¿Hi ha xarxes socials eclesials?, por M. Gelabert - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > TEMA DEL MES LES XARXES
 Al juny la intenció d'oració del Sant Pare està dedicada a les xarxes socials, perquè estes “afavorisquen la solidaritat i el respecte de l'altre en les seues diferències”. Fem nostra esta finalitat amb el tema del mes de la revista.  
 
¿Hi ha xarxes socials “eclesials”?

 
 
Martín Gelabert Ballester
  Aprofitant que en el mes de juny la intenció d'oració del Sant Pare està dedicada a les xarxes socials —per tal que «afavorisquen la solidaritat i el respecte de l'altre en les seues diferències»—, resulta oportú fer una breu reflexió sobre les xarxes socials eclesials. Xarxes amb dos adjectivacions: socials i eclesials. Potser algú es pregunte si existixen i, després, què és o pot ser una xarxa social eclesial.
 
  Molts, quan senten parlar de «xarxes socials», pensen en societats cibernètiques, com Facebook, Twitter, Instagram o Youtube, de les quals hui en dia tots acabem formant part. En realitat, estes societats no són pròpiament xarxes, sinó programes o instruments al servici de la xarxa. ¿Què és llavors una xarxa? Senzillament, un sistema d'elements interconnectats. En este sentit podem parlar de xarxes neurològiques. El cervell humà, amb els seus milions de neurones i de connexions entre elles, és l'entitat més complexament interrelacionada que els científics hagen trobat mai en la seua exploració de l'univers.
 
  Quan al terme xarxa se li afig l'adjectiu «social» estem referint-nos a persones o institucions (que en definitiva estan compostes de persones) relacionades entre si. No es tracta d'una llibreta de contactes. Es tracta de persones que s'interrelacionen, posant a la disposició d'uns altres els seus recursos, els seus coneiximents, i també els seus problemes o necessitats. És una forma de treballar socialment.
 
  Probablement, la forma més coneguda d'estes relacions és la que s'efectua a través de les societats a què m'he referit abans, com Facebook o Twitter. Es tracta d'una forma fàcil de relació que té avantatges i també inconvenients. Entre els inconvenients cal citar l'anonimat, que afavorix l'engany i la distorsió de les notícies. I, a voltes, l'insult o la falta de respecte. En realitat, la relació a través d'estos programes és bastant impersonal, encara que sàpies amb qui t'estàs relacionant. A propòsit d'estos i d'altres inconvenients s'entén el desig del Papa que estes xarxes afavorisquen la solidaritat i el respecte mutu.
 
  Hui en dia és possible trobar en estos programes xarxes de persones amb interessos comuns de tipus eclesial o religiós, del tipus: devots de la Mare de Déu del Carme, admiradors del papa Francesc, exalumnes de tal Congregació religiosa, o confrares de tal confraria. Este tipus de xarxes són les més freqüents, però és dubtós que siguen les més eficaces. Més eficaç seria, per exemple, una pàgina d'Internet en què hi haguera una xarxa de voluntaris, prests a ajudar persones necessitades.
 
  Parlant de xarxes eclesials, ¿és possible anar més enllà d'una simple relació entre persones amb interessos religiosos comuns? ¿Seria possible un intercanvi respectuós a propòsit de determinats temes que sempre reapareixen? ¿O per a discutir el programa pastoral d'una parròquia o d'una diòcesi? I este intercanvi d'opinions ¿tindria alguna influència real en la presa de decisions? ¿Seria possible que estes xarxes eclesials tingueren influència a l'hora de buscar i nomenar determinats responsables? De fet, en alguna ocasió s'han utilitzat per a pressionar o protestar a propòsit de determinades labors o càrrecs pastorals.
 
  Es diu que les xarxes han tingut una influència gran en l'arribada al poder d'alguns dirigents polítics, com va ser el cas d'Obama als Estats Units. No sé si en l'Església seria possible alguna cosa així, entre altres coses perquè l'Església no funciona com una democràcia. Ací no es tracta d'un vot per persona. Ni tampoc és possible este procediment, per molts motius, entre altres perquè no tots els batejats en l'Església tenen el mateix grau de compromís, encara que sí que tinguen la mateixa dignitat.
 
  Em sembla que no hem pensat suficientment de quina manera les anomenades xarxes podrien prestar un bon servici en qüestions religioses i eclesials. Ací anem molt endarrerits. On sí que hem avançat molt i hem tret un profit real és en l'ús d'Internet, per mitjà de la difusió de notícies, reflexions, meditacions, comentaris bíblics i homilies. Però açò és una altra cosa diferent de les xarxes. Les xarxes són intercomunicació. La difusió d'homilies o meditacions per Internet és una manera d'ampliar la difusió de textos d'autor o de notícies.
 
  Jo mateix, que tinc un blog en el qual oferisc reflexions eclesials i teològiques, reconec que bona part dels meus lectors procedixen dels enllaços que penge en Facebook. Un altre bon grup provenen de buscadors d'Internet. Sempre és possible posar un «m'agrada» o fer algun breu comentari als meus escrits, i alguna vegada responc. Però, em sembla a mi, que el nivell de reciprocitat i interacció és mínim. No és possible mantindre un debat ni traure conclusions amb incidència real a propòsit del tema teològic o eclesial tractat.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal