¿Com s´ha operat l´odi, per V. Artur - Revista Cresol

Vaya al Contenido

¿Com s´ha operat l´odi, per V. Artur

Sumari > COMENTARIS: En diàleg amb la nostra cultura
Com s'ha operat l'odi cap a tot allò "catòlic" per part de la progressia  menys reflexiva?
Vicent Artur Moreno
 
Estimat Jesús: no et descobriré res si insinue que els dogmes són molt perillosos. La progressia més poc reflexiva pot arribar a ser tan dogmàtica com el més integrista i supremacista dels "catòlics".
  
Sobretot quan aquells que en parlen ho fan des del desconeixement o des de la gosadia que provoca la ignorància. Pense en aquells que buscaven qualsevol cosa que feia olor de ciri per a carregar-se-la.
 
 Així, per sistema. Quan algú declara un absolut menysteniment cap al fet transcendent, cap al fet profundament religiós, em causa una perplexitat extenuant. De la mateixa manera que quan escolte un supremacista catòlic negant el pa i la sal a qualsevol cosa que no entre dins del seu ecosistema intel·lectual.
 
 L'odi d'un costat cap a un altre s'ha operat des del camp de la ignorància i el desconeixement, des dels tòpics més tronats, des dels complexos de superioritat o inferioritat.
  
Aquests temes només es poden abordar des del més profund respecte cap a la capacitat de transcendència. I cap a l'altra opció, que senzillament és diferent.
  
És cert que en nom del catolicisme s'han comés atrocitats terribles. I és cert que en nom de l'anarquisme s'han comés crims inefables. Però això és perquè algú o alguns van "prendre el nom de Déu en va". O dit d'una altra manera: van buidar de contingut les paraules i les van banalitzar. I les van omplir d'odi i de por.
 
 La modernitat sembla que menysté el fet transcendent. I ací s'inclouen les religions més o menys homologades. La visió del catolicisme com un monòlit ajuda a convertir un fenomen universal i íntim en una qüestió estètica que fàcilment es pot explicar, neutralitzar i desactivar. Però no crec que siga només el fet "catòlic". Qualsevol cosa que sone a Humanisme sembla ser foragitat d'un discurs que es manté dins de l'utilitarisme més fredament empresarial. La transcendència no és útil perquè no reporta absolutament res en termes de profit econòmic o de millora de vida.
  
El progressisme menysté el fet catòlic perquè considera que la repressió d'una part del catolicisme més integrista i conservador va evitar l'evolució de la societat occidental, va impedir la dignificació de la dona en un moment que aquesta s'havia d'alliberar, va ignorar el dret dels treballadors, de les opcions sexuals, de les opcions nacionals...
  
Els intel·lectuals en general neguen el catolicisme com una eina evolutiva perquè aquest ha actuat més aviat per tal d'alentir el procés de progrés natural de les societats occidentals... Acusen el catolicisme de no haver-se posat al davant de les reivindicacions dels més febles, dels que més necessiten protecció. El catolicisme no és l'església dels pobres, no és el temple de justícia, ètica i pau que hauria de ser... La justícia social hauria d'incloure's en aquest discurs, i els mandataris del catolicisme més convencional haurien d'anar al davant de totes les manifestacions que ajuden a dignificar col·lectius humans. Traure's les sotanes, les custòdies, oblidar a la sagristia tots els privilegis i posar-se a caminar al costat de l'oprimit...
  
No sé per què però m'ha vingut al cap el bisbe Casaldàliga. El conec a través d'un amic comú... Poca broma: l'amic comú és un humà molt especial també: Francesc Escribano. Si voleu reconciliar-vos amb aquella església universal que significa el catolicisme llegiu un llibre que va escriure el que va ser director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (Francesc Escribano) sobre el bisbe sense sabates. Poca broma. Quines persones! El llibre es diu Descalç sota la terra vermella. Progressisme i catolicisme es donen la mà en una de les terres més humils i alegres alhora del món. Vosaltres mateixos.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido