per aclarir. La història ens ajudarà a trobar-nos amb una visió completament diferent, sense la caricatura de l'esquerra i sense el silenci de l'actual dreta. Hi ha molts relats que s'imposen sense importar la seua veracitat. I són moltes les mentides que sobre la dictadura franquista, s'estan transmetent. «Deixem que els morts enterren els seus morts».

Cal seguir analitzant la naturalesa real de l'esquerra i la de la dreta. El més important és comprendre les arrels filosòfiques i polítiques que acompanyen les diferents tradicions de les quals formem part: els errors habituals, la pròpia història i també els fets més terribles d'uns i d'uns altres. Hi ha coses que em costen d'entendre... ¿Per què després de cent anys i de cent milions de morts se seguix presentant a l'esquerra —a escala mundial— com una ideologia respectada entre polítics, professors i periodistes?

Per a mi la dreta ha sigut sempre el motor del canvi i de la modernització en les últimes dècades, la dreta és la reivindicació de la llibertat en el nostre propi país i en la resta del món, la dreta és la defensa del lliure mercat, la dreta és la reivindicació de la meritocràcia, de l'esforç, del mèrit i de la responsabilitat. La dreta és la construcció d'un Estat fort, amb els instruments principals de l'Estat del Benestar i amb la defensa de la seguretat. La dreta és l'assumpció d'un patriotisme sense complexos, modern i defensor de la unitat i fortalesa de la comunitat política i cultural dels espanyols.

La dreta és el suport a l'Exèrcit, a la seua labor i als seus valors en defensa del nostre país i de la llibertat en el món. La dreta és la creença en la grandesa dels valors occidentals i en l'esforç per a preservar-los en una societat multiracial i multireligiosa. La dreta és la creença en els valors cristians i en la labor de l'Església en un país majoritàriament catòlic. I la dreta és la incorrecció política, la diferència i l'heterodòxia que sorgixen del seu valor central, la llibertat.

Naturalment, és molt el que li falta a la dreta en els reptes socials d'igualació amb el tercer món, i en la crítica al sistema econòmic neoliberal capitalista. Però la dreta és una identitat política i cultural, la dreta és una marca, i és el moment que ocupe el lloc que li correspon en el debat polític i intel·lectual.

Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal